Arabis ciliata és una planta amb flors del gènere Arabis que pertany a la família de les brassicàcies.

És un oròfit del centre i sud d'Europa que viu als Països Catalans, en pastures d'alta muntanya, entre 1000 i 2800 metres d'altitud.

Descripció És una herba biennal o perenne que pot mesurar un pam i mig d'alçada o dos, sovint ramificada i amb la tija erecta, tota ella pubescent (amb pèls simples o bifurcats). Les fulles de la roseta basal són oblongues o espatulades, atenuades en un pecíol curt, normalment gairebé enteres o irregularment dentades. En canvi, les de la tija són més petites, gairebé sèssils i oblongues, sense aurícules. La inflorescència té entre 6 i 26 flors petites, de color blanc, amb els quatre pètals d'uns 3-7 mm de llarg. El fruit, en forma de síliqua allargada té un nervi al mig de la valva, força destacat, i es reuneixen en un raïm dens, força aplicat. Les llavors no tenen cap ala com a Arabis soyeri.

A part d'aquestes caràcterístiques, es diferencia d'altres espècies properes que poden conviure-hi, com Arabis nova o Arabis auriculata que són anuals, per ser perenne i per tant, un xic més robusta. La presència de pèls majoritàriament simples a les tiges i fulles, a part de les síliques més curtes i les fulles blanes (no coriàcies) permet distingir-la bé d'A. scabra.

Hàbitat i distribució Aquesta espècie és un oròfit del centre i sud de l'Europa occidental, des d'Espanya fins als Balcans i el sud d'Alemanya. A la península Ibèrica creix sobretot a la part nord, des de la serralada Cantàbrica, León i els Pirineus. Viu sobretot en prats densos i rasos alpins, preferentment en terrenys calcícoles, però també en sòls àcids.

Als Països Catalans és una espècie prou comuna dels prats d'alta muntanya dels Pirineus, des de la vall d'Aran a les Capçaleres del Ter i del Freser i al Cadí. Davalla també cap a les serres prepirinenques de Sant Gervàs, Sant Llorenç de Morunys, la Serra d'Ensija, el Catllaràs i la vall de Ribes.

Taxonomia Arabis ciliata va ser publicada el 1811 per Joseph Philippe de Clairville (1742–1830), un botànic i entomòleg francès que va ser especialment actiu a Suïssa i la va descriure als Alps.

Entre molts altres sinònims heterotípics, podríem destacar-ne aquests dos que s'han publicat en algunes obres de referència:

Arabis arcuata Shuttlew. ex Godet in Fl. Jura 1: 38 (1852) Arabis corymbiflora Vest in Steiermärk. Z. 3: 161 (1821)

Referències

Enllaços externs

Imatges de l'espècie a floracatalana.cat Imatges de de l'espècie a l'herbari de Jaca Imatges de de l'espècie als Alps a florealpes.com

Categoria:Brassicàcies