La Comissió Internacional Independent d'Investigació sobre el Territori Palestí Ocupat, inclosa Jerusalem Est, i Israel és una missió d'investigació de les Nacions Unides votada el 27 de maig de 2021 pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides després de la crisi entre Israel i Palestina del 2021 per investigar possibles crims de guerra i altres abusos comesos a Israel i als territoris palestins ocupats.
Membres de la missió Navi Pillay (Sud-àfrica) és la presidenta, i Miloon Kothari (Índia) i Chris Sidoti (Austràlia) són membres de la comissió.
Mandat Es va demanar a la comissió que elaborés un informe anual al Consell de Drets Humans a partir del juny de 2022. A diferència de les missions d'investigació anteriors, la investigació es va plantejar oberta per examinar "totes les causes subjacents de les tensions recurrents, la inestabilitat i la prolongació del conflicte, inclosa la discriminació i la repressió sistemàtiques basades en la identitat nacional, ètnica, racial o religiosa".
Oposició i resposta La plantilla es va reduir de 24 a 18 persones després d'una campanya entre els EUA i Israel per reduir el pressupost de la Comissió. El 17 de febrer de 2022, Israel va dir que no cooperaria amb la comissió, al·legant biaix. A finals de març, 68 senadors nord-americans van signar una carta al secretari d'Estat Antony Blinken demanant a l'administració Biden que utilitzés la seva influència per anul·lar la investigació. El juny de 2023, els Estats Units i Israel es van unir a 25 països per condemnar la naturalesa oberta de la investigació de l'ONU i "l'atenció desproporcionada que durant molt de temps es presta a Israel al consell". En resposta, Kothari va afirmar: "Sembla que no hi ha cap clàusula de caducitat recomanada a Israel per posar fi a l'ocupació... mentre l'ocupació continuï, l'ONU ha d'investigar l'ocupació... ens agradaria veure la fi de l'ocupació".
Informes El primer informe anual (A/HRC/50/21) a l'Assemblea General es va publicar el 7 de juny de 2022. L'informe deia que posar fi a l'ocupació seria insuficient. Deia que la causa fonamental dels problemes residia en "l'ocupació perpètua" sense intenció d'acabar-la i que Israel volia el "control complet" sobre la zona ocupada. Israel va negar l'accés a Israel o als territoris palestins, i es van recollir testimonis palestins i israelians a Ginebra i Jordània. El Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel i el Departament d'Estat dels EUA van rebutjar l'informe en considerar que era esbiaixat. Quan l'informe es va presentar formalment a la 50a sessió del Consell de Drets Humans el 13 de juny de 2022, el representant dels Estats Units va llegir una declaració objectant al mandat atorgat al Comitè, dient que era un escrutini injust d'Israel. Vint-i-dos països, la majoria no membres del CDHN, van signar la declaració, inclosos els Estats Units i Israel. Dirigint-se al Consell, Navi Pillay va indicar: «Davant la clara negativa d'Israel a prendre mesures concretes per implementar les conclusions i recomanacions de les comissions anteriors, la comunitat internacional ha d'explorar urgentment noves maneres de garantir el compliment del dret internacional». També va criticar l'Autoritat Palestina per no haver celebrat eleccions legislatives i presidencials i els líders de Gaza per no haver respectat els estàndards de drets humans.
El 20 d'octubre de 2022, la comissió va publicar un informe (A/77/328) a l'Assemblea General de les Nacions Unides, demanant al Consell de Seguretat que posés fi a l'"ocupació permanent" d'Israel i als estats membres individuals de l'ONU que processessin funcionaris israelians. L'informe va trobar "motius raonables" per concloure que l'ocupació "ara és il·legal segons el dret internacional a causa de la seva permanència" i de les "polítiques d'annexió de facto" d'Israel. La comissió ha sol·licitat que s'obtingui una opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia que declari l'ocupació il·legal. El primer ministre israelià, Yair Lapid, va dir que l'informe és "esbiaixat, fals, incitador i descaradament desequilibrat" i va tuitar que "No totes les crítiques a Israel són atribuïbles a l'antisemitisme, però aquest informe l'han escrit antisemites... i és un informe clarament antisemita".
El 2 de juny de 2023, la comissió va presentar un informe (A/HRC/53/CRP.1) acusant Israel de silenciar la societat civil i les ONG palestines i manifestant la intenció d'investigar la violència dels colons israelians i el seu vincle amb l'annexió de Cisjordània: "Estem molt preocupats per l'augment de l'activitat violenta dels colons en els darrers mesos... S'està convertint en un mitjà a través del qual s'assegura l'annexió més enllà de l'ocupació".
El segon informe anual (A/78/198) a l'Assemblea General es va publicar el 5 de setembre de 2023 i afirma que "la comissió conclou que les operacions d'aplicació de la llei cada cop més militaritzades d'Israel i els repetits atacs d'Israel a Gaza tenen com a objectiu mantenir la seva ocupació il·legal de 56 anys".
El 19 de juny de 2024, la comissió va presentar el seu primer informe sobre la guerra de Gaza al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides durant la seva 56a sessió ordinària. L'informe va ser la primera investigació en profunditat de l'ONU sobre el conflicte i va cobrir el període comprès entre el 7 d'octubre i el 31 de desembre de 2023. En el seu informe (A/HRC/56/26) la Comissió va afirmar que tant Hamàs com Israel havien comès crims de guerra i que les accions d'Israel també constituïen crims contra la humanitat. L'informe va concloure que l'ala militar de Hamàs i altres sis grups armats palestins són responsables dels crims de guerra consistents en dirigir intencionadament atacs contra civils, assassinat o homicidi voluntari, tortura, tractes inhumans o cruels, destrucció o confiscació de béns d'un adversari, ultratges contra la dignitat personal i presa d'ostatges, inclosos nens. En relació amb les operacions i atacs militars israelians a Gaza, la comissió va concloure que les autoritats israelianes són responsables dels crims de guerra consistents en l'ús de la fam com a mètode de guerra, assassinat o homicidi voluntari, atacs intencionats dirigits contra civils i béns civils, trasllats forçosos, violència sexual, tortura i tractes inhumans o cruels, detenció arbitrària i ultratges contra la dignitat personal. També va concloure que Israel havia comès nombrosos crims contra la humanitat, com ara l'extermini de palestins i la persecució de gènere contra homes i infants palestins. La comissió va dir que havia presentat 7.000 proves a la Cort Penal Internacional relacionades amb crims comesos per Israel i Hamàs, com a part de la investigació de la Cort Penal Internacional a Palestina.
El tercer informe anual (A/79/232) a l'Assemblea General es va publicar l'11 de setembre de 2024 i examina el tracte als detinguts i ostatges i els atacs a les instal·lacions i al personal mèdic del 7 d'octubre de 2023 a l'agost de 2024 a Gaza.
El 13 de març de 2025, la comissió va presentar un informe (A/HRC/58/CRP.6) al Consell de Drets Humans sobre l'ús sistemàtic de la violència sexual, reproductiva i altres formes de violència de gènere duta a terme des del 7 d'octubre de 2023 per part de les Forces de Seguretat Israelianes i els colons israelians. L'informe va concloure que certes formes de violència sexual i de gènere, incloent-hi el despull i la nuesa forçats en públic, l'assetjament sexual, les amenaces de violació i l'agressió sexual, formen part dels "procediments operatius estàndard" de les forces de seguretat israelianes. L'informe conclou que "la freqüència, la prevalença i la gravetat dels delictes sexuals i de gènere perpetrats al Territori Palestí Ocupat [suggereixen] que la violència sexual i de gènere s'utilitza cada cop més com a mètode de guerra per part d'Israel per desestabilitzar, dominar, oprimir i destruir el poble palestí". La Comissió també conclou que el sistema judicial israelià "no compleix els estàndards internacionals de justícia pel que fa a la seva aplicació als palestins [ja que s'utilitza] per perseguir els palestins i exculpar els autors".
El 16 de setembre de 2025, la Comissió va publicar un informe que concloïa que Israel està cometent genocidi contra els palestins a Gaza. En el seu informe de 72 pàgines a la 60a sessió del CDH, la Comissió va trobar motius raonables per determinar que les autoritats israelianes i les forces de seguretat israelianes havien comès, i continuaven cometent, quatre dels cinc actes genocides definits a la Convenció sobre el Genocidi de 1948: matar membres del grup; causar danys físics o mentals greus; infligir deliberadament condicions de vida calculades per provocar la destrucció física del grup, totalment o parcial; i imposar mesures destinades a impedir els naixements. La Comissió va determinar a més, citant declaracions d'alts funcionaris israelians i el patró de conducta de les forces israelianes, que la intenció genocida és l'única inferència raonable de la totalitat de les proves, i que els líders polítics i militars israelians han incitat a la comissió del genocidi. Aquest informe va ser la declaració més forta i autoritària de l'ONU fins aquell moment sobre la guerra de Gaza.
El 23 de juny de 2026, la Comissió va publicar l'informe A/HRC/62/CRP.2 relatiu a la mort intencionada de nens palestins i a la destrucció d'escoles, hospitals i altres instal·lacions essencials per als infants per part de l'exèrcit israelià al Territori Palestí Ocupat. L'informe de 94 pàgines a la 62a sessió del CDH cobreix la Franja de Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est. Es tracta del primer informe d'un òrgan d'investigació de l'ONU que aborda específicament els crims i les violacions comesos contra nens palestins. L'informe va constatar que, entre l'octubre de 2023 i el març de 2026, almenys 20.179 nens palestins van morir i 44.143 més van resultar ferits, xifra que representa aproximadament el 30% de totes les víctimes mortals al Territori Palestí Ocupat. La investigació va concloure que molts d'ells van perdre la vida en atacs aeris o per foc procedent de multirotors, franctiradors o altres armes. A més, el 97% de les escoles de Gaza van quedar destruïdes. Aquestes accions van continuar més enllà de l'alto el foc de l'octubre de 2025. L'informe també assenyalava que els atacs d'Israel contra unitats de neonatologia i maternitat van provocar un augment dels avortaments espontanis, mentre que els bloquejos van derivar en casos de desnutrició mortal. A Cisjordània i Jerusalem Est, l'informe va documentar un fort increment de la violència dels colons israelians contra els nens, va identificar abusos sistemàtics, privació d'aliments i violència sexual contra nens palestins detinguts, i va concloure que aquest tracte constitueix un crim contra la humanitat, tortura i altres actes inhumans. La Comissió va indicar que havia identificat unitats militars israelianes responsables d'aquests actes, amb l'objectiu de garantir-ne la responsabilitat legal en el futur. Els experts van concloure que les proves recollides revelen un patró de conducta destinat a destruir la supervivència biològica i el futur de la població palestina a la Franja de Gaza. Segons el seu parer, l'atac dirigit contra els nens constitueix un dels elements que demostren la intenció específica de destruir el grup de població palestina d'aquella zona, totalment o parcialment.
Referències
Categoria:Guerra de Gaza Categoria:Conflicte palestino-israelià