miniatura|Ra, déu del sol, la deïtat suprema a l'antic Egipte. Un mite solar, en la mitologia i per extensió en el folklore relacionat, és una llegenda en què un personatge (o animal) simbolitza el sol. El sol, un símbol omnipresent en la humanitat, ocupa un lloc dominant en totes les cultures i sovint ha estat personificat.

Simbolisme En general, el sol es veu com un principi masculí i actiu. Tanmateix, alguns pobles nòmades de l'Àsia Central el consideraven un principi femení (la Mare Sol), com també és el cas dels japonesos, per als quals el sol és la kami Amaterasu, la gran deessa, germana de Tsukuyomi, la kami de la lluna. Fins i tot en alemany, el sol és femení segons el seu article (die Sonne). En la mitologia nòrdica, els fills de Mundilfari i Glaur són Sól (deessa del sol) i Máni (déu de la lluna). Sovint, el sol representa el poder. Aquest cos celeste dóna vida, i si el sol desaparegués, o fins i tot si els seus raigs ja no ens arribessin, la vida cessaria a la Terra, d'aquí el símbol de la vida (donador de vida). Si bé el sol no s'associa a cap déu, algunes figures l'han associat amb si mateixes, com el rei Lluís XIV de França, anomenat el Rei Sol (Le Roi Soleil en francès). La família imperial japonesa s'enorgulleix de ser descendent d'Amaterasu, la deessa del sol.

Mitologia de l'antic Egipte A l'antic Egipte, Ra (escrit també com a Re o Rah) és el déu del Soll (era un dels déus més importants, si no el més important) i el faraó Akhenaton el va convertir en el seu únic déu amb el nom d'Aton.

Mitologia greco-romana

En el panteó grec, Apol·lo, fill de Zeus i de la tità Leto, encarna el sol. També cal esmentar Hèlios, la personificació del sol mateix. En el desè dels dotze treballs d'Hèracles, l'heroi grec pren prestat el «Carro del Sol» d'Helios per anar a matar Gerión, que vivia a l'extrem occidental del món, i portar el seu ramat de bestiar del Jardí de les Hespèrides, els Pilars d'Atles marquen el final de les seves aventures.

En la mitologia romana, Sol Indiges és el déu del sol, la llum i la calor. Germà de Luna, simbolitza el cicle de les estacions.

Mitologia nòrdica miniatura|El carro Solar de Trundholm.

Sól és la personificació del sol en la mitologia nòrdica i Snorri Sturluson la inclou entre les deesses. La La visió de Gylfi relata que Mundilfari va tenir dos fills tan bells que els va anomenar, un Máni (Lluna) i l'altre Sól (Sol). Molestos per aquesta presumpció, els déus van col·locar el germà i la germana al cel, on Sól condueix els cavalls Àrvac i Àlsvid, que estiren el carro solar. Sól és perseguida pel llop Sköll, que finalment l'atrapa. Donada l'escassetat de fonts disponibles, no sembla que el sol tingués un paper central en la mitologia nòrdica. També hi ha proves arqueològiques, el carro Solar de Trundholm, i un déu que personifica el dia, Dagr, muntant Skínfaxi, la crinera del qual il·lumina el món.

Mitologia asteca miniatura|Representació de Huitzilopotxtli, segons el Còdex Telleriano-Remensis. Els asteques anomenaven Huitzilopotxtli, déu del Sol i de la guerra, l'amo del món.

Mitologies africanes Diversos pobles africans consideren el sol com un déu suprem. A Dahomey, la deessa Lisa simbolitza el Sol. Els mites solars inspiren així Laura Nsafou, una autora de fantasia contemporània.

El motiu mitològic del Sol assimilat a un animal, i sovint a un animal caçat, podria tenir el seu origen a l'Àfrica, segons la hipòtesi de l'investigador Julien d'Huy. Existeixen diversos exemples de mamífers portadors del sol en mites d'arreu del món, particularment a l'Àfrica. Per exemple, a l'Àfrica austral, el poble San Nhoro explica la història del Sol com un rinoceront que és capturat i menjat cada vespre pels pobles de l'oest, que després llancen l'omòplat cap a l'est. L'omòplat es converteix en un rinoceront, i el cicle continua indefinidament. Aquest mite es va registrar a la dècada de 1970. També és a l'Àfrica on trobem un mite sobre moltons divins; també hi ha un mite solar cabilenc sobre ovelles. Un animal és caçat, atrapat i capturat pels humans, i una part d'aquest animal es converteix en una estrella solar. Segons la classificació Motif-Index of Folk-Literature de Smith Thomson, això correspon al motiu A728, el Sol està atrapat en un parany. Tot i que aquest motiu sembla prou simple per aparèixer espontàniament, Julien d'Huy creu que té orígens africans, del període paleolític.

En un mite songye, el Sol, la Lluna i la humanitat es posen a prova: han de trobar plàtans per a un déu creador sense menjar-ne cap. El Sol i la Lluna ho aconsegueixen, però la humanitat no, mentint sobre haver menjat plàtans, cosa que els condemna a morir al fons d'un pou.

També hi ha mites sobre eclipsis solars i lunars. Entre el poble mandenkà, un gat curiós, posant la pota sobre els cossos celestes, fa desaparèixer gradualment el sol. Per fer-lo reaparèixer, els mandenkàs canten i ballen.

Notes

Referències

Categoria:Mitologia Categoria:Sol