El 2S35 Koalitsia-SV (en rus: 2С35 Коалиция-СВ) és un canó autopropulsat rus vist per primera vegada en públic (inicialment amb la seva torreta coberta) el 2015 durant els assajos per a la desfilada del Dia de la Victòria de Moscou. S'espera que el 2S35 complementi i eventualment substitueixi el 2S19 Msta-S a les Forces Terrestres de Rússia. A finals de 2023, el canó autopropulsat va començar a entrar en servei amb les tropes russes.
Desenvolupamnet El 1989, l'obús autopropulsat 2S19 "Msta-S" de 152 mm va ser adoptat pels regiments d'artilleria de les divisions de fusells i tancs motoritzats de l'exèrcit soviètic. Pel que fa a les seves característiques en el moment de la seva adopció, era aproximadament igual als seus homòlegs estrangers; no obstant això, ja a principis dels anys noranta, els països membres de l'OTAN van adoptar el "Memoràndum d'Entesa Balística Conjunta", que definia un nou estàndard per als obusos de 155 mm i establia l'abast màxim de tir dels projectils de fragmentació d'alt explosiu en 30 km i els projectils de reacció activa en 40 km. Per tal d'eliminar la bretxa entre l'artilleria divisional russa i l'artilleria dels països de l'OTAN, es va iniciar el desenvolupament d'una nova modificació del 2S19 amb el nom de 2S33 Msta SM.
Després de l'aprovació final, va començar la producció d'armes. Motovilikha Plants JSC va fabricar els components del bloc de culata i del bressol, mentre que l'Oficina Central de Disseny de Titan va desenvolupar el sistema d'alimentació pneumàtica del projectil. El juliol de 2003, els departaments de disseny de l'Institut Central de Recerca Burevestnik van començar a construir una plataforma de proves de tir basada en l'obús remolcat B-4. El muntatge i la depuració de la plataforma es van completar al juny i juliol de 2004, i al setembre es van rebre els resultats de les proves, que confirmaven la correcció del disseny del sistema d'artilleria. Simultàniament amb la plataforma basada en l'obús B-4, la Planta de Construcció de Maquinària de Transport dels Urals va fabricar una plataforma integrada mòbil que consistia en un canó autopropulsat 2S19 amb un canó de dos canons instal·lat en lloc de l'obús 2A64. Aquesta plataforma també es va sotmetre a proves que van confirmar l'operabilitat del disseny dels mecanismes de càrrega per al futur canó autopropulsat avançat. A més de la versió de dos canons prevista (anomenada "coalició" a causa de la connexió dels dos canons), també es va fabricar i provar una versió convencional d'un sol canó del canó, muntada sobre el xassís del canó autopropulsat 2S5 Giatsint-S. A partir dels resultats de l'anàlisi, posteriorment es va prendre la decisió d'abandonar el disseny de dos canons, ja que la versió d'un sol canó tenia una major fiabilitat dels mecanismes i un cost més baix. Malgrat el fracàs d'aproximadament deu anys de desenvolupament de la "coalició", el nom ja havia estat acceptat i, per tant, es va passar a un canó autopropulsat convencional, el desenvolupament del qual va continuar. Els desenvolupaments resultants van formar la base del treball d'R+D sota el nom de "Koalitsia-SV" (índex GRAU 2S35).
El treball en el desenvolupament del 2S35 va començar oficialment el 2006. El 2011 es va completar la fase de publicació de la documentació de disseny de treball per a les versions amb rodes i erugues del sistema, així com el vehicle de transport i càrrega per a aquestes. El 2013, la Planta d'Enginyeria de Transport dels Urals havia fabricat els dos primers prototips del canó autopropulsat 2S35, i el 2014 es va lliurar una sèrie de 10 unitats 2S35, que van participar en la Desfilada de la Victòria de l'aniversari a la Plaça Roja.
L'11 de març de 2016, el coronel Igor Muginov, en nom del Districte Militar Occidental, va anunciar que el primer lot d'obusos autopropulsats 2S35 es lliuraria al Districte Militar Occidental a finals de 2016.
Segons el viceministre de Defensa de la Federació Russa, Iuri Borisov, el 9 de febrer de 2018, les proves militars estatals del canó autopropulsat 2S35 es completaran el 2020.
El 2 de gener de 2019, segons informes dels mitjans de comunicació, citant fonts del Ministeri de Defensa, es va confirmar durant les proves la capacitat d'encertar objectius a una distància de fins a 80 km.
El desembre de 2019, el CEO d'Uraltransmash va anunciar que el primer paquet pilot del 2S35 s'havia fabricat i estava llest per al lliurament a les tropes. Tenint en compte el petit lot de vehicles ja produïts que van participar en la desfilada, és possible que aquests fossin els primers vehicles en una configuració completament serialitzada.
L'agost de 2023, Vladimir Artiakov, primer subdirector general de Rostec, va anunciar que la producció en sèrie de l'obús autopropulsat Koalitsia-SV, així com la producció del vehicle de transport i càrrega, ja s'havia iniciat, a l'espera de la finalització de les proves, que estaven previstes per al 2023. Les proves estatals de l'obús autopropulsat Koalitsia-SV es van completar a mitjan octubre de 2023.
El 5 de gener de 2024, TASS va informar que les tropes russes havien rebut els primers obusos autopropulsats Koalitsia-SV.
Característiques Casc miniatura|272x272px|Vista de darre del 2S35 El 2S35 Koalitsia-SV està dissenyat amb una configuració de torreta. El buc del vehicle és geomètricament similar al del tanc T-90 i està dividit en tres compartiments: el compartiment del conductor, el compartiment de combat i el compartiment del tren motriu. En comparació amb el tanc T-90, la part frontal del buc s'ha modificat significativament per allotjar el compartiment del conductor. L'estació de conducció amb els controls del xassís es troba al centre del compartiment del conductor, mentre que les estacions de l'artiller i l'artiller es troben a l'esquerra i la dreta de l'estació de conducció, respectivament. La part central del buc allotja un compartiment de combat no tripulat. El procés de disparar una bala i carregar el canó és totalment automàtic. El canó 2A88 de 152 mm està muntat a la torreta giratòria del canó autopropulsat. Els llançagranades van col·locar pantalles de fum estan muntats als costats esquerre i dret de la torreta, així com al sostre. Dos sensors d'alerta làser es troben a la part frontal i posterior del sostre. A la popa hi ha un compartiment de motor-transmissió amb una central elèctrica.
Segons dades del Pentàgon, el blindatge de la torreta s'ha reforçat en comparació amb el 2S19 de 15 mm a 20 mm, mentre que s'utilitza un nou blindatge compost antiestelles (tot i que la targeta SPG a la base de dades del Pentàgon indica que aquest és el nivell màxim de blindatge de la torreta, però no s'especifica on s'usa exactament (munició o blindatge frontal)).
Armament miniatura|263x263px|Desfila de 2S35 (Davant) i 2S19 (darrere) en el Desfilada de la Visòria de Moscou en l'any 2018 L'armament principal del 2S35 és el canó 2A88 de 152 mm. Un fre de boca està connectat a la boca del 2A88. El canó té un sistema de càrrega modular. El projectil es carrega al canó mitjançant un mecanisme de càrrega pneumàtic. El disseny del mecanisme de càrrega permet carregar l'SPG a qualsevol angle d'elevació sense retornar el canó a la línia de càrrega. El tret es dispara mitjançant un sistema d'iniciació de càrrega de microones. El disseny dels mecanismes de càrrega utilitzats a l'SPG 2S35 garanteix una alta cadència de foc. Diverses fonts van estimar la cadència de foc del 2S35 en 16 trets per minut o més de 10 trets per minut, cosa que va causar dificultats per interpretar les característiques de rendiment reals de l'SPG. El Comandament d'Entrenament i Doctrina de l'Exèrcit dels Estats Units a la seva base de dades OE Data Integration Network per a canons autopropulsats va explicar que el canó autopropulsat té dos modes de foc.
El complement principal de municions del canó autopropulsat 2S35 inclou projectils de fragmentació d'alt explosiu, així com projectils guiats basats en el projectil de Krasnopol. També és capaç d'usar projectils per a propòsits especials, com ara projectils d'il·luminació, fum i incendiaris. L'abast màxim de tir és de 80 km, amb precisió a distàncies més llargues assegurada per projectils guiats amb els seus propis timons desplegables i navegació GLONASS.
El complement de munició transportada del canó autopropulsat és de 70 cartutxos. Per subministrar cartutxos al canó autopropulsat, l'oficina de disseny de l'Institut Central de Recerca Burevestnik va desenvolupar un vehicle de transport i càrrega universal 2F66-1 basat en el camió KamAZ-6560, capaç de transportar cartutxos de calibre 120-155 mm. El complement total de munició transportada en estiba mecanitzada és de 92 cartutxos, i el temps de càrrega del canó autopropulsat és de 15 minuts.
El sostre de la torreta del 2S35 està equipat amb un suport de torreta 6S21 amb control remot i una metralladora Kord de 12,7 mm com a armament addicional. El suport consta d'una unitat d'armes, unitats de guia i un telèmetre làser. El control es fa a través de canals de televisió i els angles de guia vertical van de -5° a +75°. El subministrament de municions a la caixa de cartutxos és de 200 cartutxos.
Radars per a sistemes de control d'incendis Segons les dades d'ODIN, el sistema de control de foc del canó autopropulsat pot incloure dos radars Doppler (els radars Doppler per a sistemes d'artilleria també s'utilitzen com a equipament opcional per als canons autopropulsats M109A6 Paladin i PzH 2000). L'objectiu d'aquests radars és determinar amb precisió la trajectòria del projectil, cosa que elimina el tradicional "tret d'alerta". Normalment, l'artilleria primer dispara un sol tret a un objectiu, que es desvia significativament de l'objectiu a causa del vent, la humitat i altres condicions meteorològiques, després del qual s'ajusta el foc per fer les correccions necessàries. Tanmateix, ajustar el foc d'artilleria requereix la presència d'algun tipus de mitjà d'ajust (UAV, observador terrestre). A més, el tret d'alerta indica eficaçment a l'objectiu que estarà subjecte a més bombardejos d'artilleria, de manera que l'objectiu pot canviar de posició o posar-se a cobert després del tret d'alerta. Si el canó autopropulsat té un radar Doppler integrat amb el sistema de control de foc, mentre el primer projectil encara està en vol, el sistema de control de foc fa els ajustos necessaris en funció de la desviació de la seva trajectòria i es disparen diversos trets més sense esperar que el primer projectil aterri. Aquest mètode s'utilitza de manera més efectiva en canons autopropulsats amb funció d'"atac de foc", disparant diversos projectils alhora.
Equipament especial El 2S35 Koalitsia-SV està equipat amb un sistema de control automatitzat per a l'apuntament de l'artilleria, la selecció d'objectius, la navegació i el posicionament. Les estacions de treball de l'artiller i del comandant estan equipades amb pantalles que mostren informació del sistema unificat d'informació i comandament. La integració de la unitat d'artilleria autopropulsada 2S35 al Sistema Unificat de Control Tàctic permet la recepció de les designacions d'objectius a través d'un canal de comunicació digital, la vigilància del terreny les 24 hores del dia i la nit, el càlcul autònom de les posicions de tir i els ajustos de foc.
La torreta no tripulada del canó autopropulsat està equipada amb el sistema automàtic d'extinció d'incendis per gas Raduga-2.
El canó autopropulsat té un sistema de refrigeració del canó que utilitza una solució d'alcohol per a períodes de tret més llargs.
Avaluació de vehicles de combat