Ricarda Ana Cobacho Cañete (Jauja, 1900-Lucena, 5 novembre 1936) va ser una mestra republicana assassinada als inicis de la guerra civil espanyola.
Biografia Ricarda Ana Cobacho, coneguda con Ricardita, provenia d'una família socialista, era una dona instruïda que ajudava a regentar la botiga familiar de queviures i, a més, treballava com a mestra al Centre Obrer Socialista, feia gestions administratives i escrivia les cartes per als seus veïns, la majoria analfabets. Estava casada i tenia quatre fills menors d'edat. Durant la Segona República, va ser presidenta de les Joventuts Socialistes de Lucena i va tenir un greu enfrontament amb el guàrdia civil Juan Antonio Velázquez Mateo per donar suport a la construcció d'una escola en un solar, en lloc d'una caserna, ell va començar a enviar-li notes amenaçadores i Ricarda, va decidir denunciar-lo a la Comandància de Còrdova, fet que va causar el trasllat de l'encausat a Màlaga.
Després del Cop d'estat del 18 de juliol de 1936, Velázquez va tornar a Jauja amb els sollevats, Ricarda Cobacho i els seus germans, afiliats a la Unió General de Treballadors (UGT) van fugir a Còrdova durant dos mesos. Durant aquell període, els seus fills van quedar a cura del seu espòs. A finals d'octubre, Ricarda va decidir tornar al poble.
Mentrestant, el guàrdia civil, convertit en cap dels requetés, amb el falangista Rafael Écija Carrasquilla, es van dedicar a sembrar el terror per la comarca. Ricarda va ser arrestada, amb altres dones de la família i Rosalía Ruiz Cobacho, de 52 anys, que posteriorment va ser assassinada. Retingudes durant diversos dies a la caserna, van ser vexades, rapades i obligades a ingerir oli de ricí abans de ser alliberades. Al cap de poc, quan la família Cobacho es va negar a servir productes de la seva botiga als guàrdies civils, Ricarda va tornar a ser detinguda i sotmesa a vexacions i interrogatoris i tortures, amb l'objectiu de que revelés on eren els seus parents fugits. Després va ser portada pel guàrdia civil a una casa aïllada uns quants dies, va ser assassinada el 5 de novembre de 1936. El seu cos semienterrat i destrossat va ser trobat per un conegut, que la va acabar d'enterrar, a prop del Arroyo de la Coja. La botiga familiar va ser expropiada, passant a mans del secretari de l'Ajuntament. Temps després d'aquells fets, el marit va embogir i va acabar suïcidant-se.
Memòria històrica El 2003, Ricarda Ana Cobacho va ser homenatjada per l'Ajuntament de Lucena, que va donar el seu nom a la Casa de la Joventut.
El 2004, Rocío Borrego Cobacho, la seva filla, va demanar que aquell crim no es considerés un "assassinat" sinó una "desaparició forçosa" (delicte que no prescriu), no obstant el Tribunal Constitucional (TC) no va admetre a tràmit el recurs d'empara, ja que el jutjat d'Instrucció de Lucena número 2 i la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Còrdova no van autoritzar l'obertura de la fossa on se suposava que hi havia les despulles, malgrat que la demandant comptava amb el suport de la Fiscalia.
El jutge Baltasar Garzón va presentar el 18 de novembre de 2008 un acte d'inhibició per la falta de coherència i discrepàncies dels fiscals que feien impossible jutjar aquell cas, que havia arribat al Tribunal Constitucional després de d'haver estat arxivat per l'Audiència de Còrdova el 2005.
Garzón va argumentar que el fiscal del Tribunal Constitucional sostenia una tesi completament oposada a la del fiscal de l'Audiència Nacional, fet que generava contradiccions, confusió i desemparament en els casos dels afectats pels crims de la repressió Franquista .
En 2017 va morir Rocío Borrego Cobacho sense haver pogut recuperar el cos de la seva mare.
Referències
Enllaços externs Acte d'inhibició del jutge Baltasar Garzón presentat en 2008
Categoria:Morts pel bàndol franquista durant la Guerra Civil espanyola Categoria:Mestres de la Segona República Espanyola Categoria:Socialistes andalusos Categoria:Persones de Lucena Categoria:Polítics de la província de Còrdova Categoria:Morts a Andalusia Categoria:Mestres d'educació primària espanyols Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1900