Aurelia Gutiérrez Blanchard (Santander, 1 desembre 1877 - Valladolid, 24 agost 1936) va ser una catedràtica i pedagoga espanyola, germana de la pintora María Blanchard, assassinada a l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
Biografia Nascuda en el si d'una família burgesa, era filla del periodista Enrique Gutiérrez Cueto, fundador del diari El Atlántico, i de Concha Blanchard Santisteban, tenia un germà, Fernando, i tres germanes, María, Carmen i Ana. L'ambient familiar va estar molt influenciat pel seu àvi, Castor Gutiérrez de la Torre, també periodista i fundador del diari regional, La Abeja Montañesa. El fet que el seu pare fos aficionat a la pintura, va contribuir a que tinguessin un gran interès per l'art, encara que només María Blanchard s'hi va dedicar professionalment. El 1904, després de la mort del pare, tota la família es va traslladar a Madrid, on Aurelia es va casar amb l'advocat i funcionàri de l'estat Manuel Barahona Mugüerza, natural de Granada, quatre anys més jove. El matrimoni va tenir quatre fills: Manuel Barahona Gutiérrez, Regina Barahona Gutiérrez (1905-1994), Enrique Barahona Gutiérrez (1911-1941) i Elena Barahona Gutiérrez (1912-2010). Aurelia Gutiérrez va començar la carrera de magisteri als 33 anys, quan ja era mare de dos fills.
El 1911 la família es va traslladar a Granada i Aurelia, després d'una breu etapa a l'Escola Normal de Còrdova, a primers de setembre de 1914, va ser destinada com a professora numerària a l'Escola Normal de Mestres de Jaén. El 1918, per permuta, va ocupar una plaça a l'Escola Normal d'Almeria. Aproximadament en aquell període es va separar del seu marit, quedant-se dos fills amb pare i dos amb ella. El 1925, va ser traslladada a Melilla, com a professora de Pedagogia a l'Escola General i Tècnica. El 1932 va ser Directora interina de l'Escola Normal del Magisteri Primari i, en el transcurs d'aquell període, va ser nomenada Catedràtica de la Universitat de Granada, on va impartir classes de Pedagogia i Pràctiques d'ensenyament en les titulacions de Magisteri.
Becada per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques va fer diverses estades a Ginebra i a Milà on els seus estudis comparatius de la normativa britànica per a l'educació, li van permetre publicar articles sobre la reorganització de l'escola primària, «fomentant l'expansió de les escoles-taller, intentant que es reduís la massificació de les aules i destacant la importància que els mestres poguessin atendre cada nen de manera individual, segons les seves necessitats». També va escriure diversos articles en pro de la lluita pels drets de les dones.
A l'inici del Cop d'estat del 18 de juliol de 1936, Aurelia Gutiérrez estava destinada a Valladolid com a Inspectora d'ensenyament i professora de paidología a l'Escola Normal de Mestres. El 24 d'agost un grup de paramilitars, afins al sollevament, es van presentar al seu domicili, la van obligar a pujar a un camió i va ser "passejada" juntament amb altres sis persones, acabant tots assassints d'un tir al cap en un descampat, a prop de Santovenia de Pisuerga, abans que sortissin les llistes de professors sancionats pels Franquistes. El seu cadàver va ser identificat al dipòsit municipal pel catedràtic Feliciano Catalán Monroy i va ser enterrada al Cementiri de Valladolid, quadre 46.
El 2014 la Universitat de Granada, a través de les cartes de Manuel Barahona, fill d'Aurelia Gutiérrez Blanchard, conservades per la seva besneta Eva Barahona, va recordar els fets i va demanar el seu reconeixement personal i la reparació històrica.
Referències
Enllaços externs Blog Mestres de la República Que flueixi la informació
Categoria:Morts a Valladolid Categoria:Persones de Santander Categoria:Feministes espanyols Categoria:Mestres de la Segona República Espanyola Categoria:Morts pel bàndol franquista durant la Guerra Civil espanyola Categoria:Nascuts el 1877 Categoria:Activistes càntabres Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Mestres d'educació primària espanyols