El coll de les Bordèras (en francès col des Bordères) és un pas de muntanya del Pirineu occità situat a la comarca històrica del Lavedan i actualment al departament francès dels Alts Pirineus, regió d'Occitània. Té una alçada de 1.156 m i es troba a la comuna d'Arrens e Marçós, tot i que molt a prop del límit de la d'Estanh. Hi passa la carretera departamental D 603, la qual uneix la vall de la gave d'Arrens, a l'oest, amb Estanh, a la vall de la gave de Labat de Bun, a l'est. El primer curs d'aigua es converteix en la gave d'Azun a Arrens i rep les aigües del segon al nord de Shirèish, per esdevenir un afluent per l'esquerra de la gave de Pau. El coll es troba entre el els pics de Pan (1.461 m) i Arrouy (1.519 m), al nord-est, i el pics de Habouret (2.036 m) i du Midi d'Arrens (2.267 m), al sud-oest.

Toponímia El mot bordèras, en gascó, significa borda, és a dir, una petita construcció rural utilitzada en la ramaderia o agricultura.

Detalls de l'ascensió L'ascensió pel vessant est, de 14,7 km de longitud, comença a Argelèrs de Gasòst, té un pendent mitjà del 5,5 % i supera un desnivell de 804 m, amb un tram de pendent màxim del 13,4 %. Al voltant dels primers 4 km fins a Arràs són comuns amb l'ascensió pel vessant est del coll de Solor, i presenten un perfil molt irregular amb un primer quilòmetre al 4 %, seguit de 2 km al 7 % i 8 %, respectivament, i d'un altre al 3 %. A partir d'aquesta localitat, el següent quilòmetre és en baixada per creuar la gave d'Azun i tot seguit remuntar la vall de la gave de Labat de Bun fins a Estanh. Aquesta es recorre durant 7 km amb pendents moderats del 3 % al 5 %, però també té un sector de 1.000 m al 9 % entre els quilòmetres 7 i 8, i un altre tot seguit al 6 %. A partir d'Estanh, on realment comença el coll, s'afronta la part més difícil de l'ascensió, amb un quilòmetre al 9 %, combinat amb un altre al 8 %, mentre que els darrers 700 m són plans.

L'ascensió pel vessant oest, de 16,8 km de longitud, també comença a Argelèrs de Gasòst, té un pendent mitjà del 4,5 % i supera un desnivell de 753 m, amb un tram de pendent màxim de l'11,8 %. El tram fins a Arrens, d'entre 12 i 13 km de llargada, també coincideix amb el vessant est del coll de Solor, i els primers 4 km, fins a Arràs, són idèntics a l'ascensió pel vessant est. Entre aquesta darrera localitat i Arrens, es troben 9 km que remunten suaument la vall de la gave d'Azun, amb pendents d'entre l'1 % i el 3 % i, fins i tot, 2 km plans i un tercer en lleuger descens. A la sortida d'Arrens, on pròpiament comença l'ascensió, hi ha 1 km al 5 %, per tot seguit afrontar la part més dura d'aquest vessant, amb un 1 km al 8 %, seguit d'un altre al 9 %, i els 800 m finals al 6 %.

Una tercera opció d'itinerari per superar aquest coll és en part coincident amb el vessant est. En aquest cas, comença a Pèirahita e Nestalàs i recorre un tros de la gave de Pau fins a Arcisans Avant, des d'on es remunta la vall de la gave d'Azun pel seu cantó dret fins a trencar cap a la vall de la gave de Labat de Bun prop de Shirèish. Té 15,7 km de longitud, en què se superen 716 m de desnivell, amb un pendent mitjà del 4,6 % i un tram de pendent màxim de l'11,7 %. La part diferent d'aquesta ascensió té uns 9 km, amb pendents molt suaus de l'1 % al 5 %, excepte 1 km al 8 %, just abans d'arribar a Shirèish.

Ciclisme Tour de França El coll de les Bordèras s'ha superat en quatre ocasions al Tour de França, on sempre s'ha classificat de segona categoria al Gran Premi de la Muntanya. D'aquestes, tres ascensions s'han fet pel vessant oest.

La primera vegada en què es va incloure al Tour de França fou en l'edició de 1987, en una etapa amb inici a Pau i final a l'estació d'esquí de Luz-Ardiden, en què aquest coll estava situat a uns 49 km de l'arribada, just després de l'Aubisca i el coll de Solor. En aquella ocasió, el neerlandès Teun Van Vliet fou el primer al cim.

Només dos anys més tard s'hi va tornar a incloure en una etapa molt semblant, però amb final a Cautarés-Cambasque. El primer al cim fou el navarrès Miguel Indurain, que s'havia escapat en la pujada a l'Aubisca i que es va endur l'etapa després de 65 km en solitari. Aquesta va ser la seva primera victòria d'etapa al Tour de França.

Després d'una llarga pausa de gairebé 30 anys, el coll de Bordèras es va tornar a incloure en l'edició de 2018, en l'únic cop en què s'ha ascendit pel vessant est. En aquest cas, es trobava en la part final d'una etapa amb la línia d'arribada a Laruntz, just abans del coll de Solor i de l'Aubisca. El primer en coronar-lo fou l'estonià Tanel Kangert.

L'any 2025 el coll de Bordèras era la penúltima dificultat muntanyosa d'una etapa amb final a Hautacam i en què també s'havia escalat el coll de Solor pel seu vessant nord. El primer al cim fou el francès Bruno Armirail.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant1987142PauLuz-ArdidenOest198992PauCautarés-CambasqueOest2018192LordaLaruntzEst2025122AushHautacamOest

Excursionisme El coll de Bordèras és punt de pas del sender de gran recorregut GR 10, el qual segueix longitudinalment els Pirineus pel seu vessant nord.

Referències

Categoria:Geografia dels Alts Pirineus Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls de França Categoria:Colls dels Pirineus