L'Abadia de Chancelada és una abadia romànica que es troba al municipi de Chancelada, a Dordonya. Es va construir del segle X al XII.

L'església de l'abadia es va classificar com a Monument històric el 1909. Tot el conjunt, posteriorment, ha estat objecte de diverses classificacions o registres entre el 1942 i el 2008., consulta: 18 maig 2011.

Història de l'abadia Quan, cap al 1096, el papa Urbà II volgué unir els monjos de l'Abadia de Saint-Pierre de Cellefrouin amb el Monestir de Charroux, deixant així que la regla d'Agustí d'Hipona seguís la dels benedictins, l'abat Foucault s'hi oposà i es va convertir en ermità a Fons Cancellatus.

Aquest és l'acte fundacional de l'Abadia de Notre-Dame de Chancelada.

La ubicació de la font està marcada per una estela en memòria d'Alain de Solminihac, a la vora de la carretera.

Fundació Amb l'abat Foucault s'apleguen altres monjos i el grup s'organitza en una comunitat.

El 1128, el primer abat, Gérard de Montlau, fou beneït pel bisbe de Perigús, Guillaume d'Auberoche, i els monjos van decidir construir un monestir. Edificaren l'església i el convent, protegits per una muralla, i després una petita església parroquial. Ambdues esglésies ves consagraren el 12 d'octubre del 1147 per Raymond de Mareuil amb l'advocació de la Mare de Déu i santa Maria Magdalena.

Cap al 1140, Geoffroi de Cauzé donà La Chapela de Gonaguet als monjos. La capella es va ampliar i es va convertir en un priorat.

El 1360, l'abadia tenia 22 monjos. Es va posar sota la protecció del cardenal Hélie de Talleyrand-Périgord en va rebre una dotació.

Canvi d'estatus miniatura|307x307px| Sant Agustí, retrat (s. VI) És una abadia agustina; el 1133, els monjos van escollir la regla d'Agustí d'Hipona.

El 1635, Alain de Solminihac es va oposar a la Congregació de França, els genovefans, fundada pel cardenal de la Rochefoucauld, i tot i que l'extensió de la reforma defensada per Alain de Solminihac fou prohibida, Chancelade obtingué permís per a ser una congregació independent.

Guerres, saqueigs i destrucció Del 1360 al 1367 els anglesos ocupen Perigús. N'expulsen els monjos per a allotjar una guarnició al monestir. Du Guesclin reconquerirà l'abadia. Després de la seua marxa, els anglesos la van tornar a ocupar i hi van romandre fins al s. XV.

Cap al 1440, amb la protecció d'Arnaud de Bourdeille, i del seu abat, Geoffroy de Pompadour, la comunitat es va refer.

El 1575, durant les Guerres de religió, els hugonots van prendre Perigús, i Langoiran es va apoderar de l'abadia, que fou saquejada i incendiada. De l'església només en resta el creuer del transsepte amb la cúpula i el campanar. La volta de la nau i el cor romànic foren destruïts.

Renovació Quan el 1614 Alain de Solminihac va rebre aquesta abadia, només hi restaven quatre monjos. El 1622 rebé la benedicció abacial a la catedral de Saint-Front de Perigús de François de La Béraudière. Va reconstruir l'església i el claustre, les cases, les dependències, reformà l'abadia i la va repoblar.

Nomenat bisbe de Cahors pel rei Lluís XIII el 1636, Alain de Solminihac torna a Chancelada el 1638 per a consagrar l'església. El seu cos descansa a la catedral de Cahors.

L'abat Le Gros de Beller orientà els monjos cap als estudis i la biblioteca es va enriquir amb cartularis, cartes i 4.000 llibres. L'scriptorium fou molt actiu: còpia de manuscrits, i classificació de textos i cartes. El pare Prunis va descobrir el diari de viatges de Montaigne tancat en un vell bagul a la torre de la biblioteca, i fou publicat a Roma el 1774.

Pèrdua temporal de la funció religiosa Va ser venuda com a Bé nacional el 1790.

Molts documents han tornat a la Biblioteca Nacional, un conjunt de 183 volums, i centenars d'obres més són a la biblioteca municipal de Perigús, inclosa una còpia del cartulari.

L'església abacial esdevingué parroquial a començament del segle XIX.

A l'església hi ha una pintura del s. XVII, Crist escarnit, atribuït durant molt de temps a Georges de La Tour i després a Gerard van Honthorst o a un estudiant del seu taller, que va ser donat a Alain de Solminihac pel rei Lluís XIII, protector de Solminihac. , ill.

Reobertura Després de les obres de renovació del 1955 dels propietaris dels edificis del convent, el Sr. i Sra. Caignard, l'abadia s'obrí als pelegrins i al públic el 1977. El 1998, una comunitat de canonges regulars agustinians (de Sant Víctor) es van reassentar a Chancelada i el 2004, la casa de l'abat i el seu parc, comprats pel bisbat a la família Caignard, els van ser confiats per fer-hi un centre espiritual.site de la communauté. Tancat del 2004 al 2009, va reobrir el 2010. Del 2019 al 2025, la residència de l'abat està renovant-se.

Classificació L'església de l'abadia fou classificada com a Monument històric el 30 de juliol del 1909. Al 1942 es catalogà la residència Bourdeilles, així com de les façanes i les teulades de la residència de l'abat. El 1959, les façanes i les teulades de la casa pairal de Bourdeilles. A part de les parts ja classificades, tots els edificis, així com la Plaça de l'Abadia i la Ruta dels Carreraris, es registraren al 2006. Al 2008, la residència de l'abat i la residència Bourdeilles es catalogaren íntegrament.

Arquitectura de l'abadia De la important abadia fundada al segle XII, només quedava una part dels edificis del convent, que servia com a rectoria, i l'església es va remodelar als segles XIV, XVI i XVII.

Església de l'abadia L'església és romànica amb planta de creu. De la construcció del s. XII, sols en resta la part inferior de les parets i les finestres.

La nau té voltes de creueria en cinc trams que daten del 1630. El creuer del transsepte té una cúpula sobre petxines coronada amb un campanar quadrat.

El cor va ser reconstruït al segle XVII.

A l'altre costat de la plaça hi ha la capella de Sant Joan, consagrada el 1147. És un petit edifici romànic (19 m × 5 m) del s. XII, que estava cobert amb lloselles i registrat per separat com a Monument històric el 1912. Consulta: el 18 maig 2011.

La mansió de Bourdeilles La residència dels Bourdeilles és el presbiteri. Està adossat a l'angle nord-oest de l'església. Data del segle XV, però es va remodelar al s. XVII.

Edificis monàstics A l'est hi ha "la casa de l'abat", part de la qual data del s. XIII, però va ser renovada al XVIII, i té tres nivells, i a la planta baixa una galeria de vuit arcs amb anses de carpa.

Les dependències, a l'oest de l'abadia, contenen una sala de tines, un celler, una casa i un molí.

La sala de tines és un ampli edifici del segle XV, amb volta del s. XVII.

El celler data del s. XIV, però la volta de creueria n'és del XVII.

Perpendicular al celler, hi ha una casa del segle XVII adossada al molí fortificat. Aquest té parts que daten del s. XIV. Aquest molí té obertures romàniques bloquejades, i funciona amb energia d'una desviació del Beauronne. De planta rectangular, abasta la longitud de la variant.

La residència de l'abat, el presbiteri, l'edifici del convent, la porta d'entrada, les dependències, les terrasses i els jardins, el recinte, el pont, el molí i l'església estan catalogats com a monuments històrics. Es van construir entre els segles XII i XVII.

Activitat Una comunitat de canonges regulars de Sant Víctor d'Agustí d'Hipona, s'hi reassentà al 1998. Tenen a càrrec dues parròquies: Saint Pierre - Saint Paul des Rives de l'Isle, al voltant de Sench Astier (18 pobles), i Saint Vincent sur Beauronne, al voltant de Chancelada (11 pobles), així com escoles, instituts i centres mèdics. El març del 2006 la comunitat estava formada per set monjos.

Notes i referències

Categoria:Edificis de la Dordonya Categoria:Esglésies romàniques de França Categoria:Monuments històrics de Nova Aquitània