Carles Martínez Eroles (Barcelona, 1957) és un compositor, guitarrista i pedagog català. Format inicialment com a intèrpret de guitarra, va desenvolupar una carrera concertística abans d'orientar progressivament la seva activitat cap a la composició. El seu catàleg inclou música per a guitarra, veu, música electroacústica, música de cambra, banda simfònica i orquestra simfònica. Ha estat membre de l'Associació Catalana de Compositors (ACC), de la qual va ser secretari de la junta directiva durant dotze anys.

Formació i carrera com a guitarrista Eroles va estudiar al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on va obtenir el títol de professor superior de guitarra amb Lluís Gàsser i el Premi d'Honor del grau professional. Posteriorment va ampliar la formació amb guitarristes com David Russell, José Tomás, Manuel Barrueco, Stefano Aruta i Costas Cotsiolis.

El 1989, becat per la Generalitat de Catalunya, es va traslladar a Nàpols per estudiar amb Stefano Aruta. Com a concertista va actuar a l'Estat espanyol, Itàlia, Malta i Dinamarca, i va oferir un recital a la Kammermusiksaal de la Filharmònica de Berlín. El 1990 va participar en el primer Festival Internacional de Guitarra de Xile.

El 1987 havia estat premiat al II Concurso Nacional de Interpretación de l'ONCE, celebrat a Madrid.

Composició L'interès per la creació el va portar a estudiar composició amb Vicenç Acuña, Lleonard Balada i David Padrós, música electroacústica amb Albert Llanas i orquestració amb Xavier Boliart. També va assistir a cursos impartits per Hans Zender, Ivan Fedele i Walter Zimmermann.

El seu llenguatge parteix d'una concepció eclèctica de la música contemporània i combina elements cromàtics, modals i tonals amb una voluntat expressiva clara. El mateix compositor ha assenyalat influències que van de Witold Lutosławski, György Ligeti i Leo Brouwer fins a Manuel de Falla, Francis Poulenc i Henry Purcell.

Les seves obres han estat interpretades a l'Estat espanyol, els Estats Units, els Països Baixos, Itàlia, l'Argentina, Irlanda i Grècia, per formacions com el Carnegie Mellon Contemporary Ensemble, els Solistes de l'OBC, el Quartet de Guitarres de Barcelona i el Grup Instrumental de València.

Obres El catàleg d'Eroles inclou més de seixanta composicions i comprèn obres per a solista, música de cambra, veu, cor, electrònica, banda i orquestra.

Entre les seves composicions destaquen:

Rosa pálido (1980, revisada el 1996), per a saxòfon tenor i piano. Quatre melodies tradicionals araneses (1992), per a guitarra. Fantasia Trio (1997), per a flauta, clarinet i guitarra. Suite en creuer de luxe (1997), per a flauta, clarinet i guitarra o piano. Lo jorn ha por de perdre sa claror (1997), sobre un poema d'Ausiàs March. Érebo (1998), per a quintet de vent. Passa la nave mia, per a cor mixt a vuit veus, sobre un sonet de Francesco Petrarca. Invenció per a fustes, cordes i clavecí. Tú me quieres blanca (2007), per a soprano i conjunt instrumental, sobre el poema d'Alfonsina Storni. Trivium (2008), per a quartet de saxòfons. ...me condenase eternamente, Quartet de corda núm. 2 (2009), compost per a l'espectacle Aproximació al Primer Fausto sobre Fernando Pessoa. Decaedro. Deu peces fàcils per a guitarra (2022). Magnetar (2023), per a piano. Tres canciones infantiles (2023), per a soprano i piano. Storniana (2024), per a soprano i orquestra, sobre tres poemes d'Alfonsina Storni. Onírica. Tres breves cuentos fantásticos para orquesta (2025).

Érebo El quintet de vent Érebo és una de les seves obres més difoses. La música presenta un caràcter clarament temàtic i combina passatges altament cromàtics amb episodis de caràcter líric.

L'obra va obtenir el Premi Especial de l'Associació Catalana de Compositors al X Premi Francesc Civil de Composició dels Premis Ciutat de Girona de 1998.

La partitura va ser publicada per Clivis el 2002.

Passa la nave mia El 2004 va obtenir el segon premi del XXXI Concurs Internacional de Composició Guido d'Arezzo amb Passa la nave mia, per a cor mixt a vuit veus, basada en el sonet 189 del Canzoniere de Francesco Petrarca. El primer premi va quedar desert.

La documentació oficial del concurs l'identifica amb el nom complet de Carles Martínez Eroles i situa aleshores la seva residència a Premià de Dalt.

Fantasia Trio Fantasia Trio, composta el 1997 per a flauta, clarinet en si bemoll i guitarra, va ser estrenada el 13 de febrer de 1998 a l'Auditori de l'Escola Municipal de Música de Santa Coloma de Gramenet per M. Gascón, X. Castillo i el mateix Eroles.

El 2016 l'obra va obtenir el tercer premi del primer Concurs Internacional de Composició per a Guitarra del Festival Internacional de Guitarra de Volos, a Grècia. Posteriorment va ser publicada per Papagrigoriou–Nakas.

Música vocal Una part significativa del seu catàleg està dedicada a la veu. Ha musicat textos d'autors com Ausiàs March, Petrarca i Alfonsina Storni.

Tú me quieres blanca, composta el 2007 sobre el poema homònim de Storni, està escrita per a soprano, flauta, clarinet, fagot, trompa, percussió, violí, viola, violoncel i contrabaix. Va ser estrenada el 22 de maig de 2008 a la Sala Oriol Martorell de L'Auditori de Barcelona per la mezzosoprano Marta Fiol i l'Ensemble de l'Associació Catalana de Compositors, sota la direcció de Domènec González de la Rubia.

L'obra va ser enregistrada en el disc Compositors catalans d'avui, publicat per l'Associació Catalana de Compositors el 2008.

El 2024 va ampliar aquest interès per Storni amb Storniana, cicle de tres lieder per a soprano i orquestra format per Tú me quieres blanca, Alma desnuda i Vida.

Música electroacústica i interdisciplinària Eroles ha conreat també la música electroacústica i projectes interdisciplinaris. L'obra On explora les possibilitats tímbriques del tam-tam i l'electrònica, combinant sonoritats metàl·liques, textures atmosfèriques i passatges de caràcter rítmic.

El 2009 va participar en el projecte col·lectiu Aproximació al Primer Fausto, basat en el poema dramàtic inacabat de Fernando Pessoa, presentat al Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Per a aquest projecte va compondre el Quartet de corda núm. 2, ...me condenase eternamente.

Docència Eroles va compaginar durant trenta-set anys la composició amb la docència de la guitarra a l'Escola Municipal de Música de Santa Coloma de Gramenet, on havia començat a treballar el 1986.

Aquesta experiència docent es reflecteix en diverses obres destinades a estudiants, com Suite en creuer de luxe i Decaedro. Deu peces fàcils per a guitarra, aquesta última concebuda per ampliar el repertori pedagògic dels guitarristes de nivell elemental i mitjà.

Premis 1987 — guardonat al II Concurso Nacional de Interpretación ONCE, com a guitarrista. 1998 — Premi Especial de l'Associació Catalana de Compositors al X Premi Francesc Civil de Composició per Érebo. 2004 — segon premi del XXXI Concurs Internacional de Composició Guido d'Arezzo per Passa la nave mia. 2016 — tercer premi del primer Concurs Internacional de Composició per a Guitarra de Volos per Fantasia Trio.

Edicions i enregistraments Les seves obres han estat publicades per editorials com Clivis, Dinsic, La Mà de Guido, Periferia, Boileau i Papagrigoriou–Nakas. Entre les partitures publicades hi ha Érebo, Suite en creuer de luxe, Trivium, Fantasia Trio, Degli allievi i Decaedro.

Diverses composicions han estat també enregistrades en discs col·lectius dedicats a la música catalana contemporània.

Referències

Categoria:Pedagogs musicals barcelonins contemporanis Categoria:Compositors barcelonins nascuts al segle XX Categoria:Compositors catalans del sud del segle XXI Categoria:Guitarristes barcelonins