Cassiodor el Vell (en llatí: Cassiodorus Patricius o Cassiodorus; mort després del 511) va ser un alt funcionari romà actiu durant els regnats d'Odoacre (r. 476-493) i de Teodoric el Gran (r. 474-525).

Biografia Cassiodor va néixer a Bruttium i va rebre el cognom tradicional. Els seus avantpassats provenien de les regions orientals de l'Imperi Romà, probablement de Síria. Se sap que almenys dues generacions de Cassiodors van viure a la península itàlica. El seu avi, Cassiodor, va organitzar la defensa de les províncies de Lucània i Bruttium i Sicília dels atacs dels vàndals de Genseric a la dècada dels 440's i el seu pare, també dit Cassiodor, era amic d'Aeci i, juntament amb el fill d'aquest, Carpili, va participar en una de les ambaixades romanes al rei dels huns, Àtila.Fokin A. R. Cassiodorus; Enciclopèdia Ortodoxa. 531—544Momigliano A. Cassiodoro; Dizionario Biografico degli Italiani. 21.Galonnier A. Anecdoton Holderi, ou, Ordo generis Cassiodororum. Pàg 126-137.Martindale. 1980. P. 264-265.Shkarenkov P. P. 2008. P. 83-101.Lejay P., Otten J. 1908. P. 405-407.Russo R., Zamperi G. 1931.Martindale. 1980. P. 263.Martindale. 1980. P. 264.Hartmann L. M. 1899. Pàg. 1671.Seeck O. 1899. Pàg. 1611.Arne Søby Christensen. 2002.  P. 54-55. Probablement, la família de Cassiodor estava relacionada per llaços familiars amb representants de dues famílies nobles de l'antiga Roma: els Aurelii i els Anicii.Barnish S. J. B. 1992. P. 37-39 i 44.

Entre el 484 i el 490, Cassiodor i la seva esposa (possiblement membre de la gens Aurèlia) van tenir un fill, anomenat Cassiodor, com els seus altres avantpassats paterns. Va néixer a l'actual Squilacce, al Bruttium.Lebedev S. N., Ukolova V. I., et al. 2009. P. 286.Hartmann L. 1899. Pàg. 1672-1676.Martindale J. R. 1980. P. 265-269.

Els primers càrrecs que va ocupar foren durant el regnat d'Odoacre sobre Itàlia. Fou nomenat comes sacrarum largitorum succeïnt a Opili,Martindale J. R. 1980. P. 807-808.Martindale J. R. 1980. P. 1260.que ho era el 477, i del 483 al 489 va exercir també com a comes privatorum, succeïnt Victori. Fou succeït en aquest càrrec per Asteri.Henning, 1999, s. 108—110.Martindale J. R. 1980. P. 173. Així doncs, gestionava totes les finances de l'estat d'Odoacre.Borghese B. Les Préfets du Prétoire. P. 633—635.No es té constància de cap comes sacrarum largitorum durant el regnat d'Odoacre, ja que el següent en ocupar aquest càrrec va ser Mastallo, esmentat el 494 o 495.Martindale J. R. 1980. P. 734.

No més tard del 489, Cassiodor va rebre una comissió consular d'Odoacre, amb l'encàrrec de governar Sicília. Molt probablement el 490, durant la conquesta ostrogoda de la península italiana, Cassiodor el Vell va deixar Odoacre i es va passar al servei de Teodoric el Gran. És el primer aristòcrata romà conegut que es declara súbdit del rei ostrogot. Així, Cassiodor el Vell va conservar el seu càrrec consular i, en nom de Teodoric el Gran, va governar els habitants de Sicília que havien reconegut l'autoritat dels ostrogots entre el 490 i el 493. Malgrat que la guerra entre Odoacre i Teodoric continuava, Cassiodor el Vell va dirigir amb èxit l'administració civil i els òrgans judicials d'aquesta part del sud d'Itàlia.Skrzhinskaya E. Ch. 1997. Pàg. 359 i 370–371.Henning, 1999. Pàg. 182.

Com a recompensa per la seva lleialtat, Cassiodor el Vell va rebre de Teodoric el Gran el càrrec de corrector de la província de Lucània i Bruttium, en algun moment entre el 491 i el 506. Aquí va fer molts esforços per establir l'autoritat dels ostrogots sobre aquesta part de la península italiana. Entre el 503 i el 507, Cassiodor el Vell va ser exercir un dels càrrecs governamentals més alts, el de prefecte del pretori d'Itàlia. Succeïnt a OlibriMartindale J. R. 1980. P. 51-52.Martindale J. R. 1980. P. 454-456.Martindale J. R. 1980. P. 795-796.Martindale J. R. 1980. P. 1247. Mentre exercia aquest càrrec el seu fill fou nomenat consular, convertint-se en un dels assessors legals en casos complexos de son pare..Thomas Hodgkin, Letters Of Cassiodorus, (Oxford, 1886), introductionBautz F. W. 1990. Pàg. 953-955. Un dels primers documents compilats pel jove Cassiodor va ser un decret especial amb motiu de l'ascens del seu pare al càrrec de prefecte del pretori. Aquest document, escrit en nom de Teodoric el Gran, glorificava tant el mateix Cassiodor el Vell com els seus avantpassats.Cassiodor. Varia (llibre I, lletra 4).

Es creu que l'any 507 o poc abans, Cassiodor el Vell va dimitir del seu càrrec de prefecte del pretori d'Itàlia, sent substituït per Anici Probe Faust. Com a recompensa pel seu fidel servei, va rebre el títol de patrici de Teodoric el Gran. Així, Cassiodor el Vell va ser el primer de la seva família a entrar als cercles més alts de la noblesa romana. Cap al 511, es va convertir en una de les persones més influents de la cort reial de Ravenna. Al mateix temps, Cassiodor el Vell es esmentat com un ric terratinent que criava cavalls per a l'exèrcit ostrogot a la seva finca a Bruttium.

No hi ha informació sobre Cassiodor el Vell després del 511; és possible que hagi mort poc després d'aquesta data.

Referències

Bibliografia Fokin A. R. Cassiodorus // Enciclopèdia Ortodoxa. - M., 2013. - T. XXXI: Caracalla - Catequesi. — Pàg. 531—544. — 33.000 exemplars. — . Borghese B. Les Préfets du Prétoire. — Oeuvres Complètes de Bartolomeo Borghesi. — Paris: Imprimerie Nationale, 1897. — Vol. 10. — P. 633—635. Momigliano A. Cassiodoro // Dizionario Biografico degli Italiani. — Roma: Istituto dell’Enciclopedia Italiana, 1978. — Vol. 21. Galonnier A. Anecdoton Holderi, ou, Ordo generis Cassiodororum. — Louvain — Paris: Editions de l’Institut supérieur de philosophie, 1997. — P. 126—137. — . — [Архивировано 13 мая 2024 года.] Martindale J. R. Cassiodorus 3 // Prosopography of the Later Roman Empire (англ.) / A. M. Jones, J. R. Martindale. —  [2001 reprint]. — Cambridge: Cambridge University Press, 1980. — Vol. II: A.D. 395–527. — P. 264—265. — . Henning, 1999, s. 108—110. Shkarenkov P. P. Flavii Cassiodori vita ac iter: l'autor i la tradició retòrica al tombant de l'antiguitat i l'Edat Mitjana // Butlletí de la Universitat Estatal Russa per a les Humanitats. - M.: Editorial de la Universitat Estatal Russa per a les Humanitats, 2008. - Núm. 9. - P. 83-101. Lejay P., Otten J. Cassiodorus // Catholic Encyclopedia. — New York: Robert Appleton Company, 1908. — Vol. III. — P. 405—407. Архивировано 2 июня 2024 года. Russo R., Zamperi G. Cassiodoro // Enciclopedia Italiana. — Rome: Istituto dell’Enciclopedia Italiana, 1931. Martindale J. R. Cassiodorus 1 // Prosopography of the Later Roman Empire (англ.) / A. M. Jones, J. R. Martindale. —  [2001 reprint]. — Cambridge: Cambridge University Press, 1980. — Vol. II: A.D. 395–527. — P. 263—264. — . Martindale J. R. Cassiodorus 2 // Prosopography of the Later Roman Empire (англ.) / A. M. Jones, J. R. Martindale. —  [2001 reprint]. — Cambridge: Cambridge University Press, 1980. — Vol. II: A.D. 395–527. — P. 264. — . Hartmann L. M. Cassiodorus 1: // Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. — Stuttgart : J.B. Metzler, 1899. — Bd. III,2. — Kol. 1671. Hartmann L. M. Cassiodorus 2: // Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. — Stuttgart : J.B. Metzler 1899. — Bd. III,2. — Kol. 1671. Hartmann L. M. Cassiodorus 3: // Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. — Stuttgart : J.B. Metzler, 1899. — Bd. III,2. — Kol. 1671—1672. Seeck O. Carpilio 2: // Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. — Stuttgart : J.B. Metzler[нем.], 1899. — Bd. III,2. — Kol. 1611. Arne Søby Christensen. Cassiodorus, Jordanes and the History of the Goths: Studies in a Migration Myth. — Museum Tusculanum Press, 2002. — P. 54—55. — . Barnish S. J. B. Introduction // Cassiodorus: Variae / Barnish S. J. B. — Liverpool: Liverpool University Press, 1992. — P. xxxvii—xxxix & xliv. — . Martindale J. R. Fl. Turcius Rufius Apronianus Asterius // Prosopography of the Later Roman Empire (англ.) / A. M. Jones, J. R. Martindale. —  [2001 reprint]. — Cambridge: Cambridge University Press, 1980. — Vol. II: A.D. 395–527. — P. 173. — . Martindale J. R. Opilio 3 // Prosopography of the Later Roman Empire (англ.) / A. M. Jones, J. R. Martindale. —  [2001 reprint]. — Cambridge: Cambridge University Press, 1980. — Vol. II: A.D. 395–527. — P. 807—808. — . Martindale J. R. Fasti. Comites sacrarum largitionum (West) // Prosopography of the Later Roman Empire (англ.) / A. M. Jones, J. R. Martindale. —  [2001 reprint]. — Cambridge: Cambridge University Press, 1980. — Vol. II: A.D. 395–527. — P. 1260. — . Martindale J. R. Mastallo // Prosopography of the Later Roman Empire (англ.) / A. M. Jones, J. R. Martindale. —  [2001 reprint]. — Cambridge: Cambridge University Press, 1980. — Vol. II: A.D. 395–527. — P. 734. — . Cassiodor: Lebedev S. N., Ukolova V. I., et al. // Cancelleria de Confiscació — Kirguiz [Recurs electrònic]. — 2009. — P. 286. — (Gran Enciclopèdia Russa: [en 35 volums] / ed. en cap Yu. S. Osipov; 2004–2017, v. 13). — . Hartmann L. M. Cassiodorus 4: // Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. — Stuttgart : J.B. Metzler[нем.], 1899. — Bd. III,2. — Kol. 1672—1676. Martindale J. R. Cassiodorus 4 // Prosopography of the Later Roman Empire / A. M. Jones, J. R. Martindale. —  [2001 reprint]. — Cambridge: Cambridge University Press, 1980. — Vol. II: A.D. 395–527. — P. 265—269. — . Skrzhinskaya E. Ch. Comentari a la Getica de Jordanes (comentaris núm. 762 i 808) // Jordanes. Getica. — Sant Petersburg: Aletheia, 1997. — Pàg. 359 i 370–371. — . Henning, 1999, s. 182. Martindale J. R. (?Faustus) Albinus iunior 9 // Prosopography of the Later Roman Empire / A. M. Jones, J. R. Martindale. —  [2001 reprint]. — Cambridge: Cambridge University Press, 1980. — Vol. II: A.D. 395–527. — P. 51—52. — . Martindale J. R. Fl. Anicius Probus Faustus iunior Niger 9 // Prosopography of the Later Roman Empire / A. M. Jones, J. R. Martindale. —  [2001 reprint]. — Cambridge: Cambridge University Press, 1980. — Vol. II: A.D. 395–527. — P. 454—456. — . Martindale J. R. Olibrius 5 // Prosopography of the Later Roman Empire / A. M. Jones, J. R. Martindale. —  [2001 reprint]. — Cambridge: Cambridge University Press, 1980. — Vol. II: A.D. 395–527. — P. 795—796. — . Martindale J. R. Fasti. Praefecti praetorio Italiae et Africae // Prosopography of the Later Roman Empire / A. M. Jones, J. R. Martindale. —  [2001 reprint]. — Cambridge: Cambridge University Press, 1980. — Vol. II: A.D. 395–527. — P. 1247. — . Bautz F. W. Cassiodor : [арх. 4 января 2009] // Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon. — Bautz : Hamm, 1990. — Bd. I. — Kol. 953—955. — . Cassiodor. Varia (llibre I, lletra 4). Gelasi I. Cartes (carta 38).

Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia