El Faubourg Poissonnière és un antic faubourg de París, desenvolupat fora de les muralles de la ciutat al llarg de l'eix de l'actual rue du Faubourg-Poissonnière. Formà part dels suburbis que sorgiren a les portes de París i que experimentaren un creixement progressiu a partir de l'edat mitjana.

A començament del segle XVIII, el sector conservava encara un caràcter agrícola i hortícola. A partir de mitjan segle, la canalització i cobertura del Grand Égout afavoriren la seva urbanització, amb la creació de parcel·lacions i la construcció d'hôtels particuliers.

Situació El Faubourg Poissonnière s'articulà històricament al voltant de l'eix de l'actual rue du Faubourg-Poissonnière, al nord de l'antiga ciutat de París. Aquesta via discorre actualment entre els 9è i 10è districtes.

Història Orígens i formació del faubourg A partir del segle XIV, artesans, jardiners, hortolans i vinyaters començaren a establir-se fora de les muralles de París. Aquest procés afavorí la formació de diversos faubourgs a les portes de la ciutat, entre els quals el Faubourg Poissonnière, juntament amb el Faubourg Saint-Denis, el Faubourg Saint-Martin i el Faubourg du Temple.

A començament del segle XVIII, el Faubourg Poissonnière continuava situat fora dels límits de París i mantenia encara un paisatge dominat per terres agrícoles i hortes destinades, entre altres funcions, a l'aprovisionament de la capital.

miniatura|Rue du Faubourg-Poissonnière

Urbanització al segle XVIII A partir de mitjan segle XVIII, el Faubourg Poissonnière experimentà una ràpida transformació urbana. La canalització i posterior cobertura del Grand Égout afavoriren la desaparició progressiva de les terres de conreu i la creació de noves parcel·lacions i hôtels particuliers.

El sector es convertí en una zona residencial apreciada per parisencs benestants que hi feren construir hôtels particuliers. Entre els exemples conservats hi ha l'Hôtel Benoît de Sainte-Paulle, l'Hôtel Bourrienne i l'Hôtel Botterel de Quintin.

Claude-Martin Goupy, arquitecte i empresari, participà activament en aquest desenvolupament. Construí diversos edificis al sector durant la dècada de 1770 i especulà al Faubourg Poissonnière amb terrenys adquirits a la comunitat de les Filles-Dieu.

Integració a París i transformacions urbanes A la dècada de 1780, la construcció del mur dels Fermiers généraux incorporà dins el recinte fiscal de París el territori que actualment ocupa el 10è districte de París.

Durant la Revolució Francesa, el territori de l'actual 10è districte quedà repartit entre les seccions de Poissonnière, Faubourg Saint-Denis i Bondy. La Mairie du 10e les descriu com a sectors de població majoritàriament modesta i favorable a la Revolució.

L'any 1795, la nova divisió de París en dotze districtes modificà novament l'organització administrativa del sector, que quedà repartit entre la part nord dels antics 3r i 5è districtes.

Durant el segle XIX, l'entorn del Faubourg Poissonnière continuà urbanitzant-se. L'obertura de la rue de Chabrol el 1822 i de la rue La Fayette el 1823, així com la construcció de l'església de Saint-Vincent-de-Paul a partir de 1824, formaren part d'aquest procés.

A partir de 1852, les reformes impulsades per Napoleó III i el prefecte Georges-Eugène Haussmann transformaren profundament l'actual 10è districte, amb l'obertura del boulevard de Strasbourg i del boulevard de Magenta i altres grans intervencions urbanes.

La reorganització administrativa de 1859-1860 establí els vint districtes actuals de París.

Activitat econòmica i vida urbana miniatura|300px|Hôtel Benoît de Sainte-Paulle, al 30 de la rue du Faubourg-Poissonnière

Al segle XVII, el Faubourg Poissonnière era conegut també com la chaussée de la Nouvelle-France. El seu eix principal formava part del camí dels Poissonniers, que conduïa cap a la porte de la Poissonnerie.

A més de les activitats relacionades amb l'alimentació, al faubourg hi havia oficines dedicades a l'especulació immobiliària, cafès i altres establiments populars. També hi residiren nombrosos membres de l'Académie de Saint-Luc. La presència d'aquests artistes i dels promotors immobiliaris afavorí, després de 1750, el desenvolupament de l'ebenisteria al sector.

Durant el segle XIX, la rue du Faubourg-Poissonnière mantingué una activitat comercial diversa. El Musée Carnavalet conserva, per exemple, una factura de cap al 1826 d'un establiment de quincalleria situat al número 49 de la via, dedicat a la venda de claus, filferro i altres articles metàl·lics.

La via acollí també establiments d'oci. Al número 10 hi havia l'Alcazar d'Hiver, documentat pel Musée Carnavalet com a cafè-concert i music-hall durant la segona meitat del segle XIX.

Patrimoni i empremta urbana miniatura|300px|Hôtel Bourrienne, al 58 de la rue d'Hauteville

La urbanització del Faubourg Poissonnière durant el segle XVIII deixà diversos hôtels particuliers que encara es conserven. La Mairie du 10e destaca els hôtels Benoît de Sainte-Paulle, Bourrienne i Botterel de Quintin com a testimonis d'aquest procés de desenvolupament residencial.

L'Hôtel Bourrienne, situat al número 58 de la rue d'Hauteville, fou construït al darrer quart del segle XVIII i és protegit com a monument històric des de 1927.

L'Hôtel Benoît de Sainte-Paulle, al número 30 de la rue du Faubourg-Poissonnière, figura a la Base Mérimée amb el nom d'Hôtel Chéret ou Akermann. Les façanes sobre el carrer i el pati del pavelló d'entrada, així com la façana situada al fons del pati, són inscrites com a monument històric des de 1927.

Un altre exemple és l'antic Hôtel Botterel de Quintin, també conegut com a Hôtel de La Corée, al número 44 de la rue des Petites-Écuries. Construït a la fi del segle XVIII i modificat durant el , fou inscrit com a monument històric l'any 1993.

Aquests hôtels particuliers constitueixen testimonis conservats de la transformació residencial del Faubourg Poissonnière durant el segle XVIII.

Referències

Categoria:9è districte de París Categoria:10è districte de París