Una impuresa magnètica és una impuresa en un metall hoste que té un moment magnètic. La impuresa magnètica pot interactuar amb els electrons de conducció del metall, donant lloc a física interessant com l'efecte Kondo i el comportament dels fermions pesants. Alguns exemples d'impureses magnètiques amb què es poden dopar els metalls són el ferro i el níquel. Aquesta impuresa contribuirà amb un terme de Curie-Weiss a la susceptibilitat magnètica.
Els primers treballs teòrics es van concentrar en explicar la tendència observada a mesura que la impuresa variava a través del grup de metalls de transició . Basant-se en la idea d'un estat enllaçat virtual, Anderson va proposar un model que va tenir èxit a l'hora d'explicar la formació d'un moment magnètic localitzat a partir d'una impuresa magnètica.
La capacitat de les impureses magnètiques per trencar parells de Cooper condueix a efectes profunds en totes les propietats superconductores. La més familiar és la supressió de la temperatura de transició, tal com la van calcular per primera vegada Abrikosov-Gorkov. La seva generalització a superconductors no convencionals està fora de l'abast d'aquest capítol. Les impureses magnètiques també afecten la profunditat de penetració de manera directa, tot i que hi ha un canvi de permeabilitat quan μ > 1. Combinant la segona equació de London, 4πλ2j = −cB, amb les equacions de Maxwell i la relació constitutiva B = μH, obtenim una profunditat de penetració renormalitzada, anàloga a la modificació de la profunditat de la pell en un metall normal. Aquí λ és la profunditat de penetració de London sense impureses magnètiques, i λμ és l'escala de longitud física sobre la qual canvia el camp.
Referències
Categoria:Magnetisme