Leufònia olivàcia Rev. 10/04/2022 o eufònia de dors olivaci (Euphonia gouldi) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) encara que bé podria formar part dels tràupids (Thraupidae) pel fet que aquesta espècie té una història taxonòmica complicada (vegeu Taxonomia).

Descripció

L'eufònia olivàcia fa de 9 a 10 cm de llarg i pesa uns 11 a 16 g. És una eufònia petita amb un bec gruixut i curt. L'espècie presenta dimorfisme sexual: els mascles adults de la subespècie nominal tenen el front groc; la taca s'estén fins a la part posterior de l'ull i de vegades hi té taques negres clares. La resta de la corona, el clatell, les parts superiors i la cua són de color verd oliva. Totes, excepte les cobertores superiors de la cua, tenen una brillantor gris blavosa. Les cobertores superiors de les ales són de color verd oliva bronzejat, les cobertores primàries negres i les plomes de vol fosques amb vores groguenques verdoses. Els costats del pit i les parts inferiors des de la part inferior del pit són de color groc brillant. Les femelles adultes tenen el front de color castany vermellós. La corona, el clatell i la part superior de l'esquena són de color verd oliva fosc amb un to blau grisenc. La part inferior de l'esquena, les cobertores superiors de la cua i la cua són de color verd oliva groguenc. Les cobertores superiors de les ales i les plomes de vol són fosques amb vores amples de color oliva groguenc. La cara, la gola i el pit són de color oliva, els costats i els flancs amb taques grogues i oliva, i el pit, el ventre i les cobertores inferiors de la cua són de color vermell-marró. Les femelles adultes tenen el front vermell fosc. La resta de les parts superiors són de color oliva apagat amb un to gris clar. Les parts inferiors són majoritàriament d'oliva groguenc amb costats i flancs d'oliva més foscos i cobertores ventrals i inferiors de color vermell fosc. La subespècie E. g. praetermissa és més petita que la nominal. Els mascles tenen menys color castany a les parts inferiors, però per la resta són iguals que les nominal. Les femelles no difereixen de les nominal. Ambdós sexes d'ambdues subespècies tenen l'iris de color marró fosc, el bec negre amb una base de color blau gris pàl·lid a la mandíbula i potes i peus de color gris fosc.

Distribució i hàbitat L'eufònia olivàcia es troba al vessant del Golf Mèxic des de Veracruz i Oaxaca a Mèxic, passant per Belize i pel nord de Guatemala fins a Hondures a través de Nicaragua i la província de Guanacaste a Costa Rica fins a Veraguas, al nord-oest de Panamà.

Habita principalment a l'interior i al votant de la selva tropical. També es troba al bosc secundari madur i de vegades als jardins. Una font afirma que el límit d'elevació superior és de 900 m. Tanmateix, arriba als 1.300 m al nord d'Amèrica Central i als 1.000 m a Costa Rica.

Comportament Migració L'eufònia olivàcia és resident durant tot l'any.

Alimentació S'alimenta principalment de fruits petits. Principalment s'alimenta sola i en parelles, de vegades en grups petits, i s'uneix regularment a estols d'espècies mixtes. Al bosc s'alimenta principalment des del nivell mitjà fins a la capçada, però s'alimenta a tots els nivells.

Reproducció Es reprodueix entre febrer i juliol a Costa Rica i la temporada a Belize inclou el maig. El niu és un globus amb una entrada lateral, fet de molsa, arrels i fibres vegetals folrat amb herba fina o fibra vegetal. Normalment es col·loca en un coixinet de molsa o epífites o dins d'un embull de lianes en una branca. S'ha trobat nius entre 2 i 15 m sobre el terra. La posta sol ser de tres ous, però se'n coneixen des de dos fins a quatre. Són de color blanc apagat amb marques marrons. Es desconeix el període d'incubació, el temps fins a descloure i els detalls de les cures parentals.

Vocalització El cant és "una barreja ràpida de xerrameca, brunzits i xiulets aspres". Els crits "inclouen un txi'txi'txi'txiit i un líquid tsip'pliis-siiii'up!". Una altra descripció del cant és "una barreja divagant de xiulets, xerrameca i staccato, algunes seques i xerraires, algunes musicals" que poden continuar durant molt de temps.

Estat de conservació La UICN ha avaluat l'eufonia olivàcia com a espècie en risc mínim. Té una àmplia distribució; es creu que la població estimada d'almenys 50.000 individus madurs està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera bastant comú al nord d'Amèrica Central i comú a Costa Rica. Es troba en moltes àrees protegides al llarg de la major part de la seva distribució. Tanmateix, "anteriorment la distribució incloïa molt de bosc fora de les àrees protegides, però ara queden poques grans àrees de bosc de terres baixes adequades, excepte al nord de Guatemala i a l'est de Nicaragua".

Taxonomia i sistemàtica L'eufònia olivàcia va ser descrita originalment pel zoòleg anglès Philip Sclater el 1857 amb l'actual nom binomial Euphonia gouldi (encara que escrit "Euphonia Gouldi") i la localitat tipus "Guatemala".

En aquell moment, el gènere Euphonia era membre de la família Thraupidae, les verdaderes tàngares. Múltiples estudis a finals del i principis del van donar com a resultat la reassignació al lloc actual a la família Fringillidae.

Etimologia El nom genèric Euphonia prové del grec antic «ευφωνια/euphōnia» que significa “bondat de veu”, “excel·lència de to”; i deriva de «ευφωνεω/euphōneō» de «ευ/eu», “bona”; i «φωνη/phōnē», “veu”.

L'epítet específic gouldi honora l'ornitòleg anglès John Gould, "un dels naturalistes més eminents de l'època", que havia recollit l'espècimen tipus.

Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies: E. g. gouldi (Sclater, 1857) ─ sud-est de Mèxic fins a Hondures. E. g. praetermissa (Peters, JL, 1929) ─ sud-est d'Hondures fins a Panamà.

Referències

olivàcia Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Nord