Bint Jbeil (, o ‘filla de Biblos’, pronúncia en àrab llevantí: ) és un municipi despoblat que, fins a l'any 2026, era el segon més gran de la governació de Nabatiye, al sud del Líban. L'any 2001, la població de la ciutat s'estimava en 30.000 habitants; no obstant això, se'n desconeix la xifra exacta perquè el Líban no ha dut a terme cap cens de població des de 1932. Aquesta localitat, de majoria xiïta, va ser un important bastió de l'organització Hezbol·là entre els anys 2000 i 2026. L'abril de 2026, la ciutat va quedar completament despoblada i greument danyada arran d'una batalla entre Hezbol·là i Israel, i posteriorment va ser ocupada i destruïda per les forces israelianes.
Història Història antiga miniatura|Bint Jbeil a principis de la dècada de 1850, per van de Velde L'origen fenici del topònim suggereix que la localitat data d'aquell període. La paraula bint significa ‘filla’ en àrab, per la qual cosa el nom podria traduir-se com a ‘filla de la petita muntanya’ o ‘filla de Biblos’, ja que Jubayl és el nom àrab de Biblos. Al terme municipal s'hi troben vestigis de les èpoques romana i bizantina, com palesen les ruïnes de diversos temples, columnes i habitatges.
Època otomana El domini otomà a Jabal Amel, que es va perllongar des de 1516 fins a 1918, va ser sovint rigorós i marcat per una elevada pressió fiscal, la repressió militar periòdica contra les comunitats xiïtes locals i el càstig sever de les revoltes, fets que interrompien la vida quotidiana i l'estabilitat de la regió.
L'any 1596, la localitat apareix registrada com a poble amb el nom de «Bint Jubayl» a la nàhia (subdistricte) otomana de Tibnin, sota el liwa (districte) de Safed, amb una població de 238 llars i 60 solters, tots ells musulmans. Els vilatans pagaven impostos sobre productes agrícoles com el blat, l'ordi, les oliveres, els arbres fruiters, les cabres i els ruscs, a més de tributs per «ingressos ocasionals» i per l'ús d'una premsa d'oli d'oliva o d'arrop de raïm; el gravamen total pujava a 25.220 akçe.Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 179Note that Rhode, 1979, p. 6 writes that the register that Hütteroth and Abdulfattah studied was not from 1595/6, but from 1548/9
El 1838, Edward Robinson el va assenyalar com un gran poble xiïta.Robinson and Smith, 1841, vol 3, pp. 372-373
L'any 1875, Victor Guérin va descriure la localitat com un poble de mil metualis que s'estenia sobre un turó baix i a l'interior d'una vall, amb nombrosos habitatges que havien estat reconstruïts feia poc. Guérin va assenyalar que els habitants proveïen d'aigua a partir d'un pou, de diverses cisternes antigues i de dos grans dipòsits per al bestiar. Al voltant d'una d'aquestes basses va observar pedres disperses, entre les quals hi havia blocs finament tallats d'una estructura en ruïnes i la tapa decorada d'un sarcòfag trencat. L'arqueòleg va concloure que el poble s'alçava sobre un antic assentament jueu, el nom original del qual s'havia perdut.Guérin, 1880, pp. 108-109
L'any 1881, l'Enquesta de Palestina Occidental (SWP) del Palestine Exploration Fund (PEF) va descriure la localitat de la manera següent: «Un poble metualis molt gran, que compta amb una població d'entre 1.100 i 1.500 habitants. Cada dijous s'hi celebra un mercat. El poble està ben construït i té una mesquita. Es troba situat en un terreny elevat, tot i que està envoltat de turons encara més alts. Els cultius dels voltants consisteixen en vinyes, oliveres i terres llaurades. L'aigua prové d'una font, de nombroses cisternes i d'una gran bassa (birket)».Conder and Kitchener, 1881, SWP I, p. 201
Mandat francès Durant la turbulenta transició cap al Mandat francès per Síria i el Líban a la primavera de 1920, Bint Jbeil es va convertir en un dels principals bastions de la revolta anti-francesa a Jabal Amel. El 5 de maig de 1920, coincidint amb l'atac a la veïna localitat cristiana d'Ain Ebel, milícies irregulars xiïtes van assaltar el barri cristià de Bint Jbeil i en van expulsar les famílies melquites i maronites que hi residien històricament, amb l'objectiu d'assegurar la ciutat com la capital política i militar de la insurrecció regional. Com a resposta, les forces franceses van entrar a Bint Jbeil, la van incendiar i van provocar el desplaçament temporal de part de la població cap a Palestina.
A la dècada del 1930, Bint Jbeil era una destacada localitat productora de tabac que comptava amb una població instruïda. El municipi i els seus voltants produïen al voltant de 40.000 quilograms d'aquest cultiu l'any 1936.
En el context de les vagues laborals i de les protestes nacionalistes generalitzades que van recórrer el Llevant l'any 1936, les autoritats franceses van intentar reprimir els creixents moviments independentistes al sud del país.Weiss, Max (2010). In the Shadow of Sectarianism: Law, Shi'ism, and the Making of Modern Lebanon. Harvard University Press. Aquell mateix any, la «revolta del tabac» contra el domini colonial francès va esclatar a Bint Jbeil arran de l'assassinat de tres manifestants a mans de la gendarmeria. La localitat, que era una de les principals productores de tabac del Líban, es trobada dividida políticament entre els terratinents profrancesos de la família Bazzi i els comerciants de la família Beydoun.
La insurrecció va ser liderada per joves intel·lectuals amilis (del Jabal Amel), els quals estaven desencisats tant amb els líders tradicionals com amb les polítiques del Mandat francès. Entre les figures clau de la protesta destacaven Musa al-Zayn Sharara —que posteriorment esdevindria alcalde de la ciutat— i Abd al-Husayn al-Abdallah. Aquests dirigents, que formaven part d'una nova generació instruïda a Najaf (Irak), van criticar obertament el caciquisme tradicional i la seva postura col·laboracionista amb el Mandat. El conflicte també va fer paleses les tensions existents entre els líders religiosos, encapçalats per Abd al-Husayn Sharaf al-Din, i els activistes polítics emergents; Sharaf al-Din va recolzar el retorn a Bint Jbeil de Muhammad Said Bazzi, una figura clarament profrancesa, fet que va desfermar fortes reaccions de rebuig i escarnis públics entre la població.
La ciutat també era un centre de fabricació de sabates que exportava al mercat palestí, però l'establiment de l'Estat d'Israel i el posterior tancament de la frontera van provocar el col·lapse de la indústria, un factor important en la migració de residents a Beirut i a l'estranger, particularment a l'Àfrica i els Estats Units.
La ciutat també destacava com un important centre de fabricació de calçat, una indústria els productes de la qual s'exportaven principalment cap al mercat palestí. Tanmateix, la creació de l'Estat d'Israel l'any 1948 i el conseqüent tancament definitiu de la frontera van provocar el col·lapse d'aquest sector econòmic. Aquesta crisi va constituir un factor determinant en l'onada migratòria de molts residents del sud cap a Beirut i cap a l'estranger, de manera destacada cap a l'Àfrica i els Estats Units.
Era moderna miniatura|Bint Jbeil el 1989 Durant la Nakba, els refugiats palestins de la Galilea van fugir cap a diverses localitats de Jabal Amel, incloent-hi Bint Jbeil, abans de continuar el camí a peu en direcció a Damasc, on consideraven que les condicions eren més segures.
Arran de l'auge de les milícies palestines al Líban, l'exèrcit libanès va intentar controlar les seves activitats armades. El mes d'octubre de 1969, les forces armades van encerclar uns 150 milicians palestins a prop de Bint Jbeil; després de sis dies de combats, setze d'ells van morir.Hirst, David (2010) Beware of Small States. Lebanon, battleground of the Middle East. Faber and Faber. p.97
Bint Jbeil va ser ocupada breument per Israel el 1978 durant l'Operació Litani, i de nou des de 1982 fins a l'any 2000 en el marc del conflicte del sud del Líban (1985-2000). Durant aquest darrer període, la localitat va quedar greument despoblada; segons els informes de l'època, fins a un 75% de la població va marxar cap a altres regions del Líban."The Situation in Lebanon, July 1989", hearing before the Committee on Foreign Affairs Subcommittee on Europe and the Middle East La ciutat va ser l'escenari d'atacs ocasionals contra les forces militars israelianes, com ara un atemptat amb cotxe bomba comès per un membre de Hezbol·là el 25 d'abril de 1995, el qual va destruir la seu administrativa israeliana a la localitat.Ami Pedahzur, Suicide Terrorism, p. 127. Blackwell Publishing, 2005Middle East International No 500, 12 May 1995; Publishers Lord Mayhew, Dennis Walters MP; April chronology p.18 Gairebé tres setmanes després, el 15 de maig d'aquell mateix any, una bomba a prop de Bint Jbeil va causar la mort de sis soldats israelians i en va ferir quatre més.Middle East International No 502, 9 June 1995; May chronology p.15 Finalment, Hesbol·lah va prendre el control de la ciutat arran de la retirada israeliana del sud del Líban. miniatura|Centre de Bint Jbeil després de la incursió israeliana al sud del Líban el 2006 Com a localitat més important de la zona, Bint Jbeil és anomenada de vegades la «Capital del Sud Alliberat» entre la comunitat xiïta libanesa, i es considera un dels centres de major pes simbòlic per a Hezbol·là. D'acord amb el sistema de representació electoral sectària del Líban, el districte de Bint Jbeil té assignats tres escons xiïtes al Parlament del país.The Middle East, Central Asia and South Asia, ed. Dieter Nohlen, Florian Grotz, Christof Hartmann, p. 179. Oxford University Press, 2002 L'organització Hesbol·lah va obtenir un ampli suport a la zona durant les eleccions parlamentàries del Líban de 2005, en què va guanyar els escons locals que es van sumar al seu recompte de 14 diputats a escala nacional.
Guerra del Líban de 2006 Durant la Guerra del Líban de 2006, Israel va iniciar una ofensiva militar contra Hezbol·là, i la captura de Bint Jbeil es va convertir en un dels objectius primordials de les Forces de Defensa d'Israel (FDI). A l'inici de l'operació, una unitat de reconeixement Maglan va patir una emboscada i va haver de ser rescatada pels comandaments de la unitat Egoz.Hirst, David (2010) Beware of Small States. Lebanon, battleground of the Middle East. Faber and Faber. pp.351-353 En el transcurs de quatre dies d'intensos combats, disset soldats israelians van morir i la major part de la ciutat va ser destruïda (vegeu Batalla de Bint Jbeil (2006)). D'altra banda, el 15 de juliol, l'impacte d'un míssil israelià va causar la mort de quatre civils d'entre 60 i 85 anys.HRW, 2007, pp. 89-91
La reconstrucció a principis del 2007 havia anat molt lentament, cosa que va provocar informes de descontentament entre els residents.Fattah, Hassan M. (January 22, 2007). "Vision of Rebuilding Lebanon Wanes". The New York Times. El llavors president iranià Mahmoud Ahmadinejad va visitar la ciutat l'any 2010 per mostrar la seva solidaritat amb Hezbol·là i amb les víctimes locals dels atacs d'Israel.
El 3 d'octubre de 2024, en el marc de la invasió israeliana del Líban, les tropes de l'exèrcit libanès van obrir foc contra les forces israelianes a Bint Jbeil. Aquesta acció va constituir la primera resposta armada de les forces regulars libaneses des de l'inici de les hostilitats l'octubre del 2023, i es va produir després que un atac directe d'Israel contra un lloc de control militar de la localitat causés la mort d'un soldat libanès.
Durant la Guerra del Líban de 2026, en el marc de l'ofensiva terrestre de les forces israelianes, la localitat es va convertir en l'escenari d'una gran batalla acompanyada d'intensos bombardejos aeris i d'artilleria. Posteriorment, la ciutat va quedar completament despoblada i va ser destruïda de manera generalitzada arran dels combats.
Dades demogràfiques El 2014, els musulmans constituïen el 99,50% dels votants registrats a Bint Jbeil. El 97,87% dels votants eren musulmans xiïtes.