Portvendres (, estàndard , oficialment en francès Port-Vendres) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 4.214 habitants, de la comarca del Rosselló a la Catalunya del Nord.
És una vila turística situada a la Costa Vermella, alhora és el port d'aigües profundes més important de la zona. En altres temps va ser el principal punt d'embarcament cap a Algèria. La dita diu A Portvendres, piquen pebre, a Argelers, piquen sal; l'alegria de les dones és sota del davantal.FARNÉS I BADÓ, Sebastià. Paremiologia catalana comparada. 8 volums. Barcelona: Columna, 1992-99
Etimologia La grafia coneguda més antiga data del segle I i es indicada com Port Veneris, que es creu que, o bé era un port de quarantena; o bé que significava "Port de Venus" (vegeu "veneris"). Durant la revolució francesa, la vila va ser rebatejada amb el nom de Port la Victòria (Port-la-Victoire).
Geografia Localització i característiques generals del terme El terme comunal de Portvendres, de 147.700 hectàrees d'extensió, queda encaixat entre els terme des Cotlliure, al qual pertanyia, Banyuls de la Marenda i la mar Mediterrània. És el poble central de la Costa Vermella, a prop de l'extrem sud-oriental de la comarca del Rosselló. Com els termes veïns, és un territori molt abrupte, trencat, ja que és la cua de la Serra de l'Albera en el seu contacte amb el mar.
Fins al 1823 formava part del terme comunal de Cotlliure, i fins a mitjan el territori comunal s'estenia poc més enllà de la vila mateixa, arribant pel sud-est al Cap de Biarra. En aquestes dates li fou afegida, a més, la vall de Cosprons, fins aleshores del terme de Banyuls de la Marenda. Es tracta de la vall que es forma en els vessants orientals del Pic de Tallaferro; es tracta d'una vall molt tancada.
Tot el terme de Portvendres és molt erm, amb incendis esdevinguts cíclicament tot sovint (els darrers, els anys 1972, 1976, 1978, 1984...).
Termes municipals limítrofs:
La vila de Portvendres La vila està situada a l'extrem nord-oest del terme, a prop de la vila de Cotlliure. El nucli més antic de Portvendres, nascut sobretot al , és el sector al voltant del Port Vell, sota el promotori del Fanal. La plaça de la Ferradura n'és el centre. S'hi troba l'obelisc de marbre rosa de 27 metres d'altura dedicat el 1781 a Lluís XVI. Al voltant d'aquesta plaça hi ha els edificis més notables de la vila: l'església parroquial de la Mare de Déu de la Bonanova, la Casa del Comú, el Museu de Portvendres, el monuments als morts francesos en guerra, etc. En una casa particular, convent de les Germanes Filles de Jesús, es troba la capella de La Immaculada de Portvendres.
A migdia s'obre el port nou, del 1831, amb la dàrsena de Castellane i la plaça dedicada al mateix militar. Al seu entorn s'articula la vila construïda a partir del . En aquest sector hi ha també els complexos esportius i la Casa o Castell Parés. El nucli primigeni s'eixamplà aviat amb els barris de Bellavista, l'Avenir i la Moresca,
En èpoques més modernes, Portvendres ha crescut sobretot gràcies a les urbanitzacions, com les de la Citra, Coma Sadolla, la Miranda, la Península, els Tamarius, el Xalet, Casa o Castell Parés, el Mas d'en Rovira, etc. El cementiri actual fou construït al sud del nucli urbà, al sector de la Gara.
Cosprons El llogaret de Cosprons, esmentat ja el 1197 (honor de Collis Profundis) i el 1321 (Cols Prohons), és un llogaret on tradicionalment vivien pescadors i vinyataires. Se situa a la vall de Cosprons, gairebé al centre exacte del terme comunal. És a prop al nord-oest del poble de Banyuls de la Marenda, al terme al qual pertanyia fins entrat el .
Polilles Polilles, escrit durant molt de temps Paulilles, forma etimològica o per influència francesa, és un poblet d'origen industrial. Està situatPolilles en els ortofotomapes de l'IGN en el sector sud-est del terme, a prop al nord-est de Cosprons, a prop de la desembocadura del Rec de Cosprons. El 1885 s'hi instal·là la fàbrica d'explosius per a usos civils de la Societat Nobel Bozel. La fàbrica va tancar el 1984, i Polilles s'ha transformat per a rebre el turisme, amb un endegament públic.
Les fortificacions militars: bateries, fortins i casernes Al nord de la vila, al Cap Gros hi ha una petita xarxa d'emplaçaments d'artilleria, culminada, al nord-est, per la Bateria de la Moresca.
A l'oest de la vila hi ha diversos emplaçaments d'artilleria i destaca el Reducte, Fort o Fortí del Fanal. Altres han desapareguts amb el temps.
A l'est de la vila, ran del mateix port de Portvendres, pel seu costat oriental, el troba la Bateria o Fortí de Mailly, i el Fortí, o Reducte, de Biarra.miniatura|El Cap de Biarra i una de les seves bateries d'artilleria
Al Cap de Biarra es troben diversos emplaçaments de bateries d'artilleria i del Fort de Biarra, a més d'un far i d'un semàfor de la Marina francesa. Al Cap d'Ullastrell hi ha almenys cinc emplaçaments de bateries d'artilleria, a més d'un fortí.
Al Pic de Tallaferro, o de Madaloc als vessants de Portvendres d'aquesta muntanya es troben diverses fortificacions militars: les Casernes de Tallaferro (la Bateria de Tallaferro és en terme de Cotlliure), les Casernes, o Casernes del Centre, les Casernes dels 500, o Casernes de l'Esquerra i la Bateria dels 500.
Al sud-oest de Cosprons, a la Serra del Trapador, enfilada a la carena de la serra es troba la Bateria de la Gallina.
Al sud del terme, als entorns del Puig dels Gascons, entre aquest puig i el Coll dels Gascons es conserven vestigis de la Bateria Nord dels Gascons. La Bateria Sud dels Gascons és dins del terme veí de Banyuls de la Marenda.
Els masos del terme Els masos habitats del terme de Portvendres són la Beneta, Can Mallol, Can Boixeda, o Mas d'en Boixeda, Can Pi, els Casots de Biarra, els Casots de la Granja, els Casots de Polilles, Castell Parès, el Corral d'en Pi, la Guinea, o Can Mallol, dos masos sense nom, el Mas de l'Oli (de fet, en terme de Cotlliure), el Mas d'en França, el Mas d'en Martí, el Mas d'en Rovira, el Mas Iglésies (també dins del terme de Cotlliure), el Mas Pams, abans Mas Escobeiró, el Romaní i les Tines de Llagostera. Alguns són noms antics, ja en desús: el Casot d'en Nomdedéu, el Casot d'en Pi, el Casot d'en Vilarem, el Cortal d'en Boixeda, el Mas d'en Bernadí, el Mas d'en Remei, la Tina d'Andreu Pi i la Tina d'en Pi, i d'altres són en ruïnes, com el Mas de l'Esperit, el Mas d'en Bessó, el Mas d'en Julià, el Mas d'en Pi i el Mas Rocaries. La Teuleria d'en Bernadí és desapareguda.
Els cursos d'aigua El Rec de Cosprons és el corrent d'aigua més important de Portvendres. És el que articula tota la vall de Cosprons, la principal vall de Portvendres. La resta de corrents d'aigua, tots a mercè de la pluja, són còrrecs. Així, trobem el Còrrec de Calells, el de Can Mateu, el de Coll Perdiguer, el de Coma Sadolla, el de la Barraca Tapada, el de la Cova, el de la Creu Blanca, el de la Foguerada, el de la Font, el de la Font de l'Alzina, el de la Font del Cristall, el de la Font del Falgueràs, el de la Font dels Degotius, el de la Font del Vern, el de la Font d'en Rossinyol, el de la Font Rovellada, el de la Granja, el de la Guinea, el de l'Alzina Peluda, el de l'Alzina Rodona, el de la Riamira, el de la Vinya Gran del Pi, el del Bac de Vall de Pintes, el del Camp Llarg, abans Còrrec del Solà, el del Cap de Biarra, el del Castellet, el del Clot d'en Llorenç, el del Coll Perdiguer, el del Coll de les Portes, el del Coll de Molló (n'hi ha dos, amb aquest nom), el del Corral del Pi, el de l'Era de la Torre, el de les Cabanes, o de Polilles, el de les Carboneres, el de l'Espeluga, el de l'Esperit, el de les Ullastredes, el del Forat, el del Fornàs, el de Llagostera, el del Pedreguer de la Vaca, el del Puig de la Granjam o de les Ginestes, el del Romaní, el del Romaniguer, el dels Alemanys, el del Solà del Bessó, el del Solanet, el del Trapador, rl de Mala Cara, el de Polilles, el de Puig Girau, el de Santa Caterina, el de Valentí, el de Vall de Pintes, el d'Oliva de Rama, el Petit de la Vinya Gran d'en Pi i els Còrrecs del Bac de Mala Cara. Alguns són ja noms desapareguts, només conservats en la memòria dels més grans, com el Còrrec de Can Rafelet, el de la Font del Gravor i el de Valentines.
En aquest terme també hi ha un nombre considerable de fonts: Font de les Carboneres, Font del Falgueràs, o dels Caçaires, Font del Grèvol, Font dels Soldats, Font del Vern i Font de Sant Andreu.
El relleu El relleu de Portvendres és molt accidentat i abrupte. Deixant a part la geografia marina, tractada en un altre apartat, el terme de Portvendres presenta tres obagues, o bacs: el dels Alemanys, el de Mala Cara i el de Vall de Pintes; un mirador, el Balcó de Madaloc; diverses Collades o colls: Coll de les Portes, de Llagostera, o de Calells, del Mig, dels Gascons, de Mala Cara, de Molló, Perdiguer, de Pere Carnera a 75,8 mEl Coll de Pere Carnera en els ortofotomapes de l'IGN i de Tallaferro (alguns són comuns amb els termes veïns, de Banyuls de la Marenda o de Cotlliure; planes: Pla del Barder i Pla de Portvendres; puigs o altres elevacions: la Miranda, o Puig de la Miranda, Puig de Biarra, Puig de la Granja, Puig de les Cabreres, Puig de les Daines, Puig de les Elmes, Puig de les Rodoleres, Puig dels Gascons, Puig del Verderol, Puig de Madaloc, o de Tallaferro i Puig Girau; serres: Serra d'Armen, del Coll de Molló, de l'Era de la Torre, del Mas Ventós, dels Alarbs, del Trapador, de Madaloc, de Mala Cara, de Tallaferro i Serrat de la Vaca, i solans, com el Solà de Biarra i el dels Alemanys.
La costa A Portvendres, la costa és especialment retallada i abrupta. Comença al nord-oest del terme a la platja de l'Oli, que comparteix amb Cotlliure; després d'unes roques es troba la platja d'en Baus, que a continuació cap a llevant té el massís rocós del Cap Gros. En aquesta zona hi ha nombroses restes de la instal·lació de bateries d'artilleria durant l'ocupació alemanya de la Segona Guerra Mundial. Tot seguit, sempre cap a llevant, es troba l'Ansa de la Moresca i de seguida el promontori on es troba el Fort del Fanal, límit nord del port de la vila de Portvendres. A l'altra banda del port es dreça el massís del Cap de Biarra, que conté diverses antigues instal·lacions militars, entre les quals destaca el Fort Biarra, a més del Far. La costa després del Cap de Biarra emprèn la direcció sud-oest, girant quasi 270 graus, i, superat el cap, passada la platja i port de Valentí, s'obre cap al sud-est en tres espais planers: la Platja de Bernardí, la Badia o Ansa de Polilles i la Platja del Forat. A continuació es troba el Cap d'Ullastrell, altre cop farcit d'antigues instal·lacions militars, que sobresurt cap al nord-eest. En aquest cap la costa torna a agafar la direcció sud, i aviat arriba al termenal entre Portvendres i Banyuls de la Marenda.