Arsenal és un barri administratiu de París, situat al 4t districte, a la riba dreta del Sena. És un dels quatre barris administratius en què es divideix el districte.

El barri pren el nom de l'antic Arsenal de París, un conjunt militar construït a partir del al llarg de la muralla de Carles V fins a la Bastilla. El Bassin de l'Arsenal, situat sobre l'emplaçament dels antics fossats defensius, conserva el topònim i comunica el canal Saint-Martin amb el Sena.

Geografia i límits L'Arsenal ocupa el sector oriental del 4t districte de París, a la riba dreta del Sena. Forma part dels vuitanta barris administratius en què es divideix París, quatre per districte.

En un sentit històric més restringit, la denominació Arsenal s'ha aplicat especialment al sector triangular comprès entre el Sena, el Bassin de l'Arsenal i el boulevard Henri-IV.

El Bassin de l'Arsenal connecta el canal Saint-Martin amb el Sena i ocupa l'emplaçament dels antics fossats de la muralla de Carles V.

Història Les fortificacions de Carles V L'origen del sector de l'Arsenal està vinculat a les defenses orientals de París. Entre 1356 i 1383 es construí la muralla de Carles V, dotada en aquest sector d'un fossat defensiu que ocupava aproximadament l'espai on posteriorment s'obriria el Bassin de l'Arsenal.

Entre 1533 i 1560, les fortificacions foren reconstruïdes i reforçades amb una nova muralla abaluartada envoltada de fossats plens d'aigua.

Alguns vestigis d'aquest sistema defensiu encara són visibles al costat del boulevard Bourdon i prop de l'actual passerelle Jim Morrison, on es conserva un fragment del mur d'escarpa dels antics fossats de l'Arsenal.

L'Arsenal de París miniatura|300px|L'Arsenal de París i el seu entorn cap al 1650.

A partir del , el sector situat entre la muralla de Carles V i la Bastilla acollí l'Arsenal de París, un extens conjunt d'edificis dedicats a l'artilleria i a les funcions militars associades.

L'Arsenal estava dirigit pels grans mestres de l'artilleria, que disposaven d'una residència pròpia dins el conjunt. L'edifici d'aquesta residència, adossat a l'antiga muralla de Carles V, constitueix el principal vestigi conservat de l'Arsenal històric i forma part de l'actual Bibliothèque de l'Arsenal.

Durant els segles i , el conjunt fou ampliat i transformat. Al , Antoine-René d'Argenson de Paulmy, marquès de Paulmy, hi reuní una important col·lecció de llibres, manuscrits i estampes que esdevindria el nucli de la futura Bibliothèque de l'Arsenal.

De la Revolució al port de l'Arsenal La Revolució Francesa comportà una transformació profunda del sector. La col·lecció reunida pel marquès de Paulmy a l'antic Arsenal fou posada sota segrest durant la Revolució i la Bibliothèque de l'Arsenal esdevingué biblioteca pública el 1797. Durant el , l'edifici fou progressivament adaptat a la seva nova funció bibliotecària.

Després de la destrucció de la Bastilla el juliol de 1789, el bassin de l'Arsenal substituí els antics fossats i s'hi creà un port. Entre 1822 i 1825, la construcció del canal Saint-Martin establí una nova via navegable entre el nord de París i el Sena, passant sota la plaça de la Bastilla. El Port de l'Arsenal fou inaugurat el 1825, al mateix temps que el canal.

El port es convertí en un punt de trànsit de mercaderies, inicialment vinculat al comerç de la fusta procedent de l'entorn del Faubourg Saint-Antoine, i posteriorment també al transport de vi de Borgonya i de blat.

Formació del barri administratiu L'actual barri administratiu de l'Arsenal es formà en el marc de la reorganització territorial de París de 1859-1860. El decret imperial de l'1 de novembre de 1859 establí les denominacions dels vint districtes de la ciutat i descrigué la delimitació dels barris en què quedava subdividit cadascun.

La divisió dels districtes parisencs en barris continua establerta d'acord amb el plànol annex al decret de l'1 de novembre de 1859.

Patrimoni i paisatge urbà miniatura|300px|La Bibliothèque de l'Arsenal, principal vestigi conservat de l'antic conjunt militar.

El paisatge urbà de l'Arsenal conserva testimonis de les diferents funcions que ha tingut aquest sector de París. El principal vestigi de l'antic Arsenal de París és l'actual Bibliothèque de l'Arsenal, instal·lada a l'antiga residència dels grans mestres de l'artilleria. L'edifici s'aixecà recolzat sobre la muralla de Carles V, una disposició que explica la seva planta allargada.

El conjunt conserva elements de diferents èpoques. La façana de la rue de Sully correspon a una construcció del , reconstruïda al segle XIX, mentre que al l'arquitecte Germain Boffrand hi afegí un nou edifici al costat del Sena. Durant el , la transformació de l'Arsenal en biblioteca comportà la construcció de noves sales de lectura, dipòsits i pavellons.

El Bassin de l'Arsenal constitueix l'altre gran element que estructura el paisatge del sector. Ocupa l'espai dels antics fossats defensius i s'estén entre la plaça de la Bastilla i el Sena.

L'Arsenal en l'actualitat Actualment, l'Arsenal continua sent un dels barris administratius del 4t districte de París. El Bassin de l'Arsenal funciona des de 1983 com a port esportiu i és el punt de partida del canal Saint-Martin, que continua sota la plaça de la Bastilla abans de dirigir-se cap al nord de París.

La Bibliothèque de l'Arsenal manté també una funció cultural destacada. Integrada a la Biblioteca Nacional de França, ofereix a consulta més d'un milió de documents entre llibres, revistes, manuscrits, estampes, mapes, música i altres fons, i organitza conferències, exposicions i altres activitats culturals.

Referències

Categoria:4t districte de París