El Soler (, en francès Le Soler) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 7.300 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló a la Catalunya del Nord. Pertany a la comarca del Riberal de la Tet i és a la dreta de la Tet. Antigament estava dividit entre el Soler d'Amunt, sota jurisdicció del bisbat d'Elna, i el Soler d'Avall, del vescomte d'Illa.
Etimologia Joan Coromines explicaCoromines 1997 el topònim el Soler a partir del mot comú llatí sŏlarǐum (sòl d'un habitatge), derivat de sŏlum (basa, fons, terra on hom viu). El mateix Coromines especifica que el nom antic de la població era Pallaganum o Pallagianum (el mateix que Pallejà, del Baix Llobregat), provedent d'un suposat Pallādianu, adjectiu derivat d'un radical palud- (aiguamoll), com Pollestres. La raó era l'existència d'aiguamolls, que formava la Tet en estancar-se a la plana del Rosselló.
El Soler, amb la variant de Soler Ferriol el 1077, apareix des del 988. És anomenat el Soler d'Oruç pel nom del vescomte narbonès que hi tenia possessions.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna del Soler en el Rosselló La comuna del Soler, de 103.500 hectàrees d'extensió, és a la comarca del Riberal de la Tet, a la zona de ponent del centre de la comarca del Rosselló.
El terme del Soler s'estén a la riba dreta de la Tet, íntegrament dins del Riberal, i una franja de la riba esquerra, a les partides del Gran Riberal, entre el límit del terme de Pesillà de la Ribera i la Tet, i del Petit Riberal, entre el límit del terme de Vilanova de la Ribera i el riu. Una part del terme és dins de la terrassa fluvial de la Tet, propensa a inundacions per les avingudes cícliques del riu. Ha estat en bona part convertida en zona de conreu i de bosc de ribera, gràcies a la construcció de dics. La segona terrassa, una mica més amunt, acull el poble, amb tots els seus eixamplaments moderns, incloses les zones industrials, bastant extenses, i hi ha una tercera terrassa, al sud del terme, ja tocant els primers pendissos dels Aspres, de difícil drenatge, on es conrea sobretot la vinya. Aquest sector té el Mas de l'Eula com a element més destacat.
Inclou, a més del poble d'aquest mateix nom, el de Santa Eugènia i l'antic monestir de Santa Maria de l'Eula.
Termes municipals limítrofs:
El poble del Soler (el Soler d'Amunt) miniatura|esquerra|Cellera del Soler, amb restes de les muralles (a baixa a la dreta) i l'església destacant entre els edificis El poble vell està situat en un promontori d'argila al marge dret del riu Tet, a 73 metres sobre el nivell del mar. Una de les inundacions, al , va destruir el castell de la muntanya del Soler i se'l va endur aigües avall. Una de les últimes, la d'octubre del 1940, és encara un record viu en el poble. En aquest turó es formà la cellera, al voltant de l'església de Sant Julià i Santa Basilissa i del seu cementiri, que després passà a ser vila closa, sense que en consti la construcció de muralles, de les quals tampoc no en queda cap resta, si és que van existir. Mantenia la jurisdicció del Soler d'Amunt i del seu castell el bisbe d'Elna.
Aquest nucli primitiu va créixer amb la formació dels barris dels entorns immediats: el del Carrer de la Font, el del Castell, el de la Plaça Vella, el de la Riba i el de Sant Julià, que conformen el poble antic. A ells es van afegir posteriorment els barris del Camp de la Creu, de la Colomina, de les Corones, del Crist, de l'Empedrat, de les Ferreries, abans Camps de la Ferreria i del Mas d'en Boix, formant una segona corona. En aquesta extensió, el nucli urbà anà absorbint algunes construccions antigament aïllades, com la Cava Cooperativa, el Cementiri Nou i la Gara.
En el darrer terç del i els primers anys del XXI ha continuat el creixement del nucli urbà amb les modernes urbanitzacions de cases unifamiliars amb jardí i un urbanisme laberíntic per aconseguir la pacificació del trànsit en els barris, com les Bougainvilliers. El nucli urbà actual s'estén paral·lel a la Tet d'oest a est, ocupant quasi tota la franja central del terme comunal.
El Soler d'Avall o les Cases de Sant Pere L'antiga jurisdicció de Pere de Fenollet, vescomte d'Illa, en contraposició al Soler d'Amunt, era un veïnat situat aigües avall de la Tet, respecte del Soler d'Amunt, al lloc anomenat Casa o Cases de Sant Pere, avui dia conegut amb el nom del paratge de les Capelles. Era a prop, una mica l'oest, de Santa Eugènia de la Riba. El lloc ha estat en part arrasat per la moderna construcció de naus i industrials. Havia tingut església pròpia, amb caràcter parroquial, que acollia també els habitants de Santa Eugènia quan aquesta fou abandonada.
El Castell del Soler miniatura|El turó ensulsiat on hi ha les restes del castell El Castell del Soler, mig afonat per unes esllavissades del , agreujades a ran de les inundacions del 1940, era situat al nord-oest del poble. Esfondrats en part a la llera de la Tet i d'altres en el mateix turó descompost on es trobava el castell, hi ha encara alguns vestigis. Es tractava d'un castell fort i poderós, tot i que són molt poques les restes que n'han quedat. A prop del castell, més a llevant, es veuen també les restes de la seva capella, Sant Domènec del Castell, de mitjan : el mur meridional, quasi sencer.
Santa Eugènia de la Riba miniatura|esquerra|Santa Eugènia de la Riba El poble de Santa Eugènia de la Riba, o simplement Santa Eugènia, és a llevant del Soler, a la vora de la Tet. La major part dels edificis que el formen avui dia són de caràcter industrial, atès que el poble ha quedat de ple dins de la zona industrial del Soler. En el petit nucli originari de Santa Eugènia, que forma un carrer únic, hi ha un edifici comunal, també: la Llar d'avisMaison de retraite. comunal del Soler.
El poble està documentat des del 988, i hi havia l'església de Santa Eugènia, que tenia cura dels habitants d'aquest poble: ville S. Eugenie super ipsa ripa qui dicunt Tovvori (1048). El 1258 ja consta com a erma (abandonada), i fou donada al prevere de Sant Domènec del Castell. A penes queden restes de l'església i del seu cementiri, en l'actualitat.
Campellanes Possiblement l'antiga villa Campillano esmentada el 877, diverses campanyes arqueològiques hi ha trobat nombroses restes d'un poblat neolític, amb una necròpolis hallstàttica i abundants mostres de ceràmicaIund, 2005. d'aquesta època, un hàbitat preromà, i restes diverses romanes, entre elles rodes de molí de pedra d'època, així mateix, romana. El lloc és encara conegut popularment com a les Rodes i està situat a l'extrem de ponent del terme, vora de la Tet.
Santa Maria de l'Eula L'actual Mas de l'Eula es dreça en el lloc on hi hagué el priorat de monges cistercenques de Santa Maria de l'Eula, documentat des del 1174 i que depenia de l'abadia de Fontfreda; el monestir quedà abandonat a ran del trasllat de les monges a Perpinyà el 1363, després de diversos saquejos, com el de les tropes de Felip III de França el 1285, i altres mostres d'inseguretat en aquells temps convulsos. Hi resta l'església romànica, i les altres dependències foren absorbides pel mas que succeí el monestir.
Els masos del terme El terme del Soler conté alguns masos aïllats, principalment al sud del nucli de població: el Mas de l'Eula, el Mas del Xanxo, el Mas d'en Bonet, el Mas d'en Candès, el Mas d'en Sales, el Mas d'en Socàs, el Molí del Rec dels Maters, el desaparegut Molí de Santa Eugènia i la desapareguda capella de Sant Pere.
Hidrografia La Tet és el riu que vertebra els recursos hidrogràfics del terme solerenc; a part de la Tet, només hi ha tres cursos d'aigua que no pertanyin a la xarxa de canals d'irrigació i de drenatge de la plana del Riberal. Aquests tres cursos d'aigua són la Ribera de Castellnou, el Còrrec de la Verna i el de les Fontetes. Caldria afebir-hi l'Estany del Soler, artificial emprat com a recurs de lleure.
La major part de canals existents són d'irrigació: Agulla de la Bosqueta, abans Rec Vell del Vernet, Agulla del -o d'en- Ballaró, del Bosc Llarg, antigament del Bosc Llong, del Camp de la Calçada, del Camp de la Creu, abans del Camp de la Cadena, de les Baixes, de les Hortes de Santa Eugènia, de les Set Aiminades, del Mas d'en Ramonet, de l'Oratori, del Piló, del Prat de l'Oriola, dels Tamarius, de l'Ull de Ballaró, de Meravelles, d'en Bianyes, el Diamant del Mas de Eula, el Rec de la Branca del Poll, abans de la Branca de les Vinyes, Rec de la Roureda, Rec del Pas d'en Veguer, Rec dels Maters, Rec dels Roures, Rec de Monyàs, o de Puig Sec, un altre Rec de Monyàs, abans Agulla Grossa de Monyàs, un altre Rec de Puig Sec, o del Mas de Puig Sec, Rec del Vernet i de Pià, el Rec Nou, el Rec Vell, o Rec Vell del Soler, el Rec Vell del Vernet i la Resclosa del Rec del Vernet i de Pià. D'altres fan funció de drenatge: Agulla de la Sanya, de l'Espinassera, de l'Eula, de Terres Negres, la Bassa, el Canal de la Bassa, abans l'Agulla Grossa i el Rec o Còrrec de l'Eula. D'altres fan alhora les funcions de drenatge i irrigació: Agulla del Mas de l'Eula, el Rabeig, abans la Ribereta i el Rec -o Còrrec- de Santa Eugènia, o Rec d'en Bou. Algunes, encara, són desaparegudes a causa dels canvis soferts en el terme solerenc, com l'Agulla de la Font del Sabater.
Orografia A penes un parell de topònims deixen testimoni d'alguna elevació, en un terme pla com el del Soler: el Puig Sec i el Serrat d'en Pontic.
El terme comunal Les partides i indrets destacats del terme solerenc són les següents: l'Agulla d'en Bianyes, o d'en Bianya, l'Arrencada, l'Aspre, el Bosc Llarg, les Baixes, el Camí de Tuïr, el Camp de les Cadenes, el Camp de l'Eula, Campellanes, els Camps de la Font (desapareguts pel creixement urbanístic i les vies de comunicació), els Camps del Piló, les Capelles, o la Capella, el Clos, el Clot d'en Comes, Darrere els Horts, l'Eula, o Mas de l'Eula, la Femna Morta, la Flara, la Font del Castanyer, la Font del Sabater, les Fontetes, el Gionestar, el Gran Riberal, l'Hospital, el Mas d'en Boix, Meravelles, Monyàs, l'Oratori, el Petit Riberal, el Piló, el Prat de l'Oriola, el Prat Morilla (nom antic, ja en desús), el Rec d'en Bou Baix, el Rec d'en Bou Nalt, les Rodes (nom antic, a Campellanes), la Roureda, Santa Eugènia, Sant Pere, o Cases de Sant Pere, la Sanya, les Set Eiminades, els Tamarius, Terme de Sant Feliu, Terres Negres, Terres de Santa Eugènia, o les Hortes de Santa Eugènia, o el Terme de Santa Eugènia, el Tuire i la Vinyassa.
Transports i comunicacions Carreteres Travessen el terme del Soler fins a cinc carreteres. D'una banda, la carretera D - 37 (El Soler - Pontellà), que uneix aquestes dues poblacions en 7,6 quilòmetres.
La D - 39 (D - 1, a Pesillà de la Ribera - Pollestres, travessa la Tet i uneix el Soler amb els pobles del nord del Ribera a través de la D - 1. Té un recorregut d'1,3 quilòmetres, cap al nord. Cap al sud, després de fer un recorregut a través de la D - 916, s'adreça a Toluges (5 quilòmetres), Cànoes (7) i Pollestres (10).
A l'extrem sud-est del terme, la D - 85 (El Soler - Tuïr) fa de termenal un tram entre Sant Feliu d'Avall i el Soler. Enllaça el Soler amb Tuïr en 8 quilòmetres.
La D - 916 (traçat antic de la N - 116), que uneix el Soler amb Sant Feliu d'Amunt (4,4 km), Sant Feliu d'Avall (6), Millars (8,2), Nefiac (14,1) i Illa (19), cap a ponent, i Perpinyà (10,4), cap a llevant, mentre que cap a ponent s'uneix amb la carretera N - 116 quan aquesta abandona el format d'autovia, tot just entrar en el terme de Bulaternera, que queda a 19 quilòmetres de Sant Feliu d'Avall.