L'Himne d'Oxirinc (o P. Oxy. XV 1786) és el manuscrit conegut més antic d'un himne cristià que conté lletres de les cançons i notació musical. Es troba en el Papir 1786 dels denominats papirs d'Oxirinc, conservat a les sales de papirologia de la llibreria Sackler d'Oxford. El van descobrir el 1918 i el publicaren al 1922.Hunt i Jones, 1922. Aquest himne està datat de la fi del segle III.Pöhlmann & West 2001, pàg. 192.
Descripció El text, en grec, invoca poèticament el silenci perquè la Santíssima Trinitat puga ser lloada.
La música està escrita en notació musical grega.Vegeu McKinnon, 2001. És diatònica, amb un àmbit exacte d'una octava de fa a fa una octava més alta, i una final nominalment en sol (tot suposant una tonalitat sense sostinguts ni bemolls). La notació és hipolídia i usa els símbols rítmics màcron (diseme), leimma + màcron, estigma, guió i dos punts.Pöhlmann & West, 2001, pàgs. 190–192. El text és en gran part sil·làbic, amb uns pocs melismes. La mètrica de l'himne és anapèstica, amb algunes irregularitats.Pöhlmann & West, 2001, pàgs. 192–193.
Sovint es considera l'únic fragment de música cristiana de l'Antiga Grècia, tot i que Kenneth Levy hi ha argumentat que la melodia del Sanctus més ben conservada en l'edat mitjana occidental, el Rèquiem, data del segle IV i és semblant a la de l'himne en la textura en gran manera sil·làbica i en la melodia diatònica, amb lleus diferències.Levy, 1958–62.
Hi ha enregistraments moderns de l'himne que s'han inclòs en una sèrie d'edicions discogràfiques de música grega antiga.
Text +Papyrus Oxyrhynchus 1786Text original (Cosgrove, 2011)Traducció al català ...]ὁμοῦ, πᾶσαι τε Θεοῦ λόγιμοι δε …? ι …? […] ὅσα κ[όσμος] ...o]ὐ τὰν ἠῶ σιγάτω, μηδ᾿ ἄστρα φαεσφόρα χ[..]δε– [σ]θων [ἐκ]λειπ[όντων] ῥ[ιπαὶ πνοιῶν, πηγαὶ] ποταμῶν ῥοθίων πᾶσαι. ὑμνούντων δ᾿ἡμῶν [π]ατέρα χυἱὸν χἅγιον πνεῦμα, πᾶσαι δυνάμεις ἐπιφωνούντων ἀμὴν ἀμήν, κράτος αἶνος [ἀεὶ καὶ δόξα Θεῷ] δ[ωτ]ῆ[ρι] μόνω[ι] [πάν]των ἀγαθῶν, ἀμὴν ἀμήν. ... juntament, tots les coses eminents de Déu... ... nit] ni dia (?). Que estigui/estiguin silent/silents. Que els estels lluminosos no [...]. [Que cessin les ràfegues dels vents i les fonts] de tots els rius cabalosos. Mentre cantem un himne al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant, que totes les potestats responguin: «Amén, amén; força, lloança [i glòria per sempre a Déu], l'únic que dona tots els béns. Amén, amén».
Notes
Referències
Bibliografia
Hunt, Arthur S. & Jones, H. S.: «Christian Hymn with Musical Notation» en The Oxyrhynchus Papyri, ed. Bernard P. Grenfell, Arthur S. Hunt, E. Lobel et al., 15:21–25. Londres: Egypt Exploration Fund, 1922. Levy, Kenneth: «The Byzantine Sanctus and its Modal Tradition in East and West» en Annales Musicologiques, 6:7–67, 1958–62. McKinnon, James W.: «Christian Church, Music of the Early. §II: Special Issues, 8. The Musical Character of Early Christian Song» en New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. Londres: MacMillan, 2001 . Pöhlmann, Egert & Martin L. West.: Documents of Ancient Greek Music: The Extant Melodies and Fragments. Oxford: Clarendon Press, 2001. ISBN 0-19-815223-X. Robertson, A. & Stevens, D. (dir.): Historia general de la música. Madrid: Istmo, 1972. West, M. L. 1992. Ancient Greek Music. Oxford University Press. ISBN 0-19-814975-1.
Categoria:Papirs d'Oxirrinc Categoria:Segle III