El Monestir de Vazelon (en grec: Βαζελών), també anomenat de Sant Joan,El monestir és dedicat a Joan Baptista. és un monestir cristià ortodox grec situat a Turquia, a la regió pòntica i al districte de Maçka, a la província de Trebisonda. El van fundar l'any 270, i fou saquejat el 1922.
Situació Les ruïnes del Monestir de Vazelon es troben a uns quaranta quilòmetres al sud de Trebisonda i a uns vint quilòmetres de Maçka, al vessant de la muntanya Zabulon. S'hi pot anar des de la carretera de Trebisonda a Gümüşhane (E97) i es troba a la muntanya a l'oest de la carretera; els darrers sis quilòmetres des del poble de Kiremitli són de difícil accés. esquerra|miniatura|Monestir de Vazelon. Restes d'un fresc que representa el Judici Final (detall)
Història El Monestir de Vazelon, fundat al 270, és el més antic dels tres monestirs pònticsEl Monestir de Sumela es va fundar al 386 i el Monestir de Kustul al 752. de la zona de Maçka (en grec Ματσούκα, Matsouka). Tenia l'estatus d'<i>stavropegia</i>, és a dir, depenia del Patriarca de Constantinoble, i era un exarcat, açò és, tenia els poders d'un bisbe sobre el petit territori que envoltava el monestir.
Vazelon, com altres monestirs pòntics, es beneficià dels privilegis de la dinastia Comné, dels emperadors de Constantinoble i després de Trebisonda entre els segles XI i XV, així com dels hospodars dels principats danubians. Sota domini otomà, els monjos van pogueren conservar la majoria de les propietats.
El monestir fou saquejat i els monjos assassinats i expulsats durant el genocidi grec pòntic;New York Times del 16 de juny del 1918. els últims fidels en van desaparéixer en l'intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia, promogut pel Tractat de Lausana del 1923 que se signà després de la Guerra greco-turca del 1919-1922.
Celebració anual La festa del Monestir de Vazelon tenia lloc el 21 de juny, amb motiu de la Nit de Sant Joan, associada tant a Orient com a Occident amb el solstici d'estiu. Era alhora una solemnitat religiosa i un fet cultural i social, acompanyat de cants i danses, que aplegava al voltant del monestir els vilatans que en depenien.
Actes del monestir Les Actes del Monestir de Vazelon són una font important per a conéixer la història pòntica i, en particular, de l'Imperi de Trebisonda del segle XIII. Se'n conserven en forma de cartulari (col·lecció de còpies de cartes originals, que esmenten els drets del monestir), del qual hi ha dos manuscrits, un a la Biblioteca de Sant Petersburg (190 documents que cobreixen el període 1245-1704), l'altre a Ankara, a la Biblioteca Türk Tarih Kurumu (118 documents des del 1257 fins al 1818).
La tradició de Sant Joan Vazelon reviscola a Macedònia Les comunitats gregues d'origen pòntic que es refugiaren a Grècia després de la Gran Catàstrofe s'establiren amb força a Macedònia. Hi van establir monestirs, en particular al Vermion, que van reprendre el nom i la tradició dels monestirs de la seua regió d'origen. Aquest fou el cas de Sant Joan Vazelon, fundat cap al 1970 al sud del Vermion.À l'initiative de Charalambos Panagiotidis. Cf. Mythes et hellénisme, colloque des 24-25 novembre 1995, Bordeaux, Université Michel-de-Montaigne, De Boccard, 1997, p. 143. La icona de sant Joan Pròdrom,Πρόδρομος: 'el que va davant', 'precursor', epítet de Joan Baptista en grec. salvada per l'abat de Vazelon, Dionissios Amarantidis, i conservada mentrestant en altres monestirs, la van instal·lar allà.Michel Bruneau, «Des icônes aux églises et aux monastères reconstruits par les réfugiés grecs d'Asie mineure sur les lieux de leur exil », Dieux-valises, Corinne Bonnet et al. dir., Toulouse, Presses universitaires du Mirail, 2008, p. 40. (En ligne.)
Notes i referències
Vegeu també Regió del Pont Monestir de la Santíssima Mare de Déu de Sumelà Monestir de Kuştul
Categoria:Monestirs ortodoxos Categoria:Edificis de Turquia Categoria:Regió de la Mar Negra turca