Ranunculus auricomus, el ranuncle daurat, és una espècie de planta amb flors del gènere Ranunculus. Pertany a la família de les ranunculàcies. És una espècie eurosiberiana que, en sentit ampli, viuria en boscos caducifolis i prats més o menys humits, incloent els Pirineus i el massís de Penyagolosa.

Avui en dia es tendeix a considerar a R.auricomus com un grup complex que conté diverses espècies dins seu, algunes amb una àrea de distribució molt reduïda que hom anomenaria microespècies. Parlant en aquest sentit més restrictiu, l'espècie R.auricomus que va descriure Linné el 1753, correspon a un tàxon exclusiu de la península d'Escandinàvia (Finlàndia, Noruega i Suècia) que no viuria als Països Catalans.

Descripció És una planta herbàcia perenne, vivaç, amb un rizoma curt, que pot fer entre un i dos pams d'alçada. Les fulles basals són més o menys arrodonides, o arronyonades, llargament peciolades, més o menys profundament dividides, semblants a les d'altres botons d'or. En canvi les fulles caulinars són sèssils i molt profundament dividides, gairebé compostes, amb 3-7 segments estretament linears, molt característics. Les flors tenen els sèpals de color grogós, pubescents, patents. Els pètals són de color groc, sovint desiguals i algun avortat. Com tots els ranuncles tenen estams i pistils monocarpel·lars nombrosos. El receptacle és glabre però els carpels i aquenis són més o menys pubescents, globosos, sense carena i atenuats en un bec llarg i corbat.

Hàbitat i distribució El ranuncle daurat és una espècie que viu en boscos frescos i humits, al domini de les fagedes i els boscos de l'estatge montà. És força comuna al continent europeu però es fa més rara a la Península Ibèrica, on es pot trobar sobretot al nord i a l'est. Als Països Catalans és més aviat rara, als Pirineus (tant al nord com al sud) i al Montseny, però es pot trobar entre els 700 i els 2000 metres, penetrant també a l'estatge subalpí i fins i tot a l'estatge alpí. Molt rarament també arriba a refugiar-se als lloc més elevats del País Valencià, al massís del Penyagolosa.

Taxonomia Ranunculus auricomus L. va ser descrita per Carl von Linné, l'any 1753, a la seva obra principal, Species Plantarum.

Avui en dia aquesta espècie s'ha dividit en nombrosos taxons més petits. A la península Ibèrica se n'han descrit cinc espècies noves, seguint els criteris de Jürke Grau (1937- 2022), un botànic alemany que va publicar diversos articles dedicats als ranuncles ibèrics, com ara "Vorläufige Übersicht der Iberischen Vertreter von Ranunculus sect. Auricomus.", el 1984:

R.  montserratii Grau (1984): dedicada al botànic català Pere Montserrat, aquesta microespècie és endèmica de les muntanyes de León (Puerto de Monteviejo), te les fulles basals amb la base del limbe truncat (no cordat), algunes d'elles amb més de 6 cm d'ample i palmaticompostes, amb els segments peciolulats.   R.  alnetorum W. Koch (1939): aquesta espècie clàssica té una àrea de distribució més gran, disjunta; per un costat als Alps i també a la serralada Cantàbrica. Te les fulles basals amb la base del limbe truncat (no cordat), com a molt 4 cm d'ample i algunes d'elles palmaticompostes, amb els segments sèssils. R.  envalirensis Grau (1984): endèmica dels Pirineus Orientals, a Andorra (port d'Envalira) i Girona. En pastures subalpines. Te les fulles basals cordades, no tan dividides. És una espècie menuda, d'uns 10 cm, amb una o poques flors.   R.  valdesii Grau (1984): És una espècie que viu al país Basc i Guadarrama. Més robusta. les fulles caulinars tenen pèls endurits a les vores. R.  carlittensis (Sennen) Grau (1984): Espècie amb una àmplia àrea de distribució que inclou els Pirineus, País Basc, serralada Cantàbrica i muntanyes de Sòria. Segurament les cites del País Valencià pertanyen concretament a aquesta espècie. Aquest tàxon fou descrit al massís del Carlit, a la Catalunya del Nord, pel germà Sennen, un monjo salesià que va fer una ingent tasca botànica a Catalunya durant la primera meitat del segle XX. Ell la va descriure com una varietat del R.auricomus. Té les fulles basals cordades a la base, pot fer pam i mig d'alçada, amb tiges ramificades i amb múltiples flors. Els segments mitjans de les fulles caulinars intermèdies solen estar més o menys profundament dentades.

Referències

Enllaços externs

fitxa de R.carlittensis al Herbario Virtual del Mediterráneo Occidental fitxa de R.auricomus subsp. envalirensis a floracatalana.cat fitxa en pdf de R.envalirensis a Miteco.gob.es