La Cort de Perpinyà-Barcelona-Lleida-Balaguer-Cervera-Barcelona de 1473-1479 fou la darrera reunió de la Cort General de Catalunya durant el regnat de Joan II d'Aragó. Convocada inicialment a Barcelona després de la fi de la Guerra Civil catalana, acabà constituint-se a Perpinyà el 7 de maig de 1473 i, al llarg de gairebé sis anys, fou traslladada successivament a Barcelona, Lleida, Balaguer, Cervera i novament Barcelona. Les darreres actuacions documentades daten del 18 de gener de 1479, un dia abans de la mort del monarca.

La Cort havia d'afrontar les conseqüències polítiques, econòmiques i jurídiques de la guerra civil, especialment la restitució dels béns confiscats durant el conflicte, el redreçament financer de la Diputació del General i la reparació de greuges, alhora que Joan II necessitava recursos per defensar els comtats del Rosselló i la Cerdanya davant Lluís XI de França.

Convocatòria Joan II convocà inicialment les Corts el 9 de desembre de 1472 perquè s'obrissin a Barcelona el 15 de gener de 1473, poc després de la Capitulació de Pedralbes, que havia posat fi a la guerra civil. La reunió no arribà a constituir-se, ja que el rei marxà cap al Rosselló després de la revolta de Perpinyà contra l'ocupació francesa. El 26 de febrer convocà novament els braços, aquesta vegada a Perpinyà, amb obertura prevista per al 30 de març. Les successives pròrrogues retardaren el començament efectiu fins al 7 de maig.

La reunió començà, per tant, mentre Perpinyà es trobava assetjada per les tropes franceses. La recuperació del Rosselló i la Cerdanya es convertí en una de les qüestions immediates de la Cort. El juny de 1473 els tres braços acordaren concedir al rei **5.000 lliures** per sufragar la gent d'armes destinada a la defensa dels comtats. L'administració de l'ajut fou encomanada a la Diputació del General i es constituí una comissió de trenta-sis membres, dotze de cada braç, per supervisar els afers econòmics relacionats amb la defensa.

Posguerra Més enllà de la defensa dels comtats, la Cort tenia com a objectiu restablir la situació institucional i econòmica del Principat després de deu anys de guerra. Els mateixos braços resumiren els principals afers en el redreçament de la justícia, la reparació dels greuges, la reorganització de les finances del General i el redreçament de la moneda.

Un dels problemes més difícils fou la restitució dels béns, drets, rendes i jurisdiccions confiscats durant la guerra. Joan II havia premiat molts dels seus partidaris amb propietats procedents dels seus adversaris, mentre que els antics propietaris reclamaven recuperar íntegrament allò que posseïen abans del conflicte. Aquest xoc entre els drets dels vençuts i les concessions fetes als partidaris del rei provocà llargues disputes entre els mateixos braços i la Corona.

Un altre focus de conflicte fou el deute de la Diputació. Durant la guerra, la Generalitat contrària a Joan II havia emès nombrosos censals per finançar el conflicte. Acabada la guerra, una part dels assistents a la Cort qüestionà que el nou govern del General hagués d'assumir aquests deutes, mentre que els creditors exigien el cobrament de les pensions. La manca d'un acord unànime impedí donar una solució definitiva a la qüestió.

Trasllats Després de l'etapa inicial a Perpinyà, la Cort fou traslladada a Barcelona, on les sessions es reprengueren el 20 de desembre de 1473. La persistència de les dificultats militars al Rosselló i les diferències entre la Corona i els braços impediren una conclusió ràpida dels treballs.

L'any 1475, una epidèmia de pesta obligà a abandonar Barcelona i la Cort fou prorrogada a Lleida, on les sessions es reprengueren el 2 de novembre. Joan II nomenà la seva filla Joana d'Aragó i d'Enríquez lloctinent general perquè el representés i intentés desencallar les negociacions.

Durant el 1476 la Cort continuà itinerant entre Lleida, Balaguer i Cervera, en part a causa de l'extensió de l'epidèmia. A Cervera les sessions començaren el 14 de juliol i s'hi mantingueren durant gairebé cinc mesos abans del retorn a Barcelona. Els trasllats dificultaren especialment la participació dels síndics del braç reial i alentiren encara més la resolució de les qüestions principals.

Cort inconclusa Les diferències entre els braços i la Corona, i també entre els mateixos estaments, impediren solucionar bona part dels problemes heretats de la guerra. La restitució dels béns confiscats, el deute del General, el redreçament de la justícia i les finances i les compensacions als partidaris de l'un i l'altre bàndol continuaven oberts en acabar el regnat.

La llarga durada de la Cort comportà també diversos canvis al capdavant de la Diputació del General. Joan Maurici de Ribes, abat de Santa Maria de la Real de Perpinyà, fou diputat eclesiàstic entre 1473 i 1476; el succeí Miquel Delgado, abat de Poblet, fins a la seva mort el novembre de 1478, i finalment Pere Joan Llobera ocupà el càrrec durant les darreres setmanes del regnat.

La darrera actuació conservada del procés de la Cort és del 18 de gener de 1479. Joan II morí l'endemà sense que la reunió hagués pogut ser clausurada amb una resolució general dels conflictes plantejats. Bona part dels problemes pendents foren represos per Ferran II a la Cort de Barcelona de 1480-1481, que abordà, entre altres qüestions, la restitució dels béns, el deute del General i les garanties del sistema constitucional català.

Referències

Perpinyà-Barcelona Categoria:Història de Perpinyà Categoria:Història de Barcelona Categoria:Història de Lleida Categoria:Història de Balaguer Categoria:Història de Cervera