La supressió de l'energia lliure (o supressió de noves energies) és una teoria de la conspiració que diu que les fonts d'energia tecnològicament viables, lliures de contaminació i sense cost són suprimides per governs, corporacions o grups de defensa.

Els dispositius presumptament suprimits inclouen màquines de moviment perpetu, generadors de fusió freda, generadors basats en torus, tecnologia extraterrestre d'enginyeria inversa, sistemes de propulsió antigravetat i altres fonts d'energia de baix cost generalment no provades o físicament impossibles.

Història Les primeres referències a l’energia lliure apareixen al segle XIX, coincidint amb l'interès pels dispositius de moviment perpetu. Molts inventors independents presentaven màquines que pretenien desafiar les lleis de la física i generar energia indefinidament. Malgrat que la ciència ja havia establert els principis de la termodinàmica, aquestes idees es van mantenir vives en cercles marginals i sovint vinculades a la pseudociència.

Durant el segle XX, la teoria de la supressió es va expandir, especialment amb el cas de la fusió freda (1989), quan els químics Martin Fleischmann i Stanley Pons anunciaren que havien aconseguit produir energia mitjançant una reacció nuclear a temperatura ambient. Tot i que els resultats no es van poder replicar de manera consistent i foren desacreditats, molts defensors de l'energia lliure van interpretar la resposta de la comunitat científica com un exemple de repressió institucional.

Amb l'arribada d’Internet als anys 1990 i 2000, la teoria va guanyar força. Pàgines web, fòrums i vídeos documentals com Thrive (2011) van difondre la idea que els governs i les corporacions ocultaven tecnologies revolucionàries. En aquest període també es van popularitzar llegendes com la del carburador de 100 mpg, que presumptament hauria estat patentat i ocultat per la indústria automobilística per protegir els interessos de les petrolieres.

Actors suposadament implicats Segons els defensors de la teoria, diversos actors estarien implicats en la supressió deliberada de les tecnologies d'energia lliure:

Govern i agències de seguretat: S'assenyala que institucions com la CIA, la NASA o els exèrcits nacionals haurien confiscat projectes que podrien alterar l'equilibri geopolític mundial. Les filtracions d'arxius classificats, així com testimonis d'exmilitars, són utilitzats com a argument pels conspiracionistes. Corporacions energètiques: Les empreses vinculades als combustibles fòssils (petrolieres, carbó i gas natural) i a l’energia nuclear són les més assenyalades. Segons aquesta visió, qualsevol avanç cap a una font d'energia neta, barata i il·limitada posaria en risc trilions de dòlars en beneficis, i per això aquestes corporacions haurien comprat patents per arxivar-les o pressionant governs per aturar investigacions. Comunitat científica i institucions acadèmiques: Alguns defensors afirmen que el sistema de revisió per parells i les dinàmiques d’elitisme acadèmic són eines utilitzades per desacreditar recerques no convencionals. Segons aquesta visió, l'exclusió de determinats inventors o teories no es deu a manca de base empírica, sinó a un interès de bloqueig tecnològic.

Variants i moviments relacionats Aquesta teoria no és homogènia i ha donat lloc a diverses variants:

Tartaria i la inundació de fang: Els seguidors d'aquesta teoria sostenen que una civilització avançada, anomenada Tartaria, posseïa una xarxa d’energia sense fils gratuïta basada en torres i cúpules arquitectòniques. Aquesta civilització hauria estat destruïda per una “inundació de fang” i posteriorment esborrada dels llibres d'història per governs i institucions modernes. Moviment de l'energia lliure (Free Energy Movement): És un conjunt de grups i comunitats en línia que promouen la recerca d'energies alternatives al marge de la ciència convencional. Aquests col·lectius celebren conferències, publiquen manuals d’“enginyeria alternativa” i defensen que la innovació independent és perseguida sistemàticament. Moviments New Age i espirituals: Algunes branques associen l'energia lliure amb conceptes metafísics com l’energia còsmica, el punt zero o la connexió amb éssers extraterrestres. Això ha vinculat la teoria amb pràctiques espirituals i creences esotèriques.

Difusió cultural La teoria ha tingut una notable presència en la cultura popular:

Documentals: Thrive (2011) és un dels exemples més citats, presentant el torus com a model universal d'energia. Cinema: La pel·lícula The Prestige (2006) representa a Nikola Tesla com un científic marginat per haver desenvolupat tecnologies avançades. Llibres: Autors com Keith Tutt o Bob Frissell han explorat la temàtica, barrejant fets històrics amb especulacions conspiratives. Internet: Fòrums, pàgines web i xarxes socials han estat fonamentals per mantenir viva la teoria, alimentant relats sobre patents ocultes, assassinats d'inventors i contactes extraterrestres.

Crítiques i refutacions La teoria de la supressió ha estat àmpliament criticada per la comunitat científica i pels analistes de les teories de la conspiració:

Les màquines de moviment perpetu són físicament impossibles, ja que vulneren les lleis de la termodinàmica. No existeixen proves verificables de dispositius capaços de produir energia il·limitada a cost zero. Molts dels invents associats a l'energia lliure han resultat ser fraus comercials, enganys voluntaris o simples errors experimentals. Les morts d'alguns inventors, sovint presentades com a assassinats, tenen explicacions convencionals i no evidencien una conspiració global.

Recepció i impacte Tot i les crítiques, la teoria continua atraient seguidors. Els factors principals que n’expliquen la popularitat són:

La crisi energètica i la recerca de fonts alternatives. La desconfiança envers governs i corporacions, especialment en contextos de corrupció o guerres pel petroli. La fascinació per figures com Tesla, presentades com a genis incompresos i marginats pel poder establert. La seva integració dins d'un relat més ampli de teories conspiratives que connecten tecnologia, política i espiritualitat.

Reclamacions Es diu que la presumpta supressió (o debilitament) de la tecnologia va ocórrer des de mitjans del segle XIX i presumptament va ser perpetrada per diverses agències governamentals, poders corporatius, grups d'interès especial i inventors fraudulents. Normalment, es diu que els grups d'interès especial estan associats amb la indústria dels combustibles fòssils o nuclear, el model de negoci de la qual es veuria amenaçat.

Les afirmacions de supressió inclouen:

L'afirmació que la comunitat científica ha controlat i suprimit la recerca sobre vies alternatives de generació d'energia a través de les institucions de revisió per parells i pressió acadèmica. L'afirmació que existeixen dispositius capaços d'extreure energia significativa i utilitzable de reserves d'energia no convencionals preexistents, com ara l’⁣energia del punt zero del buit quàntic, per poc o gens de cost, però que s'estan suprimint. L'afirmació que s'han comprat patents relacionades, com ara les dels carburadors de 100 mpg.

Algunes persones que s'ha afirmat que van ser reprimides, assetjades o assassinades per la seva recerca són Stanley Meyer, Eugene Mallove, i Nikola Tesla. Els defensors de l'energia lliure afirmen que Tesla va desenvolupar un sistema (la Torre Wardenclyffe) que podia generar energia il·limitada de forma gratuïta. El seu sistema només tenia com a objectiu transmetre energia de forma gratuïta; l'energia del sistema encara s'hauria de generar a través de mitjans convencionals.

Entre els defensors de la teoria de la conspiració hi ha Gary McKinnon, un pirata informàtic escocès que va accedir il·legalment a sistemes informàtics per buscar proves d'un dispositiu secret d'energia lliure.

Els seguidors de la teoria de la conspiració Tartaria creuen que una civilització avançada anomenada Tartaria, destruïda per una “inundació de fang”, ara encoberta pels governs del món, va tenir una vegada energia sense fil gratuïta.

Vegeu també Energia potencial gravitatòria

Referències

Bibliografia addicional

Categoria:Teoria de la conspiració