Leufònia de matollar Rev. 10/04/2022 o eufònia dels matolls (Euphonia affinis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels fringíl·lids (Fringillidae).

La taxonomia addicional de l'eufonia de matollar no està establerta. La majoria dels principals sistemes taxonòmics li assignen dues subespècies mentre que la resta considera que aquestes subespècies en realitat són espècies de ple dret. Aquesta pàgina segueix el primer criteri tot i que es fa esment del segon.

Descripció L'eufònia de matollar fa uns 10 cm de llargada. Pesa entre 8,5 i 12,8 g. Té un bec curt i rabassut. Presenta dimorfisme sexual: els mascles adults de la subespècie nominal tenen una petita coroneta groga; el color s'estén fins a l'ull. La resta del cap i el clatell són de color blau-negre brillant amb una brillantor porpra. Les parts superiors són de color blau-negre brillant. La cua és majoritàriament negre amb línies interiors blanques als dos parells de plomes exteriors. Les cobertores superiors de les ales i les plomes de vol són negre amb una mica de brillantor blau fosc. La barbeta i la gola són de color blau-negre brillant amb una brillantor porpra i el pit, el ventre i les cobertores inferiors de la cua són de color groc brillant. Les femelles adultes tenen el front de color groc oliva, la corona i el clatell grisencs i la cara de color groc oliva. Les parts superiors, les ales i la cua són de color oliva amb un to gris a l'esquena. Les parts inferiors són majoritàriament de color groc oliva amb el ventre i les cobertores inferiors de la cua grogues. Els mascles de la subespècie olmecorum són com la nominal. Les femelles són en general més pàl·lides que la nominal. El carpó, les cobertores superiors de la cua i les vores de les plomes de la cua són més verdes. Les parts inferiors són més grisenques i el ventre d'un groc més apagat. Tots dos sexes de les dues subespècies tenen l'iris marró fosc, el maxil·lar negre amb una base grisenca, la mandíbula gris blavós clar amb la punta negre i potes i peus gris fosc.

Distribució i hàbitat La subespècie E. a. olmecorum és la més septentrional de les dues. Es troba al vessant del Golf de Mèxic des de Nuevo León, el sud de Tamaulipas i l'est de San Luis Potosí al sud fins al nord de Chiapas. La subespècie nominal es troba a l'est des de la península del Yucatán a Mèxic cap al sud, passant per Belize i Guatemala, fins a la meitat occidental d'Hondures. A l'oest es troba des de l'oest d'Oaxaca, al sud-oest de Mèxic, fins al sud, al llarg del vessant del Pacífic, a través de Guatemala, El Salvador, Hondures i Nicaragua, fins al nord-oest de Costa Rica, fins al districte de Tárcoles, a la província de Puntarenas.

L'eufònia de matollar habita diversos paisatges una mica oberts a la zona tropical. Aquests inclouen boscos caducifolis, boscos de ribera, secundaris, els voltants dels boscos perennifolis, matollars, zones agrícoles i pastures amb alguns arbres, jardins i clarianes. En general, en altitud, oscil·la entre el nivell del mar i els 2.250 m, però es troba principalment per sota dels 1.000 m. Al nord d'Amèrica Central es troba principalment per sota dels 1.300 m, però arriba als 2.200 m. A Costa Rica només arriba als 1.000 m.

Comportament Migració L'eufònia de matollar és generalment una espècie resident, però fa algunes migracions locals després de la temporada de cria.

Alimentació S'alimenta principalment dels fruits del vesc (Loranthaceae) i altres fruits petits, inclosos els de les figues (Ficus) i probablement fruits cultivats. També inclou un petit nombre d'insectes en la dieta. S'alimenta principalment en parelles i grups petits, sovint amb l'eufònia gorjagroga (E. hirundinacea), i sovint s'uneix a estols d'espècies mixtes. S'alimenta des del nivell mitjà dels arbres fins a la capçada.

Reproducció La temporada de cria de l'eufònia de matollar varia geogràficament. A Mèxic inclou el maig, però no es coneix la resta. A Costa Rica s'estén de novembre a abril i a El Salvador sembla que dura tot l'any. Ambdós sexes construeixen el niu, una estructura en forma de pilota de futbol americà amb una entrada lateral i feta de diversos tipus de fibres vegetals folrades amb fibres fúngiques. S'ha trobat nius en forquilles de branques entre uns 3,5 i 8 m sobre el terra. També hi ha almenys dos registres de nius construïts sobre estructures humanes. Els únics ous descrits es van trobar a Costa Rica; allà la posta era de dos a tres i els ous eren de color blanc a blanc beix amb taques marrons vermelloses. En un registre d'El Salvador es va mostrar un període d'incubació de 15 dies; només la femella incubava. No es va registrar el temps fins que els pollets van ser volanders, però tots dos pares van alimentar els pollets.

Vocalitzacions Els crits de l'eufonia dels matolls inclouen "1-3 xiulets prims i purs, di-di-di, de vegades seguits de 2 o 3 més en el mateix to o lleugerament més baix", un "whit-it-it-it més curt" i un "whiiiii més llarg". Canta menys del que crida, amb "una barreja feble de piulades, per exemple, wheetidy-titity-witity-titity". El cant i el de l'Euphonia godmani són similars, però el d'aquesta espècie és més lent.

Estat de conservació La UICN segueix la taxonomia HBW i, per tant, ha inclòs E. godmani en l'avaluació de l'eufònia de matollar sensu lato. L'entitat de tres subespècies s'avalua com en risc mínim. Té una àrea de distribució molt àmplia; es creu que la població estimada d'almenys 500.000 individus madurs està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. En general, es considera generalitzada i força nombrosa, i hi ha diverses zones protegides dins de l'àrea de distribució. És força comú al nord d'Amèrica Central i a les terres baixes de Costa Rica, però poc comú als contraforts de Costa Rica. "L'espècie també prospera en zones més seques, poblades o pertorbades, sempre que hi hagi arbres dispersos i boscos".

Taxonomia i sistemàtica L'eufònia de matollar es va descrita originalment el 1842 per l'ornitòleg francès René Primevière Lesson amb el nom binomial Tanagra (Euphonia) affinis i la localitat tipus " Realjo" (Nicaragua). El gènere Tanagra va ser posteriorment subsumit dins d'Euphonia. El gènere Euphonia s'havia situat durant molt de temps a la família Thraupidae, les verdaderes tàngares. Múltiples estudis a finals del i principis del van donar com a resultat la reassignació al lloc actual a la família Fringillidae.

Etimologia El nom genèric Euphonia prové del grec antic «ευφωνια/euphōnia» que significa “bondat de veu”, “excel·lència de to”; i deriva de «ευφωνεω/euphōneō» de «ευ/eu», “bona”; i «φωνη/phōnē», “veu”.

L'epítet específic affinis prové del llatí «adfinis» o «affinis» que significa “relacionat”, “aliat”, “veïnat”; i deriva de «ad», “cap a”; i «finis», “final”, “límit”.

Subespècies La taxonomia posterior de l'eufònia de matollar no està establerta. La majoria dels principals sistemes taxonòmics li assignen dues subespècies. Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies: E. a. olmecorum (Dickerman, 1981) ─ est de Mèxic. E. a. affinis (Lesson, 1842) ─ des del sud de Mèxic fins a Costa Rica.

Fins al 2021 s'havia inclòs una tercera subespècie, E. a. godmani. Aquell any es va reconèixer godmani com una espècie completa. No obstant això, a mitjans del 2026, el Manual dels Ocells del Món (HBW) de BirdLife International manté godmani com una subespècie de l'eufònia de matollar: E. a. godmani (Brewster, 1889) ─ oest de Mèxic.

Referències

matollar Categoria:Ocells d'Amèrica del Nord Categoria:Ocells d'Amèrica Central