Llei d'identitat i llengua (Irlanda del Nord) de 2022 (c. 45, Acht Féiniúlachta agus Teanga (Tuaisceart Éireann) 2022) és una llei del Parlament del Regne Unit que proporciona "reconeixement oficial de l'estatus de la llengua irlandesa" a Irlanda del Nord, amb l'escocès de l'Ulster com a llengua minoritària oficialment reconeguda.

L'acte es va plantejar per primera vegada com una Llei de la llengua irlandesa () de l'Assemblea d'Irlanda del Nord que donaria a la llengua irlandesa el mateix estatus que a l'anglès a la regió, similar al de la llengua gal·lesa a Gal·les segons la Llei de la llengua gal·lesa de 1993.

Disposicions principals El projecte de llei inclou les següents disposicions:

Reconeixement oficial i protecció de la llengua irlandesa Desenvolupament de la tradició escocesa i britànica de l'Ulster Dos comissionats nomenats, un per a la llengua irlandesa i un altre per a la tradició escocesa de l'Ulster/britànica de l'Ulster La creació d'una Oficina d'Identitat i Expressió Cultural Inversió de 4 milions de lliures en un fons d'inversió en llengua irlandesa.

Les disposicions sobre la llengua irlandesa es basaven en el model de la Llei de la llengua gal·lesa de 1993.

Rerefons miniatura|La proporció d'enquestats del cens del 2011 de 3 anys o més que van declarar que saben parlar irlandès. Uns 184.898 (10,65%) nord-irlandesos tenen algun coneixement d'irlandès, mentre que uns 4.130 (0,2%) el parlen com a llengua vernacla.

Abans de la llei, l'estatus de la llengua irlandesa com a llengua minoritària estava garantit per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Això continua sent vinculant per al Regne Unit. Des del 2008, el partit republicà irlandès Sinn Féin ha estat defensant que aquestes proteccions siguin reforçades per legislació.

Suport i oposició La legislació va rebre el suport d'An Dream Dearg, Conradh na Gaeilge, POBAL, Sinn Féin, el Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP), el Partit de l'Aliança, el Partit Verd i People Before Profit . Va rebre l'oposició del Partit Unionista Democràtic (DUP) i del Partit Unionista de l'Ulster (UUP).

L'activista i sindicalista per la llengua irlandesa Linda Ervine va declarar que havia vingut a donar suport a la legislació després dels comentaris del diputat del DUP Gregory Campbell burlant-se de la llengua irlandesa. Va dir que la llei tindria poc efecte sobre els no parlants d'irlandès i que alguns polítics havien participat en "alarmisme". Quan es va filtrar un esborrany de llei després que les converses s'haguessin estancat el 2018, els grups de llengua irlandesa van criticar la legislació per no anar prou lluny, concretament per no crear nous drets per als parlants d'irlandès. Mentrestant, els partidaris del DUP van condemnar la legislació de compromís.

El 2017, el grup de pressió An Dream Dearg va organitzar una manifestació a favor de la llei a Belfast, que va atreure diversos milers de simpatitzants. El maig de 2019, més de 200 persones irlandeses prominents van signar una carta oberta instant el llavors Taoiseach de la República d'Irlanda, Leo Varadkar, i l'aleshores primera ministra del Regne Unit, Theresa May, a donar suport a la llei.

L'aleshores líder del DUP, Arlene Foster, ha declarat que tindria més sentit aprovar una "Llei de la llengua polonesa" que una Llei de la llengua irlandesa, perquè més residents d'Irlanda del Nord parlen polonès que irlandès. Aquesta afirmació va ser qüestionada pels verificadors de dades. Foster també va declarar que "Si alimentes un cocodril, tornarà a buscar-ne més" pel que fa a les demandes del Sinn Féin per a la llei i va acusar el partit d'"utilitzar la llengua irlandesa com a eina per derrotar l'unionisme".

Història El Sinn Féin i el POBAL, l'associació de parlants d'irlandès del Nord, van assenyalar que el govern britànic va prometre introduir aquesta llei a l'Acord de St Andrews del 2006. Els unionistes van dir que mai van donar suport a aquest compromís. Com a part de l'acord de compromís "Nova Dècada, Nou Enfocament" del gener de 2020, moltes de les propostes sol·licitades en virtut d'una Llei de la Llengua Irlandesa s'implementarien modificant les lleis existents en lloc d'introduir una nova llei independent.

Disposicions proposades (2014, 2017) El 2014, la legislació sol·licitada pel Sinn Féin nomenaria un comissari de la llengua irlandesa i designaria les zones de la Gaeltacht. També establiria el dret a utilitzar l'irlandès:

en el sistema judicial a l'Assemblea d'Irlanda del Nord (Stormont) amb els serveis del sector públic en l'educació en irlandès en la senyalització bilingüe.

El 2017, (una organització social i cultural no política de tota l'illa que promou la llengua a Irlanda i arreu del món) va proposar una llei que preveuria

l'estatus oficial de la llengua Irlandesos a l'Assemblea Irlandesos al govern local Irlandesos i la BBC Irlandès al Departament d'Educació; el paper d'un comissari lingüístic topònims.

Altres propostes han inclòs la rèplica de la Llei de la llengua gal·lesa de 1993 i la Llei de la llengua gaèlica (Escòcia) de 2005.

Paper en el bloqueig polític (2017 a 2020) El gener de 2017, l'aleshores viceprimer ministre del Sinn Féin, Martin McGuinness, va dimitir en protesta per l'escàndol dels incentius per a la calefacció renovable, i el partit es va negar a substituir-lo. A causa del sistema de repartiment de poder d'Irlanda del Nord, no es pot formar un govern sense els dos partits, i l'Assemblea de Stormont va ser suspesa.

Gerry Adams, llavors líder del Sinn Féin, va declarar l'agost de 2017 que "No hi haurà una assemblea sense un " Segons The Independent el 2019, la Llei de la llengua irlandesa es va convertir en el tema públic més desacordós en les discussions sobre la restauració de Stormont, i era "gairebé segur" que s'arribés a un acord per posar fi al bloqueig.

Compromís (2020 a 2022) miniatura|La proporció d'enquestats del cens del 2011 a Irlanda del Nord de 3 anys o més que van declarar que podien parlar escocès de l'Ulster L'11 de gener de 2020, el Sinn Féin i el DUP van tornar a entrar al govern descentralitzat en el marc de l'acord de la Nova Dècada i el Nou Enfocament, amb l'aleshores líder del DUP, Arlene Foster, nomenant la primera ministra d'Irlanda del Nord, i Michelle O'Neill, del Sinn Féin, nomenant-la viceprimera ministra. En l'acord, no hi hauria cap Llei de la llengua irlandesa independent, però la Llei d'Irlanda del Nord de 1998 seria modificada i s'implementarien polítiques per:

atorgar estatus oficial tant a la llengua irlandesa com a l'escocès de l'Ulster a Irlanda del Nord; establir el càrrec de Comissari de la Llengua Irlandesa per "reconèixer, donar suport, protegir i millorar el desenvolupament de la llengua irlandesa a Irlanda del Nord" com a part d'una nova Oficina d'Identitat i Expressió Cultural (juntament amb un Comissari de l'Ulster Scots/Ulster British); introduir "estàndards lingüístics" a escala variable, un enfocament similar al adoptat per a la llengua gal·lesa a Gal·les, tot i que estan subjectes a veto per part del Primer Ministre o del Viceprimer Ministre; derogar la prohibició de 1737 sobre l'ús de l'irlandès als tribunals d'Irlanda del Nord; permetre que els membres de l'Assemblea d'Irlanda del Nord parlin en irlandès o escocès de l'Ulster, amb traducció simultània per a les persones que no en parlen, i establir una unitat central de traducció dins del govern d'Irlanda del Nord.

L'11 de gener de 2021 hi havia un compromís per formar una Oficina d'Identitat i Expressió Cultural, però el progrés real va ser limitat. L'Oficina Executiva va estimar que una assignació de 28 milions de lliures en fons, amb potencial d'augment, es dedicaria a la millora de l'estatus de la llengua irlandesa, però hi va haver debat sobre com es dividirien i dispersarien els fons.

El debat sobre el llenguatge exacte de la llei es va estancar a l'assemblea durant tot el 2021, i els "títols de comissionats" van ser, segons sembla, una preocupació. El 2022, amb unes eleccions anticipades convocades per al maig, es va anunciar que no es promulgaria cap legislació d'aquest tipus abans del final del període legislatiu.

Al Parlament del Regne Unit (2022) Finalment, la legislació va ser promulgada pel Parlament del Regne Unit. El projecte de llei d'identitat i llengua (Irlanda del Nord) es va presentar a la Cambra dels Lords el 25 de maig de 2022 i el seu examen va concloure el 13 de juliol. El projecte de llei va rebre la seva primera lectura a la Cambra dels Comuns l'endemà i la seva segona lectura el 12 d'octubre. El projecte de llei va ser aprovat a la Cambra dels Comuns en tercera lectura el 26 d'octubre. El 6 de desembre, la llei va rebre la sanció reial, la qual cosa significa que l'irlandès es convertiria en llengua oficial a Irlanda del Nord un cop entrés en vigor les disposicions pertinents.

Referències

Categoria:Lleis lingüístiques Categoria:Irlanda del Nord