Arabis serpillifolia és una planta amb flors del gènere Arabis que pertany a la família de les brassicàcies.

És un oròfit del centre i sud d'Europa que viu als Països Catalans, en indrets rocosos calcaris d'alta muntanya, entre 1000 i 2700 metres d'altitud.

Descripció És una herba perenne, amb un rizoma subterrani, que pot arribar a fer poc més d'un pam d'alçada, ramificada i amb la tiges més o menys ascendents però amb tendència a créixer més o menys planes a la part inferior. És una planta pubescent amb pèls curts i majoritàriament estrellats, caràcters que permeten diferenciar-la fàcilment d'espècies properes, com A.ciliata. També per que les fulles de la roseta basal són igualment oblongues o espatulades, però tenen un pecíol una mica més llarg. En canvi, La inflorescència té menys flors (entre 7 i 16) de color blanc, amb quatre pètals, com totes les brassicàcies. Els fruits, en forma de síliqua allargada es reuneixen en un raïm més lax, no tan aplicats a la tija i amb el nervi medial és menys aparent.

Hàbitat i distribució Aquesta espècie és un oròfit del centre i sud de l'Europa occidental, des d'Espanya fins als Balcans i el sud d'Alemanya. A la península Ibèrica creix sobretot a la part nord i est, des de la serralada Cantàbrica, a les muntanyes palentines (Fuentes Carrionas), fins als Pirineus i el sistema Ibèric. A l'Aragó és on sembla que és més comuna. També s'ha reportat la seva presèncie a algunes muntanyes del Sud, a Andalusia. Viu sobretot en indrets pedregosos, crestes, extraploms, tarteres, i fissures de roques, preferentment en terrenys calcícoles.

Als Països Catalans és una espècie més aviat rara que viu als Pirineus i Prepirineus, des de la vall d'Aran a les Capçaleres del Ter i del Freser, l'Empordà i al Cadí. Davalla també cap a les serres prepirinenques de Sant Gervàs, Boumort, Serra d'Aubenç, Sant Llorenç de Morunys, la Serra d'Ensija, el Catllaràs i la vall de Ribes. També apareix a les muntanyes del sud de Castelló, a l'Alt Palància.

Taxonomia Arabis serpillifolia va ser publicada el 1779 per Dominique Villars, (1745–1814), un botànic francès que la va descriure als Alps.

Al seu interior se n'ha descrit, segons el criteri de "Plants of the World Online" dues subespècies: Arabis serpillifolia subsp. nivalis B.M.G.Jones, seria la forma que es troba a una part d'Itàlia i als Balcans. Arabis serpillifolia subsp. serpillifolia, la subespècie típica es troba des d'Itàlia a Espanya.

L'epitet específic serpyllifolia fa referència a una certa semblança amb les fulles del serpoll (Thymus serpyllum). Hi ha força espècies que fan servir aquest nom, escrit de forma habitual amb una primera "Y" grega: Arenaria serpyllifolia, Alyssum serpyllifolium, Ceanothus serpyllifolius.

Aquest Arabis va ser anomenat per Villars amb "i" llatina, segurament equivocadament. Però la normativa taxonòmica és molt estricte i respecta sempre la prioritat amb la qual es va anomenar una espècie per primera vegada. Malgrat tot, es pot trobar aquest tàxon en algunes fonts, escrit amb una "y" grega.

Referències

Enllaços externs

Imatges de de l'espècie a l'herbari de Jaca Imatges de de l'espècie a florandalucia.es Imatges de de l'espècie als Alps a florealpes.com

Categoria:Brassicàcies