El Yeongsanjae (영산재) és un ritual budista tradicional coreà que integra música, cant litúrgic i dansa cerimonial dins d’una pràctica religiosa formal vinculada al budisme Seon. A més, és considerat una de les expressions més complexes i representatives del patrimoni ritual budista de Corea, i es caracteritza per la seva elaborada estructura simbòlica i per la integració de múltiples formes artístiques (musicals, coreogràfiques i litúrgiques) en un únic marc ritual.
El Yeongsanjae constitueix una recreació ritualitzada d’un episodi fonamental de la tradició budista: la predicació del Buda Shakyamuni davant d’una assemblea de fidels, que és un esdeveniment que ha estat àmpliament representat en la cultura visual i religiosa de Corea. Per tant, en aquest sentit, el ritual no només actua com a pràctica religiosa, sinó també com un mecanisme de transmissió de coneixement doctrinal i de preservació de formes culturals tradicionals.
Igualment, el Yeongsanjae destaca pel seu caràcter col·lectiu, ja què intervenen monjos especialitzats en música i dansa ritual, així com la comunitat religiosa. La seva execució implica una coordinació molt precisa entre els diferents elements performatius, fet que el converteix en una manifestació singular i única dins del conjunt de rituals budistes de l'Àsia oriental.
Context històric i religiós El Yeongsanjae té el seu origen en la tradició budista vinculada al mont Gridhrakuta (Índia), també conegut com el Pic del Voltor, on, segons les fonts budistes, el Buda Shakyamuni va impartir ensenyaments davant d’una gran assemblea de fidels. En conseqüència, aquest episodi es va convertir en un motiu central tant en la doctrina com en la representació artística budista, i especialment a Corea, on es va difondre a través de pintures conegudes com Yeongsan hoesangdo, que representen aquesta escena de predicació.
Pel que fa al seu desenvolupament històric, el Yeongsanjae apareix documentat ja a inicis de la dinastia Joseon en textos com el Jineongwongong (1496), i posteriorment en manuals rituals com el Yeongsandaehoejakbeopjeolcha (1634). Al llarg dels segles, el ritual ha rebut diferents denominacions, com Yeongsanjakbeop o Yeongsandaehoejakbeop, i es va recollir en compilacions litúrgiques com Ojongbeomeum (1661), Cheonjimyeongyang Suryukjaeui Beomeumsanbo (1721) i Jakbeobguigam (1826). En definitiva, aquesta evolució terminològica reflecteix la seva continuïtat i adaptació dins la pràctica budista coreana.
Des d’un punt de vista religiós, el Yeongsanjae va experimentar una transformació significativa durant la dinastia Joseon. Inicialment, estava centrat en la transmissió dels ensenyaments del Buda a través de representacions rituals, però a mitjans d'aquest període es van integrar progressivament cerimònies dedicades als difunts, incorporant elements de pregària i commemoració. Fins i tot, aquest procés d’adaptació el va situar en relació amb altres rituals budistes de gran escala, com el Suryukjae, amb el qual comparteix determinats elements litúrgics i funcionals.
Descripció del ritual miniatura|Haegeum (Instrument de corda tradiconal coreà) miniatura|Janggu (Tambor de doble cara) El Yeongsanjae es desenvolupa com una cerimònia de gran escala formada per una successió ordenada de rituals que es duen a terme tant en espais exteriors com dins del temple. En les fases inicials, es disposen elements visuals i simbòlics que representen l’escenari sagrat, com grans pintures rituals que evoquen l’escena de predicació del Buda, i es realitzen processons per introduir els objectes de culte i les figures espirituals cap a l’espai cerimonial.
La seqüència ritual inclou diferents etapes estructurades que combinen accions litúrgiques, ofrenes i cerimònies solemnes, i aquestes fases es caracteritzen per una organització precisa i una gran complexitat formal, en què cada moment respon a una funció específica dins del desenvolupament del ritual. Si parlem del seu format tradicional, el Yeongsanjae podia estendre’s durant diversos dies, tot i que actualment sovint s’adapta a una durada més reduïda. La música constitueix un element indispensable al llarg de tota la cerimònia, amb la participació de monjos especialitzats que interpreten cants rituals i peces instrumentals. Entre els principals elements musicals i coreogràfics destaquen:
Beompae (cant litúrgic budista)
Haegeum (instrument de corda)
Janggu (tambor de doble cara)
Geomungo (cítara tradicional)
Barachum (dansa dels címbals)
Nabichum (dansa de la papallona)
Beopgochum (dansa del tambor)
Samhyeonyukgak, Hojeok i Chwita (conjunts i instruments musicals tradicionals) miniatura|Geomungo (Cítara tradicional) Aquests elements no es presenten com a espectacle, sinó com a parts integrants del ritual religiós, executades dins d’un marc estrictament codificat. D'altra banda, les danses rituals, conegudes en conjunt com a pràctiques de jakbeop, formen part d’una expressió espiritual en què el cos, la veu i la ment actuen de manera coordinada dins del desenvolupament cerimonial.
Funció i significat Podem ubicar el Yeongsanjae dins de la concepció budista segons la qual la mort no representa un final definitiu, sinó una etapa de transició en el cicle de l’existència. En aquest marc, el ritual s’associa especialment al període dels quaranta-nou dies posteriors a la mort, moment en què, segons la doctrina, es determina el destí de l'ànima en la seva futura existència. Així, el Yeongsanjae esdevé un mitjà per facilitar aquest procés de trànsit espiritual mitjançant la comprensió del Dharma.
Al mateix temps, el ritual actua com un espai de connexió entre diferents plans de l’existència; uneix el món dels vius amb el dels difunts en una mateixa dimensió relacional, i aquesta permet entendre el Yeongsanjae com una pràctica que articula la comunitat al voltant de valors compartits, reforçant la cohesió espiritual i donant continuïtat a la tradició budista.
Tanmateix, el seu significat no es limita a l’àmbit individual, sinó que en determinats contextos, el ritual ha estat utilitzat també com a mitjà per formular pregàries vinculades al benestar general, com la pau social o l’èxit en situacions de conflicte, així ampliant el seu abast més enllà de l’esfera estrictament funerària.
Reconeixement i conservació El Yeongsanjae ha estat reconegut internacionalment com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des l’any 2009, fet que ha contribuït a reforçar la seva protecció i difusió. I si parlem de Corea del Sud, també ha estat designat com a Bé Cultural Immaterial Important (núm. 50), cosa que garanteix la seva preservació institucional.
El ritual és conservat principalment per la tradició budista coreana, especialment per l’ordre Taego i per institucions vinculades a temples com el de Bongwonsa, que exerceixen un paper actiu en la seva transmissió. I d'afegitó, actualment, el Yeongsanjae continua celebrant-se en diversos temples del país, tot i que sovint en formats adaptats a la durada d’un sol dia, mantenint-ne l’estructura essencial però reduint-ne alguns elements rituals.
Finalment, a més del seu valor religiós, el Yeongsanjae és considerat un element clau del patrimoni cultural coreà, ja que integra música, dansa i pràctiques rituals que han influït en moltes altres formes de la cultura tradicional del país, o, fins i tot, en les contemporànies.
Bibliografia UNESCO. (2009). El yeongsanjae. Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat. https://ich.unesco.org/es/RL/el-yeongsanjae-00186
Korea Heritage Service. Yeongsanjae (Rites of Vulture Peak). https://english.khs.go.kr/cop/bbs/selectBoardArticle.do?ctgryLrcls=CTGRY210&nttId=58073&bbsId=BBSMSTR_1205&uniq=0&mn=EN_03_02
봉원사. 작법무 | 봉원사 [Jakbeopmu | Temple de Bongwonsa]. Yeongsanjae. Versió arxivada a Web Archive. https://web.archive.org/web/20230427202102/http://yeongsanjae.or.kr/
Ko, Sang-Hyun. (2016). Study on the origin and development of Yeongsanjae. KoreaScience. https://koreascience.kr/article/JAKO201664750651269.page
Referències
Categoria:Art budista Categoria:Cultura de Corea del Sud Categoria:Patrimoni Immaterial de la Humanitat