La cova de Txaguirka (en rus: Чагырская пещера) és una cova càrstica situada al sud de Sibèria occidental, als contraforts occidentals del Massís d'Altai. A la cova, descoberta el 2007 per Serguei Vassílievitx Markin, s'han trobat moltes restes òssies humanes i eines de pedra; i se'l considera el jaciment paleolític més ric d'aquesta serralada.
Situació La cova de Txaguirka és a 400 km en línia recta al sud de Novossibirsk en un massís rocós al marge esquerre d'un afluent del Charysh. Té una fondària de 20 m i es divideix en dues cambres amb una superfície total d'uns 130 m². El portal, de 5 m d'ample i uns 7 m d'alt, s'alça 19 m sobre la riba del riu i mira cap al nord. L'assentament més proper, Ust-Txaguirka (Усть-Чагырка), és a 1,5 km riu avall. La Cova d'Okladnikov, que també és un jaciment prehistòric important, es troba a 70 km al nord-est, i les coves de Deníssova a 100 km més a l'est.
Troballes Les excavacions es fan a la cova des del 2007, cobrint una àrea d'uns 35 m². En el farciment de sediments de fins a 3,5 m de gruix, es trobaren 8 estrats amb un subhoritzó parcialment més allunyat en l'àrea d'entrada i en la primera cambra. Els dos estrats estèrils més antics probablement daten del pre-Plistocé o tenen al voltant de 330.000 anys. Els horitzons 6 i 5 es van dipositar en la transició del nivell d'isòtop d'oxigen 4 al nivell 3 entre fa 63.000 i 48.000 anys i contenien restes de neandertals, així com molts artefactes de pedra del paleolític mitjà, eines d'os i restes d'animals i plantes de l'Edat glacial. Les capes superposades no van proporcionar evidència d'exploració humana del paleolític superior, només a l'edat del bronze va haver-hi persones a la cova novament.
Artefactes de pedra esquerra|180x180px|Destral de mà trobada a Txaguirka. L'inventari lític dels horitzons 6a al 6c conté més de 90.000 objectes. Hi predominen els enderrocs d'impacte en forma de puntes obertes, per la qual cosa les eines de pedra disponibles en la seva majoria es feren en el jaciment i només una petita part es van portar a la cova com a peces en brut o productes acabats. S'hi utilitzaren com a matèria primera 25 tipus diferents de roca, com ara sílex, calcedònia, jaspi i pòrfir, que deuen provenir de la grava del riu proper. No va haver-hi tall de producció segons el concepte de Levallois, amb les eines bifacials; hi predominen els rascadors i les puntes semitrapezoidals, de mitja lluna i en forma de fulla, fulles de destral de mà i ganivets de bloc i nínxol Klausen. També n'hi ha els subproductes d'algunes pales i alguns nuclis. Les tècniques de tall emprades i les propietats relacionades amb la forma de les eines són comparables amb els inventaris dels grups de ganivets de falca d'Europa Central i Oriental, com es trobà, per exemple, a la Cova de Vindija. Fins ara, només s'ha trobat un conjunt semblant a la Cova Okladnikov a l'oest d'Àsia. Un altre punt únic de la cova de Txaguirka és la gran quantitat d'ossos de bisó, que es diu que són retocadors per les cicatrius característiques, i s'usaven per a esmolar eines de pedra. Aquestes eines no s'han trobat en cap altre lloc del paleolític mitjà a l'Altai rus, però sovint es troben en llocs europeus d'aquest període. miniatura|180x180px|Fragment mandibular d'un home adult amb 5 dents conservades, trobat a Txaguirka miniatura|180x180px|Os del dit del peu Fins al moment, s'han descobert 74 restes òssies i dents humanes neandertals, que daten d'entre 59000 i 49000 anys ae (a partir de r2020). La majoria en són fragmentàries, les superfícies estan ben conservades i no mostren rastres de talls o colps. N'hi ha parts i fragments de vèrtebres, ossos del carp, un fèmur, la meitat dreta de la mandíbula inferior i molars, incisius i dents de llet, que provenen d'almenys cinc individus adults i un o més adolescents. L'ADN mitocondrial obtingut de l'os del dit (phalanx distalis, Txaguirka 8) d'una dona dugué a la conclusió que els neandertals de la cova de Txaguirka han d'haver sigut una població única i més petita de menys de 60 persones, que restaren als voltants de la cova per un temps relativament curt. Aquesta hipòtesi es confirmà després que els empleats de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig poguessen obtenir i seqüenciar l'ADN cromosòmic d'uns individus de diferents mostres de sediments i s'assemblava molt a l'ADN mitocondrial de Txaguirka 8. Una comparació genètica també ha demostrat que n'hi ha una relació genètica més estreta amb els neandertals de la Cova de Vindija de Croàcia i la Cova de Mesmaiskaja al nord del Caucas que amb els de la Cova de Deníssova, que n'és a només 100 km de distància. Per tant, se suposa que els neandertals d'Europa de l'Est es van estendre al llarg del cinturó de l'estepa euroasiàtica fins al sud de Sibèria fa uns 60.000 anys i van desplaçar o van reemplaçar les poblacions que hi vivien.
A l'octubre de 2022, els investigadors van informar en la revista Nature d'un total de 17 intents reeixits d'extraure ADN nuclear i ADN mitocondrial (ADNmt) d'ossos i dents dels neandertals: dues mostres van provenir de la Cova d'Okladnikov (si més no 44.000 anys), 15 espècimens de la cova de Txaguirka (entre 59.000 i 51.000 anys, inclòs el fòssil Txaguirka 6). Segons les anàlisis genètiques, les dues troballes de la Cova d'Okladnikov no estaven estretament relacionats; més aviat, van viure en èpoques separades per uns milers d'anys. Es va demostrar, però, certa relació amb els habitants de la cova de Txaguirka. A la cova de Txaguirka, d'altra banda, una xiqueta neandertal podria ser assignada a un adult masculí com la seua filla. També es van identificar dos familiars de segon grau: un xiquet i una dona adulta que poden haver estat cosins, nebot i tia, o net i àvia. A més a més, l'anàlisi d'heteroplàsmia (mutacions en mt-DNA) mostrà que els neandertals de Txaguirka probablement van viure en la cova i van morir si fa no fa alhora i, per tant, probablement pertanyien al mateix grup social. S'ha interpretat que les diferències genètiques extremament petites entre ells signifiquen que el seu grup podria haver consistit en només de 10 a 20 individus. Un article complementari de la Societat Max Planck declarava: "Aquesta és una diversitat genètica molt més baixa que qualsevol valor trobat per a qualsevol comunitat humana, passada o present, i més en línia amb la grandària dels grups d'espècies en perill d'extinció a la vora de l'extinció". A més a més, la diversitat del cromosoma Y, que només es transmet de pare a fill, fou notablement menor en comparança amb el mtDNA (que només es transmet de mare a fill). Se'n va concloure que aquestes comunitats neandertals tardanes estaven connectades sobretot per l'emigració i immigració de dones..
És possible que aquesta estructura social patrilocal estigués present en la majoria dels neandertals, perquè en 12 d'ells enterrats a la Cova del Sidrón es va trobar el 2010 ADN mitocondrial divers en les dones, però no pas en els hòmens, la qual cosa s'interpretà com a evidència que les dones havien abandonat les seues comunitats.
Referències
Categoria:Jaciments arqueològics de Rússia Txaguirka