El coll d'Izarbe, també anomenat coll de Mürkhüilla (en basc suletí Mürkhüillako lepoa, altres noms en basc Izarbeko mendatea, en francès col de la Hourcère o col d'Issarbe), és un pas de muntanya del Pirineu basc i occità situat a cavall de les regions històriques de Zuberoa i Bearn, ambdues actualment al departament francès dels Pirineus Atlàntics, regió de Nova Aquitània.

Té una alçada de 1.438 m i es troba al límit de les comunes de Lana de Varetons, al nord, i d'Urdatx, al sud. Hi passa la carretera departamental D 632, amb inici a l'indret anomenat Pont de Bascoute, on es troba amb la D 918 a l'oest de Lana de Varetons, i final al coll de Garate (1.218 m), on connecta amb la carretera departamental D 113. Està situat entre els cims de l'Izarbe (1.559 m), al nord-oest, i del Soum du Coutchet de Planté (1.446 m), a l'est, ambdós situats a la línia de muntanyes que separen Zuberoa de la vall de Varetons, la vall pirinenca més occidental del Bearn.

Les aigües del seu vessant nord formen diversos cursos d'aigua que acaben confluint en l'Arrec de Ritchole, un afluent per la dreta del Vert de Barlanès, el qual, a través del Vert, vessa a la gave d'Oloron, a la conca de l'Ador. El vessant sud pertany a la mateixa conca, tot i que les aigües arriben a la gave d'Oloron a través de l'Ühaitza (en francès Saison), el principal afluent d'aquest darrer. Prop del coll neix el riu Espildoi, que després d'unir-se a d'altres rierols forma el Santa Graziko ühaitza, un dels precursors, junt amb el Larraineko ühaitza, de l'Ühaitza.

Detalls de l'ascensió L'ascensió pel vessant nord comença a l'indret anomenat Barlanès (), a la vall del Vert de Barlanès, té 13,2 km de longitud, en què se superen 1.034 m de desnivell, amb un pendent mitjà del 7,8 % i un tram de pendent màxim del 16,3 %. El primer quilòmetre és el més assequible, al 3 %, però de seguida el pendent augmenta, amb un quilòmetre al 5 % seguit d'un altre al 7 %. Entre els quilòmetres 3 i 5 es troba el sector més costerut d'aquest vessant, amb pendents del 10 % o 11 %. En els cinc quilòmetres que venen a continuació, entre els quilòmetres 5 i 10, el pendent suavitza a entre el 7 % i el 9 %, per, entre els quilòmetres 10 i 11, tornar a enfilar-se al 10 %. En els darrers 2.200 m, el pendent disminueix gradualment, amb un sector d'un quilòmetre al 5 %, precedit per un altre al 7 % i uns 200 m finals plans.

Pel vessant sud, la pujada, incloent-hi el pas pels colls de Garate i de Sainte-Gracie (1.335 m), s'inicia al barri de la Kaserna d'Urdatx, té una longitud de 16,5 km, supera un desnivell de 1.008 m i té un rampa màxima del 13,2 %. Els primers sis quilòmetres són els més assequibles, amb pendents d'entre el 3 % i el 6 %. Els sectors més costeruts es troben al voltant del km 7, al 13 %, entre els quilòmetres 10 i 11, al 14 %, al voltant del km 12, a l'11 %, i entre els quilòmetres 15 i 16, a l'11 %. També existeixen trams més planers, com entre els quilòmetres 8,5 i 10, al 3 %, o els darrers 500 m, a l'1 %.

Ciclisme Tour de França El coll d'Izarbe s'ha escalat dues vegades al Tour de França, una per cada vessant, en què es va classificar de primera (nord) o tercera categoria (sud) al Gran Premi de la Muntanya.

La primera vegada en què aquest coll es va incloure al Tour de França fou en l'edició de 1995, en una etapa amb inici a Tarba i final a Pau i que havia de recórrer diversos passos de muntanya, com ara els colls de Solor, Aubisca, Maria Blanca o Soudet. Tot i això, l'etapa es va neutralitzar a causa de la mort en la jornada anterior de l'italià Fabio Casartelli després de caure durant el descens del coll de Portèth d'Aspèth. Com a homenatge, tots els ciclistes van rodar agrupats, amb els seus companys d'equip del Motorola en primera posició.

No va ser fins a l'any 2020 que el coll d'Izarbe va tornar a aparèixer al Tour de França. En aquella ocasió era la segona dificultat muntanyosa de la jornada, a 84 km de la meta a Laruntz. El primer al cim fou el suís Marc Hirschi, que s'escapà en solitari en l'ascensió al coll, però el vencedor final de l'etapa fou l'eslovè Tadej Pogačar, que s'imposaria a l'esprint a un petit grup de corredors que atrapà Hirschi prop del darrer quilòmetre. Aquesta seria la seva primera victòria d'etapa al Tour de França.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant1995163TarbaPauetapa neutralitzadaSud202091PauLaruntzNord

Volta a Espanya El coll d'Izarbe s'ha superat en una ocasió a la Volta a Espanya.

En l'edició de 2023, el coll d'Izarbe fou la primera dificultat muntanyosa d'una jornada amb final a l'estació d'esquí de Larra-Belagua. Com en la darrera ascensió al Tour de França, el coll es va escalar pel seu vessant nord, però a diferència del primer es va classificar de categoria especial al Gran Premi de la Muntanya. El primer al cim fou el belga Remco Evenepoel, el qual atacà en aquest coll, formà un duet d'escapats amb el francès Romain Bardet i s'emportà la victòria final en solitari després de marxar en l'ascensió final. Amb aquesta victòria, el jove corredor belga es refé de la desfeta en l'etapa anterior amb final al coll del Tormalet, on perdé 27 minuts i tota esperança de victòria a la classificació final.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Volta a EspanyaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant202314HCSauvatèrraLarra-BelaguaNord

Activitats Esquí El coll d'Izarbe forma part del domini de l'estació d'esquí de fons d'Izarbe, situada sota el pic homònim. Dues de les pistes d'esquí de fons, anomenades Benou i Legorre, de 2.200 m i 3.500 m de longitud, respectivament, discorren per l'entorn del coll. A més, un itinerari de raquetes també passa pel coll.

Senderisme A l'estiu, la zona al voltant del coll d'Izarbe forma part d'un itinerari a peu senyalitzat que recorre les anomenades crestes d'Izarbe, és a dir, la part alta de la serra de la qual forma part l'Izarbe. El fet que aquesta zona estigui lliure de vegetació arbòria permet veure un gran panorama que inclou el pic d'Anie, l'Arlas i la plana bearnesa, entre d'altres.

Referències

Categoria:Geografia dels Pirineus Atlàntics Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls de França Categoria:Colls dels Pirineus