Pau Boada i Mercader (Vilafranca del Penedès, 1910-1975) fou un pintor conegut fonamentalment per posar imatge a nombroses entitats cíviques i culturals, il·lustrar revistes locals, contribuir a embellir diversos espais públics, dibuixar i pintar olis i guaixos per a particulars, que treballà durant més de trenta anys al Museu del Vi, avui Vinseum, a Vilafranca del Penedés.
Biografia Pau Boada naix a Vilafranca del Penedès en una família on la mare era confitera a ca la Giralta (coneguda com La Cova Dolça) De jove ajudà a l’obrador de la pastisseria, però molt prompte sentí la necessitat de pintar i muntà un taller a les golfes de la casa, l’anomenà “el Cau d’Art”. El seu primer mestres de dibuix i pintura fou el professor Josep Sanabre, a l’escola Sant Ramon. En aquells dies Vilafranca del Penedès no comptava amb una biblioteca municipal i Pau Boada tampoc en tenia duna a casa, per la qual cosa hagué de nodrir-se del guiatge i de préstecs d’amics, com Pere Grases i Gonzàlez, Rodolf Llorens i Jordana, Lluís Maria Güell i Cortina, Josep Anton Fortuny i Jaume Busquets.
Pau Boada no estudià realment Belles Arts, sinó que un artista autodidacte amb una vida i obra íntimament lligades.
Era cosí de Jaume Mercader-Miret amb qui realitzà obres d’art decoratiu a partir de 1939, quan acabà la guerra civil. A més, els agradava passejar amb els amics per indrets propers a la vila i, sota les directrius e indicacions d’intel·lectuals com Josep Estalella i Graells i mossèn Manuel Trens i Ribas, contribuïren a recollir fòssils, descobrir masies que presentaven estructures típiques de l’època romana o pintures amb decoracions heràldiques de cert valor històric i a posar en valor les restes ibèriques, romanes i medievals penedesenques.
Açò quedà reflectit en la I Exposició d’Art del Penedès (exposició d’antiguitats de les troballes arqueològiques i obra d’artistes penedesencs joves que ja despuntaven al costat d’altres de consagrats ) que tingué lloc el 1926, en la que Pau Boada participà en la selecció i classificació, sota les directrius de mossèn Trens. Aquestes exposicions que es realitzaven anualment tingueren una gran influència sobre la orientació artística de Pau Boada, sobre tot les tres primeres.
Així, el 1928, aprofitant que s’organitzà una exposició col·lectiva al Centre Agrícola (l’Agrícol), en la qual mossèn Trens contribuí a la seua organització, Pau Boada exposà per primera vegada, i la crítica li va acabar de donar l’impuls per continuar pintant i dibuixant.
Participà en l’Exposició de Primavera del Saló de Montjuïc (1936) i en la Bienal Hispanoamericana de Arte de Madrid (1951). El 1953 li fou atorgat el premi de l’exposició “El vino en las artes plásticas”. Presentà un ampli mostrari de la seva obra a les Galeries Laietanes de Barcelona (1956).
Pau Boada no deixà Vilafranca, excepte per curts períodes a Barcelona o a la costa, sent el seu poble natal l’objecte de la seva obra.
Boada formava part de l’activitat cultural de la vila fins a la seva mort el 1975, així col·laborà en entitats com el Museu del Vi, el Casal, els Castellers de Vilafranca o el Centre Excursionista.
Estil i obra En general, Pau Boada desenvolupà un llenguatge pictòric propi, amb una mirada expressiva i arrelada al context local, destacant pel seu ús del color, la forma i la composició per transmetre emocions.
El seu estil pictòric s’inicia en un Noucentisme que es pot considerar tranquil, de caràcter mediterrani. Però es deixa influir per les avantguardes i així pren del cubisme les composicions i del fauvisme l’ús vibrant del color.
Al inici la seua obra passa per un període d’aprenentatge que té com un dels grans àmbits les col·laboracions gràfiques, i ja iniciats els anys trenta, comença a rebre encàrrecs per dibuixar per a diverses publicacions, com Hèlix (1929), encara que també va deixar empremta il·lustrada a Verde y Azul i Dionysos.
Les obres de gran envergadura comencen durant els anys 50, 60 i 70.
La seva obra tingué un caràcter localista i quotidià. Realitzà els murals per a diversos edificis de Vilafranca del Penedès com ara el mural de la sala Sant Raimon de Penyafort (ara coneguda com a sala Pau Boada) de la Casa Consistorial de Vilafranca.
També realitzà els vitralls de l’àbsis de la basílica de Santa Maria i il·lustrà llibres com Vilafranca, senyora vila, de Manuel Trens, i revistes com la Gaseta de Vilafranca, de Pere Mas i Perera; l’Hèlix, de Joan Ramon Masoliver; Verde y Azul, de Manuel Benach. També pintà i representà la Festa Major de Vilafranca en auques, llibres (10 glosas de Fiesta Mayor) o dibuixos a ploma.
És autor dels murals del Museu del Vi (actualment Vinseum), el Mural de la vinya i el vi, una de les seves obres més potents, fet parcialment amb la tècnica de tremp d’ou gras sobre guix, en la qual va excel·lir.
L’únic mosaic fet per l’artista, és el mural ‘Penedès’ de l’any 1973, elaborat amb una tècnica de tessel·les d’esmalt de Murano acolorit. Durant uns anys es podia localitzar a la sala de lectura (antiga biblioteca) de la Caixa de Pensions, a la Plaça Sant Joan. Des del febrer del 2022 i un cop restaurat, es va reubicar al vestíbul dels veïns del número 2 de la mateixa plaça vilafranquina.
Reconeixements El dia 23 d’abril de l’any 1979 fou inaugurada, a Vilafranca, l'Escola Pau Boada. miniatura El 1999 el seu cosí, Jaume Mercader-Miret publicà el llibre “Pau Boada, de la vida i obra de Pau Boada, Vilafranca 1910-1975”
I l’any 2020, Dolors Rovira publicà el llibre “L’ocell Piulafí i altres contes inspirats en l'obra del pintor Pau Boada”, amb il·lustracions de la pròpia autora, amb l’objectiu de donar a conèixer el pintor vilafranquí.
l’Any Pau Boada 1975–2025 (en què es celebren els 50 anys de la seua mort) subratlla la rellevància la seua obra i la voluntat de mantenir-la viva, apropant-la al públic general i a la comunitat educativa.
Per a la realització dels esdeveniments durant l’Any Pau Boada es creà una “Comissió Any Pau Boada”, formada per: Eloi Miralles, Esther Mas, Joan Anton Mascaró, Maria Rosa Ferré, Ramon Nadal, Silvia Borrell i Teima Campllonch. I comptaven amb la col·laboració d’institucions diverses com ara: Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, Casal Societat La Principal, Cobla Catània, Dolors Rovira, Edicions i Propostes Culturals Andana, Eduard Barrobés, Escola Municipal d’Art Arsenal, Escola Pau Boada, Escola de Sardanes Visca, Família Esteve Via, Farmàcia Miralles, Fundació Pinnae, Polifònica de Vilafranca, RTV Vilafranca, Setmanari El 3 de Vuit, Setmanari El Cargol, Setmanari La Fura, Urban Sketchers Penedès, Vilafranca Activa, Vilafranca Sardanista i Vinseum.
Es va inaugurar d’una placa commemorativa a la casa natal. miniatura Entre les activitats proposades destaquen: una ballada de sardanes, un concert de la Polifònica de Vilafranca a l’Auditori Maria Rosa Juncosa, dues exposicions (una d’elles , ‘Teixint patrons’, vestíbul del Teatre Casal. L’exposició compta amb 5 plafons amb reproduccions d’obres de l’artista que d’abril i maig es van poder veure als aparadors dels comerços vilafranquins) la reedició d’un llibre per a infants, conferències i col·loquis. També s’organitzaren activitats a l’escola Pau Boada amb el pintor com a eix central, un mural a la plaça amb el nom del pintor i una ruta que recordi els espais més rellevants de la vida de l’artista.
A més, l’artista Eduard Barrobés pintà un mural d’homenatge a Pau Boada al carrer de la Palma. Aquest mural reprodueix diversos personatges de la trajectòria de l’artista vilafranquí. El mural inclou una cita de Mossèn Trens, les paraules pronunciades per Trens el 29 de Agost de 1975 al Museu de Vilafranca en l’acte d’obertura de la exposició de la seva donació.
Referències
Categoria:Morts a Vilafranca del Penedès
Categoria:Artistes vilafranquins Categoria:Pintors catalans nascuts al segle XX Categoria:Pintors catalans morts al segle XX