Sant Cebrià de Rosselló (, estàndard o, simplement i usualment Sant Cebrià , en francès Saint-Cyprien), és un poble, cap del municipi del mateix nom, de 10.716 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
És al sud-est de Perpinyà, a la part oriental del centre de la comarca. Forma part de la Plana del Rosselló. És al sud de l'estany de Sant Nazari/de Canet, a la zona de maresmes d'aquest estany.
Sant Cebrià va ser dels primers municipis nord-catalans a demostrar el seu compromís envers la llengua catalana, posant a l'entrada del viatge un senyal en català.
El sobrenom dels cebrianencs és els peròs, que deu venir del temps dels camps de concentració, en què hi havia sud-catalans que usaven "però", mot desusat al Rosselló. https://pccd.dites.cat/p/Els_de_Sant_Cebri%C3%A0_de_Rossell%C3%B3%2C_per%C3%B2s
Etimologia El nom del poble procedeix de l'advocació de la parròquia, dedicada a Sant Cebrià, (regió de Cartago, ~200 - Cartago, 258), bisbe de Cartago, pare i doctor de l'Església i sant màrtir durant la persecució de Valerià.
Geografia miniatura|Situació de la comuna de Sant Cebrià de Rosselló a la seva comarca miniatura|Rètol a l'entrada de Sant Cebrià. miniatura|Rètol a l'entrada de Sant Cebrià de Rosselló.
Localització i característiques generals del terme Sant Cebrià de Rosselló és a 6 metres d'altitud a 1 quilòmetre de la costa mediterrània, a l'est de Perpinyà. L'extrem nord està marcat pels aiguamolls de l'Estany de Sant Nazari, o de Canet, mentre que pel sud s'aproxima al curs del riu Tet, en una zona d'antics aiguamolls, ara guanyats per a l'agricultura.
El terme de Sant Cebrià, de 158.000 hectàrees d'extensió,Sant Cebrià de Rosselló a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN és sobre algunes de les plaques tectòniques que conformen la Plana del Rosselló, que ocupen tota la part occidental del terme. La vila és al peu d'aquesta placa, al peu del turó dels Aspres de Sant Cebrià (o Aspres dels Roures), just on comença la zona d'antics aiguamolls, encara en procés d'estabilització en alguns indrets. La platja de Sant Cebrià, llarga i prima, és el cordó que permet anar guanyant per a prats i agricultura la zona de salancs i estanys, tant al nord com al sud del terme. Entre els estanys desapareguts o en procés de desaparició hi ha l'Aigual (ara barri de Sant Cebrià Platja) i els Gorgs, o Gorgs de les Criolles (al costat d'on ara es dreça el barri de Sant Cebrià Sud). L'únic estany que es conserva és l'Estany de Sant Cebrià.
Termes municipals limítrofs:
La vila de Sant Cebrià miniatura|Plaça de la República Situada a 6 m alt dalt d'un turonet, la vila de Sant Cebrià és situat justament en el punt de contacte de la plana al·luvial i els turons de la Plana del Rosselló que conformen la part costanera de la vall del Tec. Formada en forma de cellera a partir del castell de Sant Cebrià, del qual només queda una torre i alguns murs, i de l'església de Sant Cebrià, d'origen romànic, però gairebé del tot refeta al , és un nucli mitjà, que agrupa la tercera part dels habitants del seu terme comunal.
La vila primitiva, molt petita, es va anar engrandint tot a l'entorn, ocupant espais adjacents, com la Teuleria d'en Barta, el Jonquet, les Clotes, les Cuatxes, el Camp de l'Era i les Forques. A l'interior del nucli urbà actual hi ha edificis destacats com la Torre d'en Bolta i la Cava Cooperativa, i barris moderns com el Vilatge de Vacances del Camp, de l'EDF (Électricité de France), a l'extrem de llevant del nucli de la vila. Aquest creixementLa vila actual, en els ortofotomapes de l'IGN s'ha fet en part a partir de les urbanitzacions creades entre els darrers anys del i els primers del , com l'anomenada Grand Stade. Cal destacar l'activitat a Sant Cebrià del Centre Eqüestre, que té instal·lacions en diferents llocs a l'entorn de la vila.
Sant Cebrià Platja miniatura|500px|esquerra|Platja situada entre la Plaça d'en Maillol i la Plaça de Marbre el 2001, abans de la construcció dels dics A l'estil de Canet Platja, però de forma més reduïda, ha anat creixent aquest poble, de caràcter balneari i turístic. Aquest conjunt de construccions ha anat ocupant part del cordó litoral i la zona adjacent pel costat de ponent, on es feia un vi de baixa qualitat i on hi havia l'estany de l'Aigual, esdevingut avui dia barri de Sant Cebrià Platja. Es tracta de la platja històrica dels perpinyanesos, al voltant de la qual una iniciativa a tres bandes (comunal, departamental i del sector privat) va dreçar un poble de nova construcció a partir dels anys seixanta del . Ordenada al voltant d'una plaça presidida per l'estàtua La banyadora, d'Arístides Maillol, el gran escultor català del nord. Complementa el nucli turístic l'església de Sant Cebrià, de línies modernes força singulars. A l'extrem sud, ran de costa, de Sant Cebrià Platja hi ha l'antic Far.
miniatura|Aristide Maillol: La baigneuse drapée, estàtua de bronze (còpia) a la Plaça d'en Maillol, a Sant Cebrià Platja L'ambient de Sant Cebrià Platja, malgrat que a l'estiu s'omple de visitants forans, és encara molt familiar. Tanmateix, la presència d'un casino sembla trencar aquesta pauta. Al port esportiu del lloc hi ha encara algunes barques de pesca, romanent de l'antiga activitat principal d'aquest indret.
En aquesta platja el febrer del 1939 el govern francès hi obrí el camp de refugiats de Sant Cebrià, que arribà a concentrar uns 30.000 refugiats procedents de la derrota republicana de la Guerra Civil espanyola. Aquesta gran concentració feu que al cap de pocs mesos s'obrís el camp del Barcarès, per alleugerir-lo una mica. Actualment en aquesta platja hi ha un monument en honor de Lluís Companys.
Vila-rasa Situat a ponent del terme, al nord-oest de la vila de Sant Cebrià, hi havia hagut el poblet de Vila-rasa, del qual roman dempeus l'església de Sant Esteve de Vila-rasa, actualment ermita de la Mare de Déu de Vila-rasa, romànica; documentada des del 928, és un edifici romànic del , amb absis semicircular i una sola nau. És construït amb còdols, com moltes esglésies rosselloneses, i està ornamentat amb arcades de pedra ben tallada. Documentat des del 904, el lloc de Vila-rasa és sovint esmentat en actes de donacions de la seu d'Elna i del monestir de Sant Genís de Fontanes. Del al XIV és documentada una família Vila-rasa, que en tenia el senyoriu (Ermengol de Vila-rasa el 1157 i el 1169, i Guillem de Vila-rasa a principis del XIV, per exemple), però el 1324 ja consta entre les possessions del vescomte de Canet.
Els Capellans i Sant Cebrià Sud Al sud del terme, a prop del mar, i al sud de Sant Cebrià Platja, han sorgit dues noves zones urbanitzades: la del Mas dels Capellans, actualment conegut senzillament com els Capellans, que conté la Zona Artesanal de Sant Cebrià, el Parc d'Atraccions Aquàtiques i el Pont Mòbil, i la Marenda Sud, anomenada Sant Cebrià Sud. A l'extrem sud del terme i a prop del mar, al costat meridional de Sant Cebrià Sud, hi havia hagut la Bateria del Tec, o de les Conilleres, bateria d'artilleria de defensa, actualment desapareguda.
Els masos Sant Cebrià conserva alguns dels seus masos tradicionals, com el Mas Alberní, el Mas Bertran, el del Cortal, el de les Hortes, el de les Roles, el dels Capellans, el d'en Noell, el d'en Serra, el Mas Huston, abans Mas Bonet, el Mas Juí d'Arnault d'Avall, el Mas Piló, el Mas Riols, el Mas Salvà i el Mas Sistac. També havien existit el Cortal Sagarriga i el Mas Bigorra.
El terme comunal miniatura|El port miniatura|Vaixell "Le Bel Ange" (1898) El terme de Sant Cebrià comprèn nombroses partides i indrets presents en els documents cadastrals com a identificadors de lloc. Entre els que es conserven encara vius i en ús trobem els Angles, abans Pas de la Prada, l'Anguillers, o els Anguillers, els Aspres del Mig, abans Aspre de la Monassa, els Aspres de les Hortes, o dels Horts, els Aspres dels Roures, abans Aspres del Molí, les Bornietes, abans la Borgueta, el Bosc, el Bosc d'en Roig, les Caixes, el Camp de la Font, el Camp de la Pau, abans la Closa d'en Vell, el Camp del Carter, el Camp de les Hortes, el Camp del Rec, el Camp del Rei, el Camp dels Pastres, el Camp Tancat, els Capellans, abans Prats dels Burricaires, les Clotes, la Colomina de les Monges, la Colomina d'en Roca, la Colomina de Vila-rasa, el Cortal, abans Camp del Cortal, el Cotiu de Vall Voramar, les Criolles, les Cuatxes, l'Espinassera, les Forques, abans Aspre de les Forques, el Fortí, o Fortí de les Roques, el Gorg, les Hortes, l'Hortet, el Jonquet, abans Camp de la Vila, la Marenda, la Marenda Sud, les Masardes, el Mas de les Hortes, Mas d'Huston, abans Vila-rasa, Mas Salvà, les Parets, les Parts, abans Prat de la Vila, les Parts Llargues, les Parts Petites, o les Parts de la Vila, el Pas de la Mar, el Pas de la Prada, el Pas d'en Ferrer, el Pas d'en Massot, o del Massot, els Pedreguets, abans les Planes, el Piló, les Planes, la Platja, la Platja de les Rotes, o del Trallo, el Port, els Prats dels Burricaires, la Presqu'île, el Puig Ferran, la Redubta, o la Bateria del Tec, els Rellassos, les Rotes, les Salobres, abans l'Anguiller, Santa Magdalena, les Sesgarrigues, o Camp del Freixe, la Sola Verda, abans les Planes, les Soldes, o les Montinyes, les Velles, abans Camp de les Velles, la Verneda, abans Vila-rasa, la Vigia, o Piló del Tec, Vila-rasa i les Xinxetes.
Uns quants d'aquests topònims es poden considerar ja desapareguts, en part perquè l'indret que designen ha quedat urbanitzat, com l'Agramanassa, l'Ainer d'en Santos, el Camp de la Capella, el Camp de la Vila, el Camp del Barber, el Camp del Borg, el Camp del Camí de Perpinyà, els dos Camp de l'Era, el Camp de les Set Alminades, el Camp de les Soques, el Camp del Magrit, el Camp del Mas Bonet, el Camp del Nuni, el Camp de l'Ordi, el Camp del Pas del Massot, el Camp del Pas d'en Flors, el Camp del Prat Gros, el Camp del Rouret, el Camp del Salze, la Closa del Pas de la Prada, el Cotiu del Pas d'en Massot, els Cotius d'en Bidet, la Creu, l'Espinassera Gran, l'Espinassera Petita, el Farratjal, la Font d'en Fines, el dos Pontet del Rec, el Pontet Petit del Pas d'Avall, el Prat de la Carrera, el Prat del Camí del Molí, el Prat de les Hortes i el Prat d'en Roig.
Esment a part mereixen els indrets considerats com a senyals mariners, per tal de reconèìxer la posició on es troba la gent de mar: l'Aigual, l'Art d'en Barra, el Cairó, el Cistell, el Filat, el Jardí, el Rec de la Torre, el Trallo dels Conys i el Trallo Vell,
Els cursos d'aigua A banda de l'Estany de Sant Cebrià i els desapareguts, o mig desapareguts, estanys de l'Aigual (on hi hagué la desapareguda Font de l'Aigual) i els Gorgs de les Criolles, Sant Cebrià no té cap curs natural d'aigua constant. Ara bé, el terme està ple de recs i canals de drenatge, comunament anomenats agulles. Els recs existents són el Rec de la Torre, el d'Elna i el de Sant Cebrià, o Agulla Gran, continuació del Rec d'Elna, així com la Sínia i l'Agulla de la Blanqueta; són alhora recs i canals de drenatge. Les agulles, que són totes canals de drenatge, són: Agulla Cabdal, Cabdal de la Torre, de l'Aigual, de la Mar, o Cabdal d'Alenyà, de la Sínia, del Bosc o d'en Roig, del Pas d'Avall, dels Aspres, dels Capellans, dels Tres Pontets, d'en Ferran i d'en Vern. Esment a part mereixen els alts fons del Roc de Sant Cebrià i del Roc de Cervera de Terra.
Comunicacions Carreteres miniatura|esquerra|Antiga placa de direcció a Sant Cebrià