El Cas Estats Units contra Skrmetti (), 605 U.S. ____ (2025), és un cas del Tribunal Suprem dels Estats Units que va sostenir que una llei estatal de Tennessee que prohibia els bloquejadors de la pubertat i la teràpia hormonal per al tractament de la disfòria de gènere en menors no violava la Clàusula sobre protecció igualitària de la Catorzena Esmena de la Constitució dels Estats Units.
Segons la llei de Tennessee, un nen podria rebre bloquejadors de la pubertat i teràpia hormonal si els medicaments es proporcionaven per ajudar-lo a adaptar-se al sexe assignat en néixer, però no per tractar la disfòria de gènere. Els demandants van argumentar que això constituïa discriminació per sexe i, per tant, violava la Clàusula sobre protecció igualitària. Tennessee va argumentar que la llei no tractava les persones de manera diferent en funció del seu sexe, sinó més aviat en funció de la seva edat i condició mèdica.
El tribunal de districte va aplicar un escrutini més intensiu i va impedir que la llei entrés en vigor. El Tribunal d'Apel·lacions del Sisè Circuit va anul·lar la sentència, dictaminant que la prohibició no discriminava per sexe i, per tant, només requeria una revisió de la base racional.
El Tribunal Suprem va confirmar la decisió del tribunal d'apel·lació amb un vot de 6 a 3, i els sis jutges conservadors van coincidir que la prohibició es basava en l'edat i la raó mèdica del tractament en lloc del sexe. Escrivint per la majoria, el president del tribunal John Roberts va emfatitzar que la sentència no es basava en una oposició ideològica als drets de les persones transgènere; escrivint per la minoria, la jutgessa associada Sonia Sotomayor va criticar la decisió del Tribunal com una fallada en la defensa dels drets civils dels joves transgènere.
Història Des del 2020, molts estats americans amb legislatures liderades pels republicans han introduït projectes de llei sobre els lavabos i projectes de llei per limitar la participació dels escolars transgènere en esports que corresponguin a la seva identitat de gènere, i tot i que molts van ser rebutjats o impugnats legalment, hi va haver suport públic a aquests projectes de llei en aquests estats, cosa que va portar els republicans a continuar els seus esforços per limitar els drets de les persones transgènere com a part de la seva plataforma per aconseguir el suport de grups religiosos.
Les principals associacions mèdiques dels Estats Units s'han oposat a aquestes prohibicions. El juny de 2023, la Endocrine Society va publicar una declaració oposant-se a aquestes prohibicions, entre els signants de la qual hi havia l'Acadèmia Americana de Pediatria, el Col·legi Americà d'Obstetres i Ginecòlegs, l'Associació Americana d'Urologia, la Societat Americana de Medicina Reproductiva, el Col·legi Americà de Metges, l'Associació Americana d'Endocrinologia Clínica i l'Associació Mèdica Nord-americana (AMA).
El 22 de març de 2023, la Cambra de Representants de Tennessee va aprovar la HB1 que modificava el Codi de Tennessee, prohibint els procediments quirúrgics i les teràpies hormonals per a menors transgènere amb diagnòstic de disfòria de gènere. Això inclou bloquejadors de la pubertat, teràpia hormonal i cirurgies (tot i que la prohibició d'aquestes últimes no és un problema en aquest cas). El projecte de llei no restringeix l'ús de bloquejadors de la pubertat i hormones per a altres finalitats mèdiques, com ara el tractament de la pubertat precoç. A desembre de 2024, 23 estats més tenien lleis similars vigents que podrien veure's afectades per la decisió del Tribunal Suprem en aquest cas.
Després de l'aprovació de la llei, el Departament de Justícia de Joe Biden va sol·licitar una mesura cautelar al Tribunal de Districte dels Estats Units per al Districte Mitjà de Tennessee per evitar que la llei entrés en vigor l'1 de juliol de 2023.
El Tribunal de Districte va concedir una ordre judicial preliminar, impedint que la prohibició de les hormones i els bloquejadors de la pubertat entrés en vigor. El tribunal va considerar que la prohibició estatal infringia els "drets fonamentals" dels pares, alhora que va permetre que es mantingués la prohibició de la cirurgia d'afirmació de gènere.
Demandants La demanda va ser presentada per tres adolescents transgènere i les seves famílies, així com per un metge de Tennessee que tracta joves amb disfòria de gènere. L'administració Biden es va unir als demandants en virtut d'una llei que permet al govern federal participar en demandes privades que al·leguen violacions de la Clàusula sobre protecció igualitària. Entre els demandants hi ha una noia transgènere de 16 anys, identificada només com a "L.W.", i els seus pares, Brian i Samantha Williams, de Nashville, Tennessee. L.W. rep teràpia hormonal d'afirmació de gènere, que diu que ha millorat molt la seva qualitat de vida, i descriu la disfòria de gènere que experimentava abans del tractament com a "horror corporal de la vida real", i diu que el seu tractament li permet "sentir-se normal". La prohibició de l'estat de Tennessee obliga la família Williams a viatjar fora de l'estat per als tractaments hormonals de L.W. La procuradora general de l'administració Biden, Elizabeth Prelogar, ha defensat el dret de la demandant a ser una nena a Tennessee. Samantha Williams va criticar la "hipocresia" dels legisladors de Tennessee, que van defensar els "drets parentals" pel que fa a la COVID-19, només per infringir aquests drets a través de la HB1, dient: "Van prendre aquesta decisió mèdica per al nostre fill".
L'administració Biden va argumentar a favor dels demandants davant el Tribunal Suprem el desembre de 2024. Després que el president Donald Trump fos investit el gener de 2025, l'administració Trump va informar al Tribunal Suprem el 7 de febrer de 2025 que havia canviat la postura dels Estats Units i que ja no donava suport als demandants. No obstant això, l'administració Trump va instar els jutges a emetre una decisió sobre el cas.
Sisè Circuit La sentència del Tribunal de Districte va ser apel·lada davant el Tribunal d'Apel·lacions dels Estats Units del Sisè Circuit. En una decisió de 2-1 el juliol de 2023, el Sisè Circuit va suspendre la decisió del tribunal inferior de concedir una ordre judicial preliminar, aplicant la revisió de la base racional. El jutge en cap Jeffrey Sutton va escriure que era probable que el govern de l'estat de Tennessee reeixís en la seva apel·lació i que el dret dels pares a controlar l'atenció mèdica dels seus fills no és un dret fonamental perquè no està "profundament arrelat en la història i la tradició d'aquesta nació", un estàndard establert pel Tribunal Suprem en el cas Washington contra Glucksberg (1997). La jutgessa Helene White hi va estar d'acord en part i en part en discrepància, argumentant que la llei de Tennessee és "probablement inconstitucional basant-se en la teoria de discriminació sexual dels demandants" i que no suspendria la mesura cautelar sinó que en reduiria l'abast. Tanmateix, va estar d'acord que el "Tribunal de Districte va abusar de la seva discreció en concedir una mesura cautelar preliminar a tot l'estat".
Per una votació de 2-1 al setembre de 2023, el panell del Sisè Circuit va revocar la ordre judicial preliminar del tribunal de districte, amb Sutton escrivint de nou per la majoria i White tornant a discrepar.
Anàlisi jurídica El govern va presentar dues línies d'argumentació amb les quals la HB1 de Tennessee viola la Clàusula sobre protecció igualitària de la Catorzena Esmena: que discrimina per sexe i que discrimina per estatus transgènere, que el govern sosté que és una classe "sospitosa" (o "quasi sospitosa"). Qualsevol d'aquestes formes de discriminació desencadenaria un estàndard de revisió més elevat que, segons el govern, la llei no sobreviuria. La discriminació de gènere té un estàndard de revisió inferior al de la discriminació racial: és a dir, un escrutini intermedi des del cas Craig contra Boren (1976).
Es va plantejar un argument separat sobre el degut procés davant els tribunals inferiors, però el Tribunal Suprem es va negar a considerar-lo.
Discriminació per sexe El govern va argumentar que la llei de Tennessee incorre en discriminació facial per sexe. Com que la llei permet l'ús de bloquejadors de la pubertat i hormones per motius no relacionats amb la transició, va argumentar el govern, el sexe d'un pacient esdevé un factor determinant a l'hora de decidir si aquests tractaments són permesos. Per exemple, un adolescent podria prendre testosterona com a tractament per a la pubertat retardada, però el mateix medicament no estaria permès per a un pacient el sexe de naixement del qual sigui femení (prenent-lo amb la finalitat d'induir canvis físics coherents amb una identitat de gènere masculina o no binària). El govern i les famílies també van assenyalar la decisió del Tribunal Suprem en el cas Bostock contra el comtat de Clayton (2020), que va sostenir que tant l'orientació sexual com la identitat de gènere són classes protegides per les lleis antidiscriminació en virtut del Títol VII de la Llei de Drets Civils de 1964.
Tennessee va negar que la llei faci classificacions basades en el sexe, argumentant que en canvi fa una distinció segons els propòsits pels quals es dona un tractament, distingint entre "menors que busquen drogues per a la transició de gènere i menors que busquen drogues per a altres propòsits mèdics".
Discriminació per l'estatus transgènere El govern va argumentar a més que el projecte de llei justifica un escrutini més intensiu perquè discrimina les persones transgènere que, segons el govern, constitueixen com a mínim una classe quasi sospitosa. A l'hora d'identificar si un grup constitueix una classe sospitosa o quasi sospitosa, els tribunals tenen en compte quatre criteris: El grup ha estat històricament discriminat o ha estat objecte de prejudicis, hostilitat o estigma. Posseeixen un tret immutable o molt visible. Els manca poder polític. La característica distintiva del grup no li impedeix contribuir significativament a la societat. El govern va argumentar que les persones transgènere com a grup complien els quatre criteris.
Tennessee va negar que el projecte de llei discrimini l'estatus transgènere, argumentant de nou que només distingeix diferents usos mèdics i assenyalant que, per exemple, un jove transgènere podria utilitzar bloquejadors de la pubertat per a finalitats no relacionades amb la transició de gènere (com ara per tractar la pubertat precoç). L'estat va argumentar a més que, fins i tot si es considerés que el projecte de llei discriminava l'estatus transgènere, el tribunal no hauria de "tornar a la difícil tasca de crear classes sospitoses".
Els experts legals van considerar molt improbable que el tribunal acceptés l'argument del govern d'identificar les persones transgènere com una classe quasi sospitosa, atès que han passat dècades des que el tribunal va identificar una nova classe com a sospitosa o quasi sospitosa.
Tribunal Suprem El 6 de novembre de 2023, els Estats Units van sol·licitar al Tribunal Suprem que escoltés aquest cas en apel·lació. El Tribunal Suprem va concedir certiorari el 24 de juny de 2024. Mentre que la petició del govern al·legava una violació de la Clàusula sobre protecció igualitària, els demandants van presentar una petició separada de certiorari, que el tribunal no va concedir, que a més presentava la teoria que el projecte de llei violava la Clàusula del Degut Procés en negar als pares el dret a prendre decisions mèdiques per als seus fills.