Kim Myeong-Guk (en hangul 김명국), o també sota el pseudònim de Yeondam (en hangul 연담) o Chwuong (en hangul 추옹) o amb el nom de cortesia de Cheonyo (en hangul 경고), és a dir, el nom amb el qual es refereix a persones adultes amb certa edat i distinció, utilitzat en documents oficials. Kim neix l'any 1600 i mor aproximadament a principis de la dècada del 1660 (no hi ha una documentació amb una data exacta) va ser un dels pintors més extraordinaris i reveladors de l'art coreà del segle XVII,. El seu estil és notablement distingit del tractament artístic tradicional establit en la seva època, en la dinastia de Joseon (en hangul 대조선국), amb la seva seu al clan Ansan Kim (en hangul 안산 김씨). Tot i la seva gran aportació a la pintura coreana i la seva fama, els registres sobre la seva vida personal (descendència, relacions personal i fins i tot les dates exactes del seu naixement i defunció) són imprecisos. miniatura|Exemple de Uigwe; mostra l'ascenció al tro del rei Gojong en 1902. Mostra com aquesta categoria pictòrica arriba a època contemporània, a més de ser mostra d'aspectes diversos com l'arquitectura coreana. Ingressa al servei reial com a membre dels Dohwaseo/Tohwasŏ (en hangul 도화서), grup pertanyent a la cort de l'Oficina Real de Pintura. Així, però, l'artista es va diferenciar dels seus companys d'ofici gràcies a la forta personalitat plasmada en les seves obres, caracteritzada per l'individualisme i la pinzellada solta de les composicions en diferents repertoris (retrat i paisatge, sobretot). A més, va ocupar el paper de professor Gyosu (en hangul 교스) de sisè grau i més endavant el de funcionari Sagwa (en hangul 사가와). L'artista va ser seleccionat en moltes ocasions per a realitzar pintures en relació amb diferents esdeveniments i cerimònies de la cort imperial, cosa que mostra el seu estatus dintre de les altes esferes; un exemple d'aquest es troba en el 1623 (primer any del rei Injo, en hangul 인조), quan s'atorguen els títols als súbdits que van lluitar per a l'estabilitat de l'Estat dintre d'un context sociopolític advers (invasions externes). Kim Myeong-guk participa en la il·lustració d'un total de divuit Uigwe, els quals eren llibres de protocol on es mostraven les grans cerimònies i actes importants de la història de la dinastia Joseon.
Tot i que l'artista és recordat per ser una persona "difícil" i "amb un preocupant vici a les begudes alcohòliques" (testimonis basats en la gent més propera a ell), Kim Myeong-Guk va fer-se càrrec d'importants projectes no només a escala provincial sinó que transcendeix les fronteres no només territorials sinó també polítiques i arriba al Japó —imperi tradicionalment enfrontat amb la dinastia Joseon—, on tindrà molt d'èxit i amb una quantitat elevada d'obres.
El seu art i la seva extravagant personalitat —parlant de forma positiva i negativa- van ser mostra d'una societat canviant, en un procés d'obertura i d'experimentació a nous mons, l'acolliment de noves cosmovisions que canviarien no només la política i societat coreana del segle XVII sinó també un entramat cultural i artístic anteriorment més rígid. L'art, com en moltes ocasions, i en aquest cas l'obra de Kim Myeong-Guk és un dels millors testimonis documentals del context sociocultural d'un imperi fort i llarg, d'una dinastia en un principi amb caire dictatorial i darrerament, rere esdeveniments cruents a la història de Corea, presenta un fort canvi que marcarà el futur del territori i de la població.
Dinastia Joseon miniatura|337x337px|Retrat del rei Taejo, fundador de la dinastia Joseon i aplicador de la nova doctrina neoconfuciansita. La Dinastia Joseon (en hangul 대조선국), del 1392 al 1910, és una de les dinasties imperials més duradores a la història política del territori coreà. És en aquest moment en què es funda sobre la base de la ideologia confucianista, més concretament, la neoconfucianista, en partir de la mateixa base que la doctrina xinesa però adaptada al nou conext contemporani. A diferència de la dinastia que va comprendre els segles anteriors, la dinastia Goryeo (en hangul 고려), la qual es va regir a partir de les creences i formes de vida budistes, les noves normes i regles, tant socials, culturals com econòmiques, difereixen molt a la dinastia Joseon.
Reforma ideològica i diferenciada; el neoconfucianisme El neoconfucianisme (en caràcter xinesos simplificats 宋明理学) estableix la base en la importància de donar l'aura ritual a diversos aspectes de la vida quotidiana; des de cerimònies religioses fins al tracte que s'ha d'establir entre el poble i l'Estat (que es representa en la figura de l'emperador). És, per això, que l'art prendrà un paper molt important en la tasca d'adoctrinament i transmissió de valors, abans absent en la filosofia que es mantenia en la dinastia Goreyo basada en el budisme.
Els nous funcionaris, seleccionats rigorosament segons diverses proves d'examinació seran els encarregats principals no només de la difusió d'aquesta nova ideologia i forma de vida sinó també de la seva retroalimentació i perpetuació al llarg del temps (es recorda la llarga durada de la dinastia) i del territori d'acord amb un seguit de recursos artístics, els quals comprenen diversos camps com la pintura o la poesia.
Canvi cultural i artístic als primers anys de dinastia; arma ideològica miniatura|306x306px|Retrat de tipus Dalmado en primer pla. El neoconfucianisme es distingeix del budisme abans establert per la dinastia Goreyo; mentre que la nova ideologia se centra en un treball de reorganització d'estils de vida de forma col·lectiva i l'important de les interaccions socials quasi es podria tractar amb caràcter "ritual", l'anterior doctrina budista es basava en una forma de vida més íntima i individual, amb aquesta recerca del Nirvana com a solució al patiment terrenal.
Arran aquest canvi de dinastia, el budisme presenta una degradació en molts aspectes; des de la prohibició de rituals en espais públics fins a la conversió de temples en acadèmies confucianes, a més de presentar un important canvi en tota la cultural material i visual hereva del budisme. Així, però, aquesta doctrina no serà erradicada sinó que quedarà renegada a espais privats o a les perifèries dels nuclis urbans o les altes esferes (que, al cap i a la fi, van esdevenir les principals mecenes de la producció artística dels següents segles).
La nova cultura i art de la dinastia, mitjançant els artistes/funcionaris vinculats a la cort, pren aquest caràcter pedagògic i moral, difonent valors com la jerarquia social marcada, la preferència per una estètica sòbria, harmònica i de contenció subjugada als ideals imperials. Prenen aquí un paper important el grup de pintors vinculat a aquesta bombolla imperial, l'anomenat Dohwaseo/Tohwasŏ (en hangul 도화서, del qual més endavant formà part l'artista Kim Myeong-Guk, tot i que amb un caràcter artístic molt diferent del que era present en els inicis del grup Dohwaseo). El conjunt d'artistes engloben una àmplia temàtica, centrant-se sobretot en retrats oficials, mapes, documentació visual i pintura mural, entre d'altres, totes elles motivades per una estricta formació artística basada en models xinesos pertanyents a la nova doctrina confuciana).
Evolució de l'art de la dinastia Joseon; reconciliació esglaonada amb el budisme L'art budista i el neoconfucianisme experimentaran diverses etapes, en les quals l'Estat i els/les patrocinadores es decanten per propostes estètiques diverses. El principi de la dinastia Joseon, el budisme va quedar desplaçat de qualsevol esfera pública i va ser condemnat a ser un estil de vida perifèric i exiliat de la societat i la cultura, perdent la importància i influència que tingué a la dinastia. Tot i que no és al segle XVII que hi ha un canvi de cosmovisió i es presenta una nova proposta i lloc per al budisme i la seva cultura visual, abans d'aquests anys hi ha casos de figures imperials com Sejong (en hangul 세조) o Myeongjong (en hangul 명종), entre altres personalitats com reines, concubines o monges d'influència que van apostar per aquesta estètica renegada a l'exclusió social i cultural. miniatura|Figura de Bodhisattva de principis del segle XV mostra l'aparició progressiva d'art buddhista a la dinastia Joseon. L'art és sensible a la història i la història és sensible a l'art; tots dos elements són inseparables i una cosa no es pot analitzar de manera autònoma sense l'altre, si no és que es vol caure en una interpretació errònia i superficial (com planteja Panofsky en els seus estudis sobre la iconologia i la història de l'art). En aquest cas, el context històric coreà es presenta imprescindible per a comprendre com es va arribar a aquesta conciliació amb el budisme i el desenvolupament d'unes noves formes artístiques en conseqüència amb els esdeveniments ocorreguts al territori.
Els segles XV i XVI es presenten convulsos, on l'hegemonia compartida fins aleshores és substituïda per un canvi de paradigma basat en l'acceptació i la reconciliació. En 1592, l'imperi japonès amenaça el territori coreà i cap el 1636 el nou poble unificat per la dinastia Qīng manxú (en caràcters xinesos simplificats 满族) va efectuar intents d'invasió; en aquestes lluites, els monges budistes prenen un paper actiu i en part ajuden a la victòria i la pau del imperi coreà. Aquest fet comportarà el començament de la tolerància per part de l'Estat fins al punt de recuperar (tot i que no totalment) la força social com a consol en aquest temps de crisi. Aquest tret serà important per al desenvolupament de la temàtica de Kim Myeong-Guk, ja que moltes de les seves obres busquen el refugi en l'estètica budista (com per exemple en les seves icòniques obres sobre el monjo indi budista Bodhidharma).
Kim Myong-Guk; vida i art miniatura|Obra paisatgísitca més representativa de l'artista, on predominen les zones muntanyoses.
Pintura en la dinastia Joseon (1392-1910) miniatura|277x277px|Obra de l'artista on es representen motius naturals (flors i ocells) Com s'anomena anteriorment, la dinastia Joseon fundada en 1392 compta amb una elit governant que impulsa aquest confucianisme, intentant debilitar el budisme. Això transforma la cultura visual coreana, però no de forma permanent; les guerres i invasions, a més d'atacar (i saquejar) el patrimoni artístic, canvien la mentalitat de la societat. Els primers desenvolupaments artísitcs i obertures es troben entre els segles XV i XVI; artistes com An Kyŏn (en hangul 안견), amb Dream Journey to the Peach Blossom Land 1447 ( en hangul 몽유도원도), el qual es presenta com l'obra paisatgística datada més antiga, o dones com Shin Saimdang (en hangul 신사임당), la qual segueix un estil molt semblant al de l'artista anterior amb la seva obra Chochungdo (en hangul 초충도), van començar a canviar la posició social i l'estatus dels pintors i pintores en la societat coreana amb la qual es trobarà Kim Myong-Guk. Els pintors de la cort van pertànyer a la classe Chungin o Jungin (en hangul 중인); és considerada una petita burgesia, una "classe mitjana", tot i que no va significar una vida benestant com es podria pensar dintre de la cosmovisió occidental contemporània. Aquest grup d'artistes rebien un sou decadent i havien d'acceptar encàrrecs privats per a la seva supervivència, a més de ser la pintura considerada com a un ofici manual i, per tant, mancada de la distinció que podrien tenir altres activitats intel·lectuals (com per exemple escriptors). Així i tot, hi ha documentats excepcions; artistes com Kim Myong-Guk que per la seva excepcionalitat tècnica i pel seu caràcter excèntric, destaca en la cort i és ben considerat.
Precedents i desviacions; una dinastia canviant miniatura|Obra paisatgísitca on es mostra la utilització de la pinzellada solta i una nova aposta per part de Chong Son.