Elna ( o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
No té pas gentilici popular, hom parla de la gent d'Elna, tanmateix s'empra també iliberrencLluís Creixell o iliberriencJoan Coromines, Onomasticon Cataloniae o elnèsLluís Creixell, Diccionari bàsic francès català, 3a ed. ampliada, Universitat de Perpinyà, 1981; August Bover, Diccionari dels gentilicis catalans i elnenc (rar).
Etimologia Segons Joan Coromines,Coromines 1995 el topònim Elna procedeix de la forma basca iri berri (vila nova), que dona la forma ibèrica Iliberis, nom antic d'Elna i d'altres poblacions ibèriques com Iliberri, l'actual Granada. A partir d'aquesta forma, el filòleg esmenta la possible concurrència del mot grec hel·lena, o helena, que hauria influït en el pas cap a Elna (o Euna) de la forma primigènia. També s'ha proposat que Elna vingui d'Hèlena, nom que l'emperador Constantí donà a la ciutat en memòria de la seva mare. Apareix com a Helna a la crònica de Pere IV ("Anam-nos aturar atendar en la dita vila sus pres Helna", 170).
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna d'Elna en el Rosselló miniatura|esquerra|Rètol a l'entrada d'Elna.
Localització i característiques generals del terme El terme comunal d'Elna, d'una extensió de 212.900 hectàrees, és a la Plana del Rosselló, a 12 quilòmetres al sud-est de Perpinyà. La ciutat és a cinc quilòmetres del mar, just al nord del Tec, si bé el seu terme municipal hi arriba a tocar, a través d'una estreta llenca de terra, rural i poc urbanitzada, al llarg del marge esquerre del riu que arriba a la vora del mar, al lloc dit Bocal del Tec, que era antigament la desembocadura del riu abans que aquest no es desviés cap al sud. El riu Tec fa de límit natural del terme d'Elna pel costat de migdia, i el separa dels termes de Palau del Vidre i Argelers de la Marenda, malgrat que el segon, solament en part. Al nord, l'Agulla de la Mar separa els termes d'Elna i Alenyà. Pel que fa a la resta de termenals, no segueixen cap element natural, i obeeixen més a les propietats i antigues senyories.
L'extrem est del terme, en el punt que arriba a tocar la mar, el terme d'Elna assoleix precisament el nivell de l'aigua de la mar. L'elevació màxima és al Sagrat Cor, a la zona central-occidental del terme, al sud-oest de la ciutat, a prop i a ponent del Mas de Lazerme. El turó on es troba la ciutat vella arriba als 32 m alt.
En el terme d'Elna es reconeixen diversos territoris; enllaçant la ciutat amb el mar, el ja esmentat territori del Bocal del Tec. al nord-oest, l'antiga Prada de Mossellons, amb una zona amb diversos canals de regatge, el més important dels quals és l'Agulla de la Mar. Al nord-est, els Aspres de Sant Cebrià, al límit amb el terme d'aquest nom, i a l'oest, la cua de llevant de la Serra d'Ortafà i el Puig de Sant Martí. La resta, amb tota la zona central, és la plana presidida pel turó on s'alça la ciutat d'Elna. El límit meridional del terme comunal d'Elna, primer amb Palau del Vidre i després amb Argelers, és el riu Tec, des de l'extrem sud-occidental, al punt on es troben els termes d'Elna, Ortafà i Palau del Vidre, fins al sud del Mas Batlle, on se'n separa en direcció nord-est, seguint el traçat del curs antic del Tec, actualment esdevingut camps de conreu. Per tant, el termenal segueix avui dia una línia arbitrària fins a la mar Mediterrània fins a l'antic Bocal del Tec. Aleshores, aquest termenal trenca cal al nord, i durant 690 metres, el límit oriental del terme d'Elna és la mar mateixa. Al cap d'aquests quasi 700 metres, comença el límit comunal amb Sant Cebrià de Rosselló, que és ple de línies rectes i d'angles, amb constants canvis de direcció, seguint camins rurals i un petit tram de la carretera D81, fins que troba el Rec de la Torre. Al cap de 125 Just quan deixa de seguir aquesta carretera, seguint el rec esmentat, deixa enrere el termenal amb Sant Cebrià de Rosselló, i comença el de la Torre d'Elna.
Segueix el Rec de la Torre cap a l'oest - sud-oest, fins als Horts d'en Manyac, on queda dins del terme d'Elna un petit quadrat de territori al nord i est del rec. Torna a retrobar el Rec de la Torre, que segueix ara cap al nord, fins que el rec troba l'Agulla del Pla i el Camí de Carlemany, que segueix cap al nord. Sempre cap al nord, amb trams cap al nord-oest, segueix el Camí de Carlemany fins al sud-est de la deixalleria d'Elna, on, en una línia trencada, el límit comunal segueix camins rurals, un petit tram d'una agulla secundària, un altre de la carretera D22, fins que arriba a l'extrem nord de la comuna, on troba l'Agulla de la Mar.
L'Agulla de la Mar marca tot el límit septentrional del terme d'Elna, així com el meridional d'Alenyà, entre el darrer punt expressat i el Camí de Carlemany, al nord-oest del Mas Xixet, on es troben les comunes d'Alenyà, Cornellà del Bercol i Elna. El termenal occidental de la comuna d'Elna també és molt irregular i trencat; s'adreça al sud, però eixamplant el territori de la comuna cada cop més al sud-oest. Després de seguir un breu tram cap al sud-est per una agulla secundària, el termenal, ple d'angles que ressegueixen camps i possessions agrícoles, travessa pel mig els hivernacles del Mas Cebes, va cap al Mas Massé, travessa l'autovia D914, on gira cap a l'oest per tal d'incloure tota la Plana de Mossellons dins del terme d'Elna, en bona part seguint una agulla secundària cap a ponent. Així, arriba a Terres Verds, on es troben les comunes d'Elna, Cornellà del Bercol i Montescot; d'aquí, seguint un tros una agulla secundària i després de forma arbitrària pel mig de camps i possessions agràries, de primer cap al sud-oest i després cap a l'oest, arriba al punt de trobada dels termes d'Elna, Montescot i Bages de Rosselló. Aquest darrer límit és molt breu, cap al sud-oest, i sense cap límit geogràfic natural. Al cap d'uns 500 metres, s'arriba al termenal d'Elna, Bages de Rosselló i Ortafà. En aquest lloc el límit del terme d'Elna s'adreça cap al sud-est, seguint propietats agrícoles i, en breus trams, agulles secundàries, fins que arriba al riu Tec, al límit de les comunes d'Elna, Ortafà i Palau del Vidre.
La ciutat és construïda sobre i al voltant d'un turó poc elevat de 32 metres, encimbellat per la catedral, al nord del Tec. La ciutat vella es divideix en la Vila d'Amunt i la Vila d'Avall. La ciutat roman envoltada de paisatges de camps i vinyes.
Termes municipals limítrofs:
La ciutat d'Elna miniatura|esquerra|Elna en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Fortificacions de la Vila d'Amunt miniatura|La Catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia Elna apareix ja des dels seus orígens dividida en dues parts, la Vila d'Amunt, o barri de la Catedral, i la Vila d'Avall, o Vila Baixa. La Vila d'Amunt era envoltada de muralles i contenia també el castell i el Convent dels Caputxins, actualment tots dos en ruïnes, i el Palau Episcopal, destruït en temps de Napoleó III. També són desaparegudes, o desafectades i reconvertides, diverses capelles: la de Santa Caterina del Palau, la de Santa Maria de Bell-lloc o del Puig, la de Sant Esteve, darrere l'absis principal de la catedral, la de Sant Jordi de l'Hospital, la de Sant Llàtzer, a la Porta de Cotlliure, la de Sant Llorenç, ara convertida en Museu Arqueològic; a la Vila Baixa, la de Sant Pere, que podria haver estat la catedral primitiva de la ciutat (només se n'han trobat vestigis de sarcòfags) i la de Sant Jaume, que potser va succeir la de Sant Pere; actualment en resta una part, convertida en un taller menestral. Es conserven diverses portes del clos murallat, com la Porta o Portal Balaguer, la de Perpinyà o la dels Portalets. Al voltant d'aquest doble nucli primigeni, es van anar formant els primers barris: el Camí Ral, la Colomina, abans Colomina de les Forques, el Convent, el Forn de Calç, les Garrafes, el Planiol, la Pompa Grossa, el Portal -o la Porta- de Cotlliure, la Porta de Perpinyà, els Quatre Camins i Sota les Garrafes.
Més endavant, aparegueren nous barris, com ara el Camí del Pont de Fusta, el Camí del Salitar, l'Hort d'en Rovira, el Mercat Nou, el Mercat Vell, les Parragueres, o l'Aspre de l'Esteve Bosc, o l'Hort d'en Guibó, el Pont de na Menuda, el Rec de la Torre i la Ruta Nova, o l'Aspre d'en Grobi. En l'actualitat la ciutat d'Elna s'estén de forma rectangular a la plana de l'entorn de la ciutat vella.
Modernament s'ha format, principalment al nord de la ciutat, la Zona Industrial i Comercial.
Els masos El territori d'Elna és un espai força extens, a causa de la seva història, i les nombroses extensions del capítol de canonges de la seva catedral. Existeix un bon nombre de masos: les Alberes, l'Arlesienne, o Mas de l'Arlesienne, la Casa del Guarda, la Casa d'en Quesada, el Casot, el Castell d'en Bardou, la Cava Bertezene, o Mas Porrà, Hort -o Mas- de l'Autonès, Mas Armangau, Mas Batlle, Mas Blanc, o Mas Montera, Mas Campredon, Mas Cebrià, o Mas d'en Pistola, Mas Coderc (n'hi ha tres, el tercer també anomenat Mas Figueres), Mas Collarès, Mas Crouzière (n'hi ha dos, el segon també conegut com a Mas d'en Guardis), Mas d'Avall, o Mas de Lazerme, Mas Deit, o Mas Manyac Nou, Mas de l'Abribat, Mas de la Dehaussy, Mas de l'Aragó, o Mas Aragó, antigament Mas Anglada, Mas de l'Aramís, o Mas del Patxoret, o Mas d'en Delòs, Mas de la Ricona, o Mas de la Sorda, o Mas Coder, Mas de la Rovina, o, senzillament, la Rovina, Mas de Lazerme, o Mas de Lazerme de Dalt, abans Mas Delarís, o Mas de n'Hereter, o Mas de Sinisterra, Mas de l'Esquerrà, Mas de les Trilles, Mas del Poll, o Mas del Rill (n'hi ha dos, el segon també anomenat Mas del Reig), Mas d'en Barboteu, Mas d'en Bassó, o Mas d'en Farines, Mas d'en Batlle, Mas d'en Bouer, o Mas d'en Calmetes, Mas d'en Cebes, Mas d'en Figueres, Mas d'en Fons, o Mas d'en Surjús, Mas d'en Guardis, o Mas d'en Calls, abans Mas Calmetes, o Mas d'en Rollan, Mas d'en Joncà, Mas d'en Jordà, Mas d'en Llorente, Mas -o Jardí- d'en Manyac, Mas d'en Manyac, o Mas Manyac Vell, Mas d'en Martre (n'hi ha tres, el darrer també conegut com a Mas d'en Papell), Mas d'en Mirós, Mas d'en Pardinella, Mas d'en Patau, Mas d'en Ple, o Mas d'en Mirós, o Celler d'en Bardou, Mas d'en Pistola, o Mas d'en Roger, Mas d'en Puig, Mas d'en Reiners, Mas d'en Roca, Mas d'en Reig, o Cava Cooperativa del Mas d'en Reig, o Cava dels Vinyaters d'Elna, Mas d'en Roig, Mas d'en Roig, Mas d'en Rumeau, Mas d'en Tuber (destruït), Mas Díaz, Mas Giró, Mas Godall, Mas Guitard (desaparegut, nom antic), Mas Ibergai, o Mas d'en Tubert, Mas Llori, Mas Llugany, Mas Mallol, Mas Marcet, Mas Masser, Mas Mirós, Mas Mitgera, Mas Mitjavila, Mas Nicolau (desaparegut, nom antic), Mas Oms, Mas Petit del Rei, Mas Planes, Mas Porrà, o Mas -o Domaine- de Mossellons, Mas Porcet, Mas Porteix, Mas Pull, Mas Rei, Mas Ribes, Mas Ricós, Mas Riols, abans Mas d'en Baldó, Mas Sales, Mas Santaló, o Mas d'en Rovira, Mas Sant Andreu, o Mas Vergers, Mas Torrent, Mas Torroella, Mas Tubert-Colomer i Mas Xixet.
També hi ha alguns molins, actualment en desús: Molí de l'Oli, abans Molí de la Ganga, o d'en Brossa, o d'en Danot, Molí d'en Verges, o d'en Leví, abans Molí de les Pipes, o de na Prebosta, Molí d'en Bertran, o del Pintor, o de Reiners, o de les Rogeres, abans Molí Llucià, Molí d'en Torner, abans Molí Sabater, o d'en Jóc, o de l'Almoina, Molí d'en Reig, o del Mas Reig, o de la Font, o Molí Bonet, i Molí Nou, abans Molí d'en Fèlix.
Mossellons Elna havia tingut diverses caseries o llocs en diferents indrets del seu terme comunal: el de Mossellons al nord-oest, esmentat el 914 i el 1143. Havia tingut església pròpia, Santa Maria de Mossellons i un castell: la Mota de Mossellons
Palol