L'església de la Mare de Déu del Socors és un temple catòlic de la ciutat de Palma (Mallorca), vinculat històricament a l'orde de Sant Agustí. Construïda principalment al llarg del , és un dels conjunts barrocs més homogenis de l'illa i conserva un ric patrimoni artístic i iconogràfic. Està situada al carrer del Socors, al costat de la capella dels Desemparats.

Història L'església del Socors té el seu origen en el convent agustí fundat el 1480 pel pare Joan Exarch. Després de diverses translocacions —fora muralles, prop de la Porta Pintada i finalment intramurs, a la capella de Nostra Senyora de Gràcia—, la comunitat decidí aixecar un temple propi i monumental, construït entre 1650 i 1669. Aquest nou edifici esdevingué la culminació del procés d'assentament de l'orde a Palma. La desamortització de 1835 comportà la desaparició del convent, però l'església va sobreviure i ha continuat fins avui com a centre de culte i parròquia.

Origen del convent La presència de l'orde de Sant Agustí a Mallorca s'inicia al voltant de 1480, quan el pare Joan Exarch, reformador de la província agustiniana d'Aragó i Sardenya, arribà a l'illa amb la intenció de fundar un convent de l'Observança.

En un primer moment, la comunitat s'instal·là de forma provisional a l'ermita de Nostra Senyora dels Orfes, coneguda posteriorment com a ermita de Sant Magí, situada al camí de Portopí. Poc després, gràcies a una donació, els agustins bastiren un segon convent a la sortida del camí de Sóller, prop de la Porta Pintada.

Aquest segon establiment comptava amb dues esglésies: un petit oratori inicial i, més tard, un temple més ampli construït íntegrament en pedra de marès. Tot i això, la seva situació estratègica sobre un turó fou considerada perillosa en cas d'invasió turca, i per decret imperial de Carles V fou enderrocat el 1544. Les seves pedres s'utilitzaren per bastir el baluard de la Porta Pintada.

Després d'aquest enderroc, els agustins passaren intramurs i reberen de la ciutat unes cases dites de l'Àngel, annexes a la capella de Nostra Senyora de Gràcia (avui dels Desemparats). Durant més d'un segle, aquesta capella gòtica serví d'església conventual.

Finalment, cap a mitjan , davant la insuficiència d'aquell espai, la comunitat decidí bastir un nou temple de grans dimensions al costat de la capella de Gràcia: l'actual església de Nostra Senyora del Socors, iniciada el 1650 i beneïda el 1669.

Construcció de la nova església miniatura|Antic convent del Socors abans de la desamortització|esquerra miniatura|Quarter del Socors|esquerra Durant més d'un segle, els agustins utilitzaren la capella gòtica de Nostra Senyora de Gràcia, obra de Guillem Sagrera (c. 1445), fins que es decidí bastir un temple propi i més ampli, capaç de respondre a les necessitats litúrgiques i conventuals d'una comunitat en creixement. Les obres s'iniciaren vers 1650, i al llarg de gairebé quaranta-cinc anys configuraren un conjunt d'una sola nau amb cinc capelles per banda i tribunes superiors. El 1665 es completà el panteó sota el presbiteri, i el temple fou beneït el 1669, tot i que la volta de pedra no s'acabà fins al 1695.

Un temporal el 1679 destruí el frontispici i part de l'interior, i obligà a una reconstrucció parcial. A principis del s'hi afegí la monumental capella barroca de sant Nicolau de Tolentí, coneguda també com de les Set Capelles, de planta octogonal inscrita en una el·lipse i coronada per una cúpula amb llanterna. Fou inaugurada el 9 de setembre de 1707, vigília de la festa del sant, amb la presència de les autoritats civils i eclesiàstiques.

La façana principal, de línies classicistes, es conclogué més tard, el 1805, amb un portal de mig punt flanquejat per pilastres estriades i un nínxol amb la imatge de la Mare de Déu del Socors. Al seu costat s'alça el campanar octogonal, de 47 metres d'alçada, vuit cossos amb un lucernari barroc, acabat a les primeres dècades del i considerat un dels més alts de Palma.

Al , la desamortització de Mendizábal (1835) provocà l'exclaustració i la desaparició del convent, convertit en caserna i posteriorment en solars militars. Es perderen així el claustre, l'horta i bona part del patrimoni artístic i documental. Tanmateix, l'església del Socors i la capella veïna dels Desemparats es conservaren gràcies a la intervenció del bisbe Rafael Manso i de l'agustí exclaustrat Fernando Rotger, que en garantiren la continuïtat del culte. La comunitat agustiniana no es reinstal·là a Mallorca fins al 1890.

Arquitectura Planta i estructura miniatura|Timpà de l'església del Socors miniatura|Capella de Sant Nicolau de Tolentí L'església del Socors s'alça sobre una planta rectangular d'una sola nau, de 40 metres de llarg per 13,5 d'ample, amb cinc capelles laterals per banda que s'obren mitjançant arcs de mig punt. Per damunt d'aquestes capelles discorren unes tribunes corregudes, obertes per dos arcs geminats cadascuna.

La nau està coberta per una volta de canó dividida en cinc tramades per arcs torals, que descansen sobre robustes pilastres d'ordre compost. A l'alçada del presbiteri, un arc triomfal rebaixa i estreny la nau, i dona pas a una mitja cúpula en forma de petxina. El cor se situa als peus del temple, sustentat per una volta de creueria i un gran arc, amb barana de pedra i antigament amb una reixa metàl·lica que arribava fins a les tribunes.

Els murs són de marès ben escairat, d'una gran sobrietat decorativa, pròpia del primer barroc mallorquí. L'interior es veu enriquit per una sèrie de blasons nobiliaris esculpits en pedra que decoren les claus de volta i recorden les famílies benefactores que contribuïren a la construcció.

La façana principal, acabada el 1805, presenta un disseny classicista molt auster: un portal d'arc de mig punt emmarcat per pilastres estriades amb capitells compostos, que sosté un entaulament i un nínxol central amb la imatge de la Mare de Déu del Socors. Al damunt, una finestra rectangular il·lumina la nau. L'ornamentació es completa amb motius de rocalla i l'emblema de l'orde agustí.

Capella de sant Nicolau de Tolentí La capella més destacada del conjunt és la de sant Nicolau de Tolentí, situada al quart tram de la nau pel costat esquerre. Fou projectada per l'arquitecte Francesc Herrera i consagrada el 9 de setembre de 1707, vigília de la festa del sant, amb una gran solemnitat i la participació de les autoritats de la ciutat, que el proclamaren copatró al costat de sant Sebastià.

Es tracta d'una construcció barroca singular dins el panorama mallorquí: la seva planta és octogonal inscrita en una el·lipse, amb un espai central cobert per una cúpula peraltada ornamentada amb relleus de motius vegetals, angelets i bustos de sants i papes agustins. La cúpula es corona amb una llanterna que permet l'entrada abundant de llum natural.

Al voltant del nucli central s'obren set petites capelles rectangulars intercomunicades. Els murs i pilastres estan profusament decorats amb relleus de garlandes, figures angelicals i símbols agustins. La riquesa ornamental d'aquest espai, més pròxima al barroc italià, contrasta amb la sobrietat clàssica de la resta del temple.

Retaules miniatura|Santa Rita després de la restauració de 2023 El conjunt de retaules de l'església del Socors és considerat un dels més homogèniament barrocs de Mallorca, ja que tant l'arquitectura com la decoració es van desenvolupar en un lapse de temps relativament curt, mantenint una clara coherència estilística.

El retaule major, atribuït a Joan d'Aragó i al mestre Gaspar Homs, respon al model de retaule de doble fornícula i es compon de predel·la, cos central i àtic. Formalment, destaca l'ús d'elements clàssics d'inspiració italiana, difosos a l'illa gràcies als tractats d'Andrea Pozzo. Iconogràficament, presideixen el conjunt els dos titulars de l'església: sant Agustí i la Mare de Déu del Socors, acompanyats de figures vinculades a l'espiritualitat agustiniana —santa Mònica, santa Clara de Montefalco, sant Joan de Sahagún i santa Perpètua—, així com dels tres arcàngels (Gabriel, Rafael i Miquel, aquest últim representat vencent el dimoni).

Aquest retaule substituí un primer conjunt del voltant de 1690, en el qual treballà l'agustí i escultor Sebastià Planes, autor de la imatge de sant Agustí i d'altres talles. Malgrat la substitució, alguns elements del retaule primitiu es van integrar en el nou, fet que explica la presència d'una imatge de santa Mònica anterior, encarregada a l'escultor Joan Antoni Oms el 1691.

El caràcter unitari del programa iconogràfic del temple es completa amb els retaules laterals. A la capella de sant Nicolau de Tolentí es col·locà un retaule dedicat al sant titular, probablement contemporani de la consagració de la capella (1707), que posteriorment fou traslladat i substituït per altres dedicacions. També hi ha retaules barrocs dedicats a santa Rita, a sant Josep i a la Mare de Déu de la Consolació, tots ells d'una gran riquesa ornamental i adaptats a l'espai de les capelles laterals.

Conservació i usos actuals Després de la desamortització de 1835, que implicà l'exclaustració del convent i la pèrdua de moltes dependències monàstiques, l'església va restar oberta al culte com a parròquia i esdevingué un punt de devoció mariana molt actiu a Palma. Al llarg del , s'hi durien a terme diverses intervencions de manteniment i restauració, destacant-hi la reconstrucció i consolidació del campanar en 1997 i l'atenció a les imatges i retaules més antics.

En temps més recents, la comunitat agustiniana ha promogut diversos projectes de restauració de peces artístiques valuoses. Un bon exemple és la recuperació del retaule de santa Rita de Càssia entre 2022 i 2023, període durant el qual es netejaren i sanejaren tant la pedra de marès com el marbre de la capella, es corregiren eflorescències salines degudes a filtracions antigues, i també es restaurà la policromia original d'imatges així com altres elements escultòrics i ornamentals del conjunt.

Actualment, l'església continua en servei actiu com a temple i parròquia, sota la tutela dels agustins. És una de les poques esglésies de l'orde que es conserva a Espanya des de l'època anterior a la desamortització, la qual cosa li atorga un valor històric i patrimonial molt significatiu.

Referències

Vegeu també Orgue del Convent de Nostra Senyora del Socors Capella de Nostra Senyora dels Desemparats

Enllaços externs

Socors Categoria:Convents agustins