Sant Cosme és un barri del municipi d'El Prat de Llobregat. Està situat al sud-est del municipi, delimitat per l'avinguda Onze de Setembre i el polígon industrial de Mas Mateu, l'avinguda del Remolar, el barri de les Palmeres, la Ronda Sud amb el Parc Nou i l'aeroport del Prat. Compta amb l'estació de Parc Nou de la línia 9 del metro de Barcelona, finalitzada el 2016.

Disposa 2.346 habitatges construïts a la dècada del 1960. Compte amb un altre sector d'habitatges de Remolar Sud (passeig Joan Carles I) amb 205 habitatges, construïts el 2006.

Història Sant Cosme es va començar a edificar a través d'una de les promocions d'habitatge públic entre els anys 1962 i 1967, dutes a terme per l'Obra Sindical del Hogar. Aquest polígon d'habitatges anava destinat a acollir les famílies desplaçades del barri de barraques de Montjuïc i les famílies afectades per les inundacions del delta del Llobregat causades per les riuades del Vallès Occidental del 25 de setembre de 1962 i les de 1967.

El polígon va formar part de les anomenades UVA, o Unitats Veïnals d'Absorció, que es van construir a l'àrea metropolitana de Barcelona i a la resta del país. Sant Cosme va comptar amb 2.300 habitatges i 13.800 persones reubicades. Els altres dos barris de la mateixa promoció van ser Cinc Roses a Sant Boi de Llobregat (actualment Camps Blancs) amb 1.500 habitatges i 8.000 persones, i el Pomar de Badalona amb 2.000 habitatges i 9.366 persones.

Aquests polígons d'habitatges no van tenir en compte aspectes com les necessitats laborals o l'arrelament dels seus habitants, i eren barris sense urbanitzar, sense equipaments i serveis bàsics com clavegueram o aigua corrent, cosa que va fer que se'ls conegués com a barris de «barraquisme vertical». La construcció i materials d'aquests blocs de pisos sovint eren de baixa qualitat i es van degradar ràpidament.

Després del deteriorament patit durant els primers anys i la manca d'equipaments bàsics al barri com escoles o centres de salut, a la dècada del 1970 es va iniciar un moviment de lluita veïnal. Després de diversos anys de reivindicacions a través de l'Associació de Veïns de Sant Cosme i Sant Damià es va iniciar la remodelació del barri en set fases, iniciades el 1978 i acabades el 2005 per mitjà d'ADIGSA. Aquest procés va suposar l'esfondrament i reconstrucció de tots i cadascun dels més de 2.300 blocs de pisos ja que el 100% dels habitatges del barri són habitatges de protecció oficial. La setena i última fase, que va implicar la zona anomenada informalment com a sector 801, estava pensada per a totes aquelles famílies vulnerables que havien quedat fora de la resta de processos de reubicació, la majoria d'ètnia gitana.

A la dècada del 1980 Sant Cosme es va convertir en un indret de compravenda de drogues, que al costat de la Mina, Sant Roc o Can Tunis formaven part de les zones més conflictives del Barcelonès. A nivell municipal s'inicià als anys 1990 el Pla d'Actuació de Sant Cosme per a pal·liar les situacions de vulnerabilitat social de les famílies del barri.

Infraestructures El barri compta amb una llar d'infants, dos col·legis i dos instituts, un centre cívic, un poliesportiu, dues comissaries, una del cos de Mossos d'Esquadra i una altra de la policia local, un parc de bombers, un centre de rehabilitació de toxicòmans i els jutjats de primera instància del Prat.

L'any 2007 es va inaugurar la seu de la Fundació Catalana de l'Esplai dissenyada per l'arquitecte Carlos Ferrater Lambarri, que acull les oficines administratives de l'entitat, així com amb un alberg de 300 places i una escola de natura.

Referències

Categoria:Geografia del Prat de Llobregat Categoria:Barris del Baix Llobregat