és un filòsof, politòleg i historiador de les idees francès especialitzat en l'estudi del racisme, l'antisemitisme i el conspiracionisme. https://www.nuevarevista.net/desvelar-el-conspiracionismo/ És director de recerca del Centre Nacional de Recerca Científica en el laboratori de l'Institut d'Estudis Polítics de París. També és membre del grup de reflexió Cercle de l'Oratoire.Lancelin, Aude. Does progress have a future? A conversation with Pierre-Andre Taguieff" , Queen's Quarterly, December 22, 2004. És conegut en particular pels seus estudis sobre el partit polític d'extrema dreta Reagrupament Nacional i el populisme.Vinocur, John. "Chirac's anti-Semitism fight", The New York Times, November 20, 2003.
Pensament A La Force du préjugé – essai sur le racisme et ses doubles (1987), Taguieff analitza els diferents tipus de racisme:
El primer tipus de racisme és contrari al mestissatge, està a favor de la segregació racial i vol preservar les diferències entre les suposades «races humanes». Les teories del racisme científic del , com ara l'Assaig sobre la desigualtat de les races humanes (1853-55) de Joseph-Arthur de Gobineau, són un exemple d'aquest tipus de racisme que pretén estar fonamentat en la ciència i en l'existència de races humanes biològiques. En altres paraules, aquest racisme pseudocientífic confon les diferències en la quantitat de melanina (que determina el color de la pell) amb les diferències racials. El segon tipus es refugia en la filosofia il·lustrada i l'universalisme: el somni d'unitat de la humanitat pot menar, en casos específics i extrems, a la voluntat d'aniquilar totes les diferències culturals, fet que equival a un genocidi o etnocidi efectius. Taguieff no afirma que la filosofia il·lustrada sigui racista en si mateixa, sinó que les formes extremes d'aquesta voluntat d'universalitat poden conduir, a la pràctica, a la destrucció de la pluralitat de cultures i al rebuig de formes moderades de multiculturalisme. El tercer tipus, i més recent, ha integrat els atacs dels relativistes culturals contra el racisme. Aquesta nova forma de racisme ha invertit els famosos arguments antiracistes de l'etnòleg Claude Lévi-Strauss. Segons Lévi-Strauss, les diferents cultures són incommensurables i, per això, cadascuna pensa que el progrés i la superioritat estan del seu costat. Lévi-Strauss, en el seu assaig de 1952 Race et Histoire, publicat per a la UNESCO, va utilitzar la famosa imatge de dos trens que es creuen: cadascun creu que va pel bon camí, mentre que l'altre sembla que no es mou o que retrocedeix. Per això l'etnocentrisme és una il·lusió òptica necessària, que al seu torn el discurs racista utilitza per a justificar-se.
El mateix Taguieff va ser acusat de racisme en diverses ocasions, per exemple quan va elogiar el llibre d'Oriana Fallaci La rabbia e l'orgoglio. També va ser criticat per la seva contribució al controvertit lloc web Dreuz.info, que el diari francès Le Monde va qualificar d'«ultrasionista i islamòfob».
Pierre-André Taguieff va escriure Les Contre-réactionnaires el 2007, en què s'oposava tant a l'antiracisme com a l'antifeixisme atès que les considera ideologies instrumentalitzades per grups d'extrema esquerra «que pretenen regularitzar el màxim nombre possible d'immigrants il·legals sense cap regulació».
Referències
Categoria:Investigadors del Centre Nacional de la Recerca Científica Categoria:Historiadors de l'extrema dreta Categoria:Assagistes francesos del segle XXI Categoria:Assagistes francesos del segle XX Categoria:Politòlegs francesos Categoria:Alumnes de l'Institut d'Estudis Polítics de París Categoria:Filòsofs parisencs Categoria:Assagistes parisencs Categoria:Filòsofs del segle XXI Categoria:Alumnes de l'Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials Categoria:Alumnes de la Universitat de París X Nanterre Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Historiadors parisencs Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1946