Magdalena Liñán Lozano, (Pueblonuevo del Terrible, 1913 - Almagro, 9 de febrer de 2001) Va ser una llevadora republicana afiliada al sindicat UGT, víctima de la repressió franquista.

Biografia Nascuda en el desaparegut municipi miner de Pueblonuevo del Terrible (Còrdova), que va existir des del 1891 fins al 1927, a la conca carbonífera de Peñarroya-Belmez, era filla de José Liñán Castro i Consuelo Lozano Prieto. Va cursar els estudis de llevadora a la Universitat de Sevilla i va obtenir el títol amb només vint anys. El 1933 va començar a exercir a Puertollano, on va estar contractada per la beneficència municipal per atendre els parts de les dones sense recursos. Des del novembre de 1934 va estar afiliada al sindicat de llevadores de la UGT. Es va casar amb Bibiano Ramírez Aldavero, cinc anys més jove que ella, també afiliat a la UGT i un dels fundadors de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) de les quals, durant la Guerra Civil, va ser secretari de propaganda i agitació i el 1937, com a comissari del 3r batalló de la 190 Brigada Mixta de l'Exèrcit popular de la República, es va incorporar al front.

Amb la derrota del bàndol republicà, el col·lectiu de llevadores va ser durament perseguit i depurat. Llurs idees avançades i els coneixements de mètodes anticonceptius i abortius, les van fer especialment sospitoses per al nou ordre. Liñán va ser detinguda i sotmesa a un consell de guerra acusada de ser d'esquerres, atea i de tenir mala reputació, cap dels seus companys metges, practicants i farmacèutics, va ser capaç de declarar en favor seu. El seu marit també va ser detingut, empresonat i sotmès a consell de guerra amb la petició de pena de mort, tot i que va quedar en llibertat condicional el 1941.

Liñán va ser condemnada a sis anys de presó que va complir a la Presó provincial de Ciudad Real, essent commutada la seva pena i alliberada el 1943, per causa de la saturació de les presons.

Es va traslladar a Chamartín de la Rosa on, provisionalment, va exercir de llevadora, encara que, amb els seus antecedents penals, no va passar la depuració per formar part del nou funcionariat franquista, quedant reduïda a l'exercici privat. No va ser fins el 1979, ja en democràcia, que va reclamar el reconeixement de seva la plaça de llevadora titular, quedant el 1980, plenament rehabilitada i lliure de qualsevol sospita per exercir la professió.

Magdalena Liñán i el seu marit van residir a Valdepeñas i des del 1951 a Almagro, van tenir quatre fills i Bibiano Ramírez Aldavero, militant històric del PSOE, va ser l'alcalde d'Almagro des del 1983 fins a la seva mort. També una de les seves filles, Consuelo Ramírez Liñán i un nét, Ismael Parras Ramírez, han representat un important paper en la política local.

Magdalena Liñán, popularment coneguda com «Doña Magdalena» va ser homenatjada a títol pòstum amb la Medalla al mèrit en el treball per l'Ajuntament d'Almagro.

Referències

Categoria:Llevadores Categoria:Presos polítics a Espanya del segle XX Categoria:Víctimes de la repressió franquista Categoria:Morts a Castella - la Manxa Categoria:Morts el 2001 Categoria:Polítics cordovesos Categoria:Polítics espanyols morts al segle XXI Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1913