El Drac de Sant Llorenç del Munt, més conegut, simplement, com a Drac de Sant Llorenç, és un ésser mitològic propi de l'imaginari popular català. Segons la tradició, a mitjan un drac terrible devastava la zona del massís de Sant Llorenç del Munt, malmetent collites i matant bestiar i persones dels pobles propers. Els vilatans, desesperats, van demanar ajuda al comte de Barcelona, Guifré el Pilós, qui envià un dels seus cavallers a matar el monstre; en fracassar aquest, hi anà ell mateix i derrotà el drac, que caigué mort al Puig de la Creu de Castellar del Vallès.

La llegenda Hi ha nombroses versions de la llegenda, de la qual n'hi ha referències bibliogràfiques a partir del . En la majoria, s'explica que el drac havia estat abandonat de petit pels sarraïns prop de Sant Llorenç. Algunes versions indiquen que es tractava d'una víbria, un tipus de drac molt ferotge, que els invasors havien dut expressament de l'Àfrica per tal de venjar-se de les derrotes patides enfront els cristians. Els moros van deixar la bèstia a la cova de Santa Agnès i l'alimentaven amb bestiar, fins que, en créixer, el van abandonar. Llavors, el drac va començar a alimentar-se dels animals i persones que es trobava per la zona, especialment pels voltants de Matadepera, Sant Llorenç Savall i Castellar del Vallès. El monstre, que «corria com un bou i volava com un ocell de rapinya», s'arrecerava de nit a l'actualment anomenada cova del Drac i de dia s'envolava des del cim d'aquesta cova, que emprava com a talaia per a albirar les seves preses.

miniatura|esquerra|El Cingle dels Cavalls, a la Mola, vist des de Can Pobla Desesperats, els vilatans van demanar ajuda al comte de Barcelona, Guifré el Pilós, el qual va enviar un cavaller, de nom Spes, al comandament d'uns soldats per a matar el drac. En trobar-se Spes i el seu seguici amb el drac, els cavalls, preses del pànic, van entrar en desbandada i es van estimbar per un espadat que avui es coneix com al Cingle dels Cavalls. Segons algunes versions, Spes se'n va tornar aleshores a Barcelona, mentre que d'altres diuen que va arribar a ferir el monstre, que va poder, però, fugir. Sigui com sigui, en assabentar-se Guifré que la missió havia fracassat, se n'hi va anar en persona.

Quan Guifré va arribar a la cova del Drac, va atacar la bèstia amb una branca de roure, que, en colpir el drac, es va trencar i va caure als peus de la fera en forma de creu (una mena de senyal diví). Llavors, el comte va ferir el drac al ventre amb la seva llança i després va poder enfonsar-li l'espasa a prop del cor. Ferit de mort, el monstre se'n va anar volant cap al Puig de la Creu, fins que va defallir i caure a l'antiga pedrera del Sot d'en Goleres. Encara va tenir forces per aixecar-se i, amb petites volades, va poder arribar al cim del puig, des d'on feia uns crits esgarrifosos. El comte i els seus homes hi pujaren i allà mateix van rematar-lo.

Tradicions populars Els ossos del drac miniatura|El comte de Sant Llorenç, Antoni de Quadras i Feliu, fotografiat el 1903 a Can Pobla amb la "costella del drac" Un cop Guifré va haver mort el drac, es diu que la monstruosa ossada fou escampada per tots els llocs de la muntanya. Al lloc on fou mort s'hi va aixecar més tard el santuari romànic de Santa Maria del Puig de la Creu.

Anton Vergés (1832-1874) va deixar escrit en un fulletó que fins a la Guerra del Francès de començaments del es va conservar en el monestir de Sant Llorenç del Munt una costella del drac. Desprès es va retirar i es va penjar al portal de Can Pobla, un mas de Matadepera, prop del monestir. Aquest os va caure a terra i es va trencar en tres trossos. Un tros se'l va endur un cap de l'exèrcit espanyol durant una de les guerres carlines; un altre el regalà el seu propietari al mossèn Joan Riba i el tercer restà a Can Pobla. En una imatge de 1903 es pot veure el comte de Sant Llorenç del Munt, Antoni de Quadras i Feliu, propietari de la muntanya de la Mola des del 1902 (i, per tant, del monestir i de Can Pobla), amb aquest os, la pretesa "costella del drac". Tot i que es diu que podria tractar-se de l'os d'una balena, la relíquia mai no ha estat analitzada científicament.

Anton Vergés també va deixar escrit que ell mateix va trobar un crani monstruós de rèptil per aquells verals.

Una altra tradició de la zona assegurava que a l'antic santuari del Puig de la Creu s'hi va conservar durant segles una vèrtebra en la qual s'hi podia asseure còmodament una persona. Es deia que aquesta vèrtebra era també part de l'ossada escampada del drac.

Els relleus de la catedral

Al portal de Sant Iu de la catedral de Barcelona hi ha uns relleus escultòrics del en què es pot veure, per una banda, un home cobert de pèl lluitant contra una mena de drac amb un garrot i a l'altra, un guerrer clavant-li l'espasa a un altre monstre. Tot i que se sol explicar la primera escena com a la lluita d'un "home salvatge" amb un griu, la tradició popular diu que es tracta de Guifré el Pilós atacant el drac de Sant Llorenç amb la branca de roure. La segona imatge seria el moment en què Guifré, o un dels seus cavallers, remata la fera.

Anton Vergés recull aquesta creença a la seva obra:

En la cultura popular Els Gegants Vells de Matadepera són una parella de gegants que representen el comte Guifré el Pilós i una noia anomenada Agnès. El comte duu un drac al casc en referència al drac de Sant Llorenç.

La cançó El drac de Sant Llorenç del Munt de Mesclat, inclosa en l'àlbum Cròniques colonials de 2007, parla de la llegenda del drac.

Les primeres fonts bibliogràfiques Una de les primeres noticies sobre la llegenda del drac apareix a la Centuria ó història de los famosos hechos del gran conde de Barcelona D. Bernado Barcino y de Don Zinofre su hijo y otros caballeros de la Provincia de Catalunya (1600), escrita pel franciscà Esteve Barellas.

A finals del , Pedro Ángel de Tarazona en parla llargament a la seva obra El Blasón de Cataluña (1780). La traducció d'aquesta obra al català, feta per Anton Vergés –propietari del monestir de Sant Llorenç del Munt– el 1871, es pot trobar a l'obra de Josep Ventalló i Vintró Tarrasa antigua y moderna (1879).

També al , Francisco de Zamora esmenta el drac del Vallès en el seu Diario de los viajes hechos en Cataluña (1786). L'autor afirma al seu diari haver vist la famosa "costella del drac" aquell mateix any 1786 a l'ermita de Santa Agnès, construïda al costat de la cova homònima.

Francesc Maspons recull a Tradicions del Vallès (1876) la llegenda des d'un punt de vista folklòric, amb materials procedents de la tradició oral.

Localitzacions miniatura|El Morral del Drac. Segons la llegenda, el drac hi dormia i s'envolava des del cim. Al cim del massís de Sant Llorenç del Munt, conegut com a la Mola, dins el terme municipal de Matadepera, hi ha el monestir de Sant Llorenç del Munt, del . A uns 500 metres hi ha l'anomenada cova del Drac, també coneguda com a Morral del Drac, un espectacular monòlit de 25 metres d'alçada on les llegendes situen el cau del Drac de Sant Llorenç. En aquell morral (penya) s'originen les canals de Santa Agnès i de la Coma de l'Abella.

Prop del monestir de la Mola (a uns 1.500 metres) hi ha també Can Pobla, la masia en la qual es deia que es conservava una costella del drac. Prop de l'històric edifici, a uns 50 metres, hi ha un restaurant homònim, Can Pobla, al qual només s'hi pot accedir a peu.

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Animals en la mitologia catalana Sant Llorenç del Munt Categoria:Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Categoria:Cultura de Castellar del Vallès Categoria:Matadepera Categoria:Cultura del Vallès Occidental Categoria:Llegendes catalanes