miniatura|Imatge d'una prova CTG La cardiotocografia (CTG) és una tècnica utilitzada per monitorar el batec fetal i les contraccions uterines durant l'embaràs i el part. La màquina utilitzada per realitzar el monitoratge s'anomena cardiotocògraf.
Els sons cardíacs fetals es van descriure fa ja 350 anys i fa aproximadament 200 anys es van introduir a la pràctica clínica estetoscopis mecànics, com ara l'estetoscopi de Pinard.
La CTG moderna va ser desenvolupada i introduïda a la dècada de 1950 i principis de la de 1960 per Edward Hon, Roberto Caldeyro-Barcia i Konrad Hammacher. El primer monitor fetal comercial (Hewlett-Packard 8020A) es va llançar el 1968.
El monitoratge per CTG s'utilitza àmpliament per avaluar el benestar fetal identificant els nadons amb risc d'hipòxia (manca d'oxigen). La CTG s'utilitza principalment durant el part. Una revisió va trobar que en el període prenatal (abans del part) no hi ha proves que suggereixin que el monitoratge de les dones amb embarassos d'alt risc beneficiï la mare o el nadó, tot i que la investigació al respecte és antiga i s'ha d'interpretar amb precaució. Cal una investigació actualitzada per proporcionar més informació sobre aquesta pràctica.
Referències
Categoria:Procediments obstètrics