miniatura|Manuscrit 'arab d'astronomia escrit per Al-Sayyid al-Sharif. Lastronomia persa es refereix a l'astronomia de la història persa antiga.

Període preislàmic Els antics perses celebraven l'equinocci de primavera, el solstici d'estiu, l'equinocci de tardor i el solstici d'hivern mitjançant una varietat de festivals i tradicions diferents.

Equinocci de primavera El Nowruz és el dia de l'equinocci de primavera i el moment en què el Sol creua l'equador celeste. El Nowruz va ser un dia important durant l'Imperi Aquemènida i va continuar tenint importància durant l'Imperi Sassànida.

Solstici d'estiu Tirgan és un antic festival iranià que celebra el solstici d'estiu.

Equinocci de tardor Mehregan és és un festival durant el qual els iranians celebren la deïtat zoroastriana de Mitra (Mehr en persa) des del segle IV aC.

Solstici d'hivern La Nit de Yaldā és un antic festival iranià que celebra el solstici d'hivern de l'hemisferi nord.

Sistemes estel·lars Alguns noms perses antics en astronomia amb prou feines han sobreviscut. Els noms dels quatre estels reials que els perses utilitzaven per als almanacs són Aldebaran, Regulus, Antares i Fomalhaut, i els científics creuen que equivalen als sistemes estel·lars actuals d'Alcyone, Regulus, Albireo i Bungula (Alfa del Centaure).

Planetes Les inscripcions en tauletes d'argila mostren observacions de Júpiter des del 43è any del regnat d'Artaxerxes II fins al tretzè any d'Alexandre el Gran. Les posicions dels planetes al llarg de l'any es determinaven mitjançant cartes astrològiques.

Període islàmic

Després de la conquesta musulmana de Pèrsia, gran part de l'astronomia i l'astrologia perses es van entrellaçar amb l'astronomia islàmica medieval, preparant el camí per a l'Edat d'or de l'islam. Els científics van traduir estudis en sànscrit, pahlavi i grec antic a l'àrab, on les fonts ensenyaven als astrònoms medievals mètodes per calcular la posició dels cossos celestes i per crear taules que registraven el moviment del Sol, la Lluna i els cinc planetes coneguts.

La primera obra important d'astronomia musulmana va ser Zij al-Sindhind, del matemàtic persa Al-Khwarizmí l'any 830. L'obra conté taules dels moviments del Sol, la Lluna i els cinc planetes coneguts en aquell moment, i és significativa, ja que va introduir conceptes ptolemaics a les ciències islàmiques. Aquesta obra també marca el punt d'inflexió en l'astronomia islàmica. Fins aleshores, els astrònoms musulmans havien adoptat un enfocament principalment de recerca en aquest camp, traduint obres d'altres i aprenent coneixements ja descoberts. L'obra d'Al-Khwarizmí va marcar l'inici de mètodes d'estudi i càlcul no tradicionals.

Els zij són manuals astronòmics perses. El Zîj-i Ilkhânî i el Zîj al-'Alâ'î, en particular, tenen una certa concordança amb l'almanac de Trebisonda.

Referències

Categoria:Cultura de l'Iran Categoria:Història de l'astronomia