Carretera de Santpedor és un barri de Manresa, situat a la part nord de la ciutat. Forma part dels divuit barris utilitzats per l'Ajuntament de Manresa en la divisió territorial municipal. El barri pren el nom de la carretera de Santpedor, un dels seus principals eixos viaris, i s'estén des de l'entorn del centre urbà cap als sectors de la Talaia, Can Font i la Parada.

El barri es va començar a formar a finals del segle XIX, en un territori fins aleshores principalment agrícola, travessat per diversos ramals de la Séquia de Manresa. Durant el segle XX, i especialment a partir de les dècades de 1960 i 1970, va experimentar un important creixement residencial cap al nord.

Geografia i estructura urbana miniatura|300px|Parc de l'Agulla.

La Carretera de Santpedor limita amb Mion-Puigberenguer, Poble Nou, Passeig i Rodalies, Vic-Remei i Guix - Pujada Roja. L'expansió urbana del barri s'ha produït principalment cap al nord, en direcció a la Talaia, cap a l'oest fins al Poble Nou i cap a l'est en direcció al Guix i la Pujada Roja.

La carretera de Santpedor constitueix un dels principals eixos del barri. Altres vies importants són el carrer de la Pau i l'avinguda de les Bases de Manresa. La delimitació municipal inclou també carrers com els d'Amadeu Vives, Bernat de Cabrera, Bernat de Sallent, Bisbe Torras i Bages, Pau Casals, Cintaires, Doctor Fleming, Doctor Trueta i Doctor Zamenhof, entre molts altres.

La Séquia de Manresa ha tingut un paper important en la configuració del sector. El pas de diversos ramals del canal va afavorir històricament l'existència d'horts i camps de regadiu, i alguns carrers actuals segueixen antigues traces de recs i ullals. El creixement urbà dels segles XX i XXI va anar transformant progressivament aquests terrenys agrícoles en sòl residencial.

A l'extrem nord del barri hi ha el Parc de l'Agulla, format a l'entorn del llac construït entre 1966 i 1974 com a reserva d'aigua vinculada a la Séquia.

Història Durant l'edat mitjana, el territori era travessat pel camí de Santpedor, que sortia de Manresa des de l'entorn de l'antic portal del Carme i continuava cap al nord. La major part de la zona formava part de la partida de la Parada i estava ocupada per camps de regadiu i masies disperses, entre les quals Can Font de la Serra.

A la segona meitat del segle XIX es van començar a construir les primeres cases al tram inicial de la carretera de Santpedor i a l'entorn de l'actual plaça Mallorca. En aquest mateix període es van construir els Dipòsits Vells, acabats el 1865, destinats a reforçar l'abastament d'aigua potable de Manresa.

L'augment de població derivat de la industrialització va fer necessàries noves instal·lacions. L'any 1888 es van inaugurar tres nous dipòsits a la zona de Can Font, coneguts com els Dipòsits Nous. També es va conduir aigua cap a l'estació de Manresa-Alta per abastir les locomotores de vapor.

Al començament del segle XX, la zona continuava poc edificada. L'obertura i desenvolupament de les línies dels Ferrocarrils Catalans va donar més importància a l'estació de Manresa-Alta, que es convertí en un punt destacat de la xarxa ferroviària local.

A finals de la dècada de 1960 i sobretot durant els anys setanta, el barri es va expandir intensament cap al nord sobre antics camps de regadiu. Es van construir blocs d'habitatges al llarg de la carretera de Santpedor i del carrer de la Pau, i es van desenvolupar nous sectors residencials a la partida de la Parada.

A partir de començaments del segle XXI es va continuar urbanitzant l'entorn de l'avinguda dels Dolors, sector conegut com la Parada 2, amb la construcció de blocs d'habitatges i cases unifamiliars.

Demografia Segons el padró municipal, la Carretera de Santpedor tenia 13.346 habitants el juny de 2024, dos habitants menys que el desembre de 2023. La població de nacionalitat estrangera representava el 15,39% del total.

Patrimoni i equipaments miniatura|300px|Masia de Can Font de la Serra.

La relació històrica del barri amb l'aigua ha deixat diversos elements vinculats a la Séquia i al sistema d'abastament de Manresa. Els antics Dipòsits Vells acullen actualment el Museu de la Tècnica de Manresa, mentre que a Can Font hi ha el Centre de l'Aigua de Can Font.

Can Font de la Serra és una antiga masia situada al sector nord del barri. La masia, juntament amb el seu entorn, constitueix un dels testimonis del paisatge rural anterior al creixement urbanístic del sector.

Entre els equipaments educatius del barri hi ha l'Institut Pius Font i Quer, al carrer d'Amadeu Vives, i el col·legi La Salle, al carrer de la Pau.

La Biblioteca Ateneu Les Bases, situada al carrer dels Cintaires, és un altre dels equipaments culturals del barri.

Vida veïnal L'Associació de Veïns de la Carretera de Santpedor té la seu als números 188-192 de la carretera de Santpedor.

La documentació de l'associació permet situar-ne l'activitat almenys des de l'any 1976, quan el veïnat intentava organitzar reunions relacionades amb qüestions com el transport públic, els semàfors i la constitució formal de l'entitat.

El barri participa en el Pla de Desenvolupament Comunitari de Manresa. L'any 2022, aquest programa va impulsar, juntament amb l'associació veïnal, la publicació El barri de la Ctra. de Santpedor a través dels records, elaborada a partir de testimonis del veïnat i dedicada a recuperar la memòria social del barri.

L'any 2025, dues places del carrer dels Cintaires van rebre els noms d'Assumpció Balaguer i Anna Solà Sardans després d'un procés participatiu impulsat per l'associació veïnal i el Pla de Desenvolupament Comunitari, en el qual van participar més de 800 persones.

Referències

Categoria:Barris de Manresa