Secret Agent X-9 és una tira còmica creada pel guionista Dashiell Hammett (El falcó maltès) i el dibuixant Alex Raymond (Flash Gordon). Distribuïda per King Features, es va publicar del 22 de gener de 1934 fins al 10 de febrer de 1996.

Trajectòria de publicació Inicialment, l'X-9 era un agent anònim que treballava per a una agència també anònima. A la primera història, l'X-9 va fer servir el nom de «Dexter» («No és el meu nom, però ja anirà bé») i el va continuar utilitzant —o el van anomenar així— en aventures posteriors. Va ser a la dècada de 1940 quan va adquirir el nom de Phil Corrigan i, dècades més tard, la tira va ser rebatejada com a Secret Agent Corrigan. L'agència també es va acabar identificant específicament com l'FBI, però aquest detall es va minimitzar als anys setanta, ja que la direcció del Bureau volia evitar la mala publicitat i l'organització va tornar a quedar en l'anonimat.

Després que Charteris deixés la tira el 1936, els guions es van encomanar a un escriptor de la mateixa King Features que signava amb el pseudònim de «Robert Storm». Nicholas Afonsky va dibuixar la tira durant la major part del 1938, i va ser rellevat per Austin Briggs fins al 1940.

Mel Graff també va dotar l'X-9 d'una vida personal més profunda: el 1940 va introduir Belinda «Linda» Reed com la seva fidel col·laboradora i primer interès romàntic. A finals del 1944 va debutar com a rival romàntica Wilda Dorre (més tard Dorray), una bella rossa i novel·lista de misteri, i finalment en Corrigan es va decidir per la Wilda el 1947. Així mateix, Graff va oferir un final feliç a la Linda fent que es casés amb en Bing, el germà petit d'en Phil, que s'havia presentat el 1945 i que va ser el company d'en Phil fins al 1947. Ambdós personatges femenins van inspirar cançons populars de l'època: Linda, escrita per Jack Lawrence, i Wilda, composta pel mateix Graff. La Wilda i en Phil es van casar el 1950, i l'any 1952 van tenir una filla, la Philda.

Mel Graff també va crear una sèrie de malfactors —sovint grotescos i amb noms ben pintorescs— com ara Blue-Jaw (introduït el 1944), Goldplate (1945), Liver-Lips (1946, 1947) i Grape-Eyes (1947). Així mateix, en aquesta època va aparèixer el doble criminal d'en Corrigan, en Phil Haze (1946). Més endavant, l'agent va conèixer la bella empresària del crim Bargain Benny (1954) i l'entranyable i rebel Prince Iguana (1953). A banda del seu germà, en Corrigan va comptar amb dos col·legues professionals més: en Joe Florida (1948) i en Joe Otterfoot (1952). El personatge d'Otterfoot és una de les poques representacions de natius americans a les tires còmiques d'aquell període, ja que se'l retratava com un home intel·ligent, competent, enginyós i prou atractiu perquè una pintora el busqués com a model masculí; a més, va protagonitzar un fet insòlit en l'època: mantenir un romanç interracial amb aquesta artista."Secret Agent X-9: Spies, Strong Women and One Hip Mohawk' by Mark Carlson-Ghost retrieved 9/30/2017

A Graff el va succeir l'artista Bob Lubbers, que va fer servir el pseudònim de «Bob Lewis» i va dibuixar la historieta des del 1960 fins al 1966. Del 1967 al 1979, la tira va tenir els guions d'Archie Goodwin i els dibuixos d'Al Williamson. Al cap d'uns anys, Goodwin va fer desaparèixer la Wilda mitjançant un divorci que va tenir lloc fora de vinyeta, amb l'objectiu de deixar en Corrigan lliure per viure nous romanços amb les diverses dones atractives que anava coneixent. L'atractiva i intel·ligent Karla Kopak va aparèixer en diverses històries entre el 1974 i el 1980. En fer-la neboda d'en Kalla Kopak —un personatge del còmic Brick Bradford—, Goodwin va entreligar les narratives de totes dues tires còmiques. També va introduir diversos malfactors, com ara la matriarca criminal Millicent Murkley (1967), el sicari Joe Ice (1969) i el gran enemic d'en Corrigan, el Doctor Seven (1971)."Secret Agent X-9" by Mark Carlson-Ghost retrieved 9/30/17

L'últim artista de la tira va ser el veterà George Evans, que la va escriure i dibuixar des del 1980 fins a la seva jubilació el 1996. Evans va introduir dos interessos romàntics per a Corrigan: Anina Kreemar, la rica neboda del cap de l'oficina de Corrigan, i l'amable rival de Corrigan, Jennever Brand, una animada agent femenina d'una agència d'espionatge clandestina rival.

L'últim artista de la tira va ser el veterà George Evans, que en va assumir el guió i el dibuix des del 1980 fins a la seva jubilació, el 1996. Evans va introduir dos nous interessos romàntics per a en Corrigan: l'Anina Kreemar, la rica neboda del cap de l'oficina de l'agent, i la Jennever Brand, una simpàtica rival d'en Corrigan que treballava com a dinàmica agent secreta per a una agència d'espionatge clandestina de la competència.

Crèdits Dashiell Hammett (guio) i Alex Raymond (dibuix): 22 de gener de 1934 - 20 d'abril de 1935 Don W. Moore (guio) i Alex Raymond (dibuix): 22 d'abril - 21 de setembre de 1935 Leslie Charteris (guio) i Alex Raymond (dibuix): 23 de setembre - 16 de novembre de 1935 Leslie Charteris (guio) i Charles Flanders (dibuix): 18 de novembre de 1935 - 28 de març de 1936 Robert Storm (guio) i Charles Flanders (dibuix): 30 de març de 1936 - 9 d'abril de 1938 Robert Storm (guio) i Nicholas Afonsky (dibuix): 11 d'abril - 5 de novembre de 1938 Robert Storm (guio) i Austin Briggs (dibuix): 7 de novembre de 1938 - 1 de juny de 1940 Robert Storm (guio) i Mel Graff (dibuix): 3 de juny de 1940 - 1945 Mel Graff (guio i dibuix): 1945 - 19 de març de 1960 Bob Lubbers (guio i dibuix): 21 de març de 1960 - 28 de gener de 1967 Archie Goodwin (guio) i Al Williamson (dibuix): 30 de gener de 1967 - 2 de febrer de 1980 George Evans (guio i dibuix): 4 de febrer de 1980 - 10 de febrer de 1996

Referències

Bibliografia Strickler, Dave. Syndicated Comic Strips and Artists, 1924–1995: The Complete Index. Cambria, California: Comics Access, 1995.

Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Còmics dels Estats Units Categoria:Personatges de còmic introduïts a la dècada de 1930