Miserae és un poema simfònic compost per Karl Amadeus Hartmann entre 1933 i 1934. Es va estrenar el 2 de setembre de 1935, a Praga, Txecoslovàquia, en el concert inaugural del 13è Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània, amb Hermann Scherchen dirigint l’orquestra del festival. En aquell moment el compositor la va identificar com una simfonia; als anys cinquanta, però, li va retirar aquesta denominació i va començar a referir-s’hi com a poema simfònic.
Origen i context En la seva publicació, Miserae mostrava una dedicatòria que difícilment hauria agradat als nazis: «Meinen Freunden, die hundertfach sterben mussten, die für die Ewigkeit schlafen — wir vergessen Euch nicht. (Dachau, 1933–34)», és a dir: «Als meus amics que van haver de morir cent vegades, que dormen per a l’eternitat — no us oblidem. (Dachau, 1933–34).»
Situat als afores de Múnic, el camp de concentració de Dachau va ser el primer creat pel règim nazi. Menys de dos mesos després de la presa del poder pels nazis el 30 de gener de 1933, Heinrich Himmler, recentment nomenat cap de la policia de Múnic, va anunciar que un edifici abandonat de Dachau —que durant la Primera Guerra Mundial havia funcionat com a fàbrica de municions— seria utilitzat per empresonar membres dels partits comunista i socialdemòcrata, així com persones sospitoses de simpaties monàrquiques. Al cap de pocs mesos també hi van començar a ser internats Testimonis de Jehovà, que van patir un tracte especialment brutal. En pocs anys, Dachau es convertiria en un destí temut per a «tots aquells que posessin en perill la seguretat de l’Estat».
Estrenar el 1935 una obra dedicada a les primeres víctimes de Dachau era, en aquell context, un gest d’una gran valentia i clarament oposat al règim. El seu significat es feia encara més evident perquè només tres dies abans de l’estrena la Reichsmusikkammer —l’organisme nazi encarregat de supervisar i controlar tota l’activitat musical— havia decretat que els jueus i altres músics considerats «no aris» quedaven definitivament exclosos de les orquestres alemanyes. Miserae no seria l’única ocasió en què Karl Amadeus Hartmann expressaria el seu rebuig al nazisme a través de dedicatòries simbòliques. Alguns anys més tard tornaria a fer-ho en altres obres dedicades a víctimes de la repressió: les Symphonische Hymnen (1943), dedicades al revolucionari xinès Den Shi-Chua, i Klagegesang (1944), dedicada al científic i membre de la resistència alemanya Robert Havemann.
Anàlisi musical El mateix Hartmann va escriure la següent nota per al programa de la primera interpretació de Miserae: «L’obra orquestral Miserae s’obre amb un tema lent interpretat per les trompes, acompanyades pels metalls greus i per suaus accents de percussió. El tema continua en el clarinet solista i condueix a la secció principal. En aquesta, el tema principal —d’un caràcter agressiu— apareix primer als violins i més tard als vents i als metalls; és interromput per l’entrada d’un segon tema a la trompeta. Un ampli passatge tutti tanca aquesta primera secció i dona pas al desenvolupament. En el moviment lent següent, un tema introduït pel fagot és desenvolupat pel clarinet i interromput per esclats temàtics de cordes i vents. Al final del moviment lent, el tema reapareix en tota l’orquestra i condueix a la recapitulació expansiva. La coda —que comença amb quatre acords sostinguts de l’orquestra— presenta de nou el tema lent al registre agut del fagot. Un breu Presto conclou l’obra.»
Recepció Miserae va ser rebuda amb gran entusiasme en la seva estrena a Praga i va representar el primer gran èxit de Karl Amadeus Hartmann com a compositor. El crític Max Brod, escrivint al Prager Tagblatt, va afirmar que «la primera interpretació d’aquesta obra fortament emotiva i original ja seria suficient per donar al nostre festival un significat històric». Un entusiasme semblant es va reflectir també a les pàgines del Frankfurter Zeitung, un diari que en aquell moment encara conservava una certa independència respecte al règim nazi: «Entre els nombrosos compositors discutits, n’hi ha un de nou que ha cridat especialment l’atenció. Karl Amadeus Hartmann ha presentat una obra orquestral, Miserae, que pot considerar-se tècnicament excel·lent i que, per la seva força expressiva i la seva profunditat intel·lectual, supera de llarg moltes altres composicions del nostre temps.»
Referències
Categoria:Poemes simfònics Categoria:Composicions musicals del 1935 Categoria:Obres de Karl Amadeus Hartmann