Josep Estruch i Ripoll (Algemesí, 16 de setembre de 1885 - Montevideo, 1 de juliol de 1949) va ser un polític, activista i metge valencià, membre de l'Agrupació Regionalista Alacantina.
Llicenciat en Medicina i doctor en Cirurgia i Odontologia per la Universitat de València, el 1913 es va traslladar amb la seua dona, Maria Eulògia Sanchis Aldaya, a la ciutat d’Alacant, on naixeria tres anys més tard, el seu fill Josep Estruch, la figura alacantina dedicada al teatre més important de l’exili.
A Alacant va participar en les Fogueres des de la seua creació el 1928 com a president del districte de la Rambla el 1931, i un any més tard de la Comissió Gestora. Durant el seu mandat es van plantar vint fogueres i es va ordenar la confecció d’un reglament redactat per José Maria Py, Rafael Ferrándiz i Rafael Piqueras.
Militant destacat d'Izquierda Republicana, també va ser membre de la Lògia Constante Alona, fundada en Alacant el 1874 i refundada en 1913 i el 1933 va participar en la primera assemblea de l’Agrupació Regionalista Alacantina (ARA) a la seu de l’Associació de Premsa.
Estruch va exercir també de Cònsol Honorari d’Uruguai, fet que li permetria acabada la guerra poder exiliar-se després d’un llarg periple a aquest país. Durant la Guerra Civil va ser metge de la Casa de Socors i en la Creu Roja, entitat de què va ser president.
Acabada la guerra es va exiliar a França, estant un temps retingut al camp de refugiats d'Argelers. El franquisme el va condemnar a la requisa de tots els seus béns i l’execució en absència. Va viure en Montauban un temps protegit per la maçoneria francesa i després de la invasió nazi aconseguí escapar per Marsella primer a República Dominicana i després a San Juan (Argentina), on es va fer càrrec del consultori d’un odontòleg britànic que es va allistar per lluitar contra els alemanys.
El 15 de gener de 1944, un terratrèmol va assolar la ciutat i Estruch es va veure obligat a traslladar-se a Santiago de Xile amb uns familiars seus que estaven també exiliats. Gràcies als seus contactes amb Uruguai va aconseguir instal·lar-se en aquell país i reunir-se a Montevideo amb el seu fill que vivia a Anglaterra i la seua dona que continuava a Espanya. El 1949 va patir un infart que el va deixar privat i al poc moria a l’edat de 63 anys.
Referències
Categoria:Algemesinencs Categoria:Polítics alacantins Categoria:Polítics de la Ribera Alta Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XIX Categoria:Morts a Montevideo Categoria:Polítics valencians morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1885