La memòria corporal (MC) és una hipòtesi que sosté que el cos mateix és capaç d'emmagatzemar records, a diferència del cervell. Tot i que alguns experiments han suggerit la possibilitat de la memòria cel·lular, actualment no es coneixen mecanismes pels quals els teixits que no siguin el cervell puguin emmagatzemar records.
L'ús modern del concepte tendeix a emmarcar-lo en el context de la memòria traumàtica i les respostes corporals associades. En aquest sentit, ha esdevingut rellevant en el tractament del trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT).
Visió general La memòria corporal inclou formes de record no verbals, com ara hàbits motors, reaccions instintives i respostes emocionals. Peter Levine la vincula amb la memòria procedimental, mentre que autors com Nicola Diamond i Edward Casey la relacionen amb experiències somàtiques i filosòfiques.
Tipus de memòria corporal Peter Levine defineix la memòria corporal com a memòria implícita, o més concretament, memòria procedimental: accions que el cos pot realitzar automàticament sense consciència activa. Distingeix tres tipus principals: Accions motores apreses: patrons d'acció que poden ser modificats amb el temps per regions cerebrals superiors. Resposta d'emergència: comportaments instintius com la resposta de lluita o fugida. Atracció o repulsió: tendència a sentir-nos atrets per fonts de nutrició i repel·lits per fonts de lesió o toxicitat.
Nicola Diamond aprofundeix en la visió de Merleau-Ponty, afirmant que la memòria corporal es forma a través de l'acció, ja sigui mitjançant la pràctica o com a reacció a records traumàtics.
Edward Casey parla de la memòria medul·lar com una forma de recordar a través del cos, en lloc de recordar sobre el cos.
Thomas Fuchs identifica sis tipus de memòria corporal: procedimental situacional intercorpòria incorporativa del dolor traumàtica
Segons Fuchs, aquestes formes no són estrictament separables, ja que deriven de diferents dimensions de l'experiència corporal.
Michelle Summa refina la definició com a memòria implícita: una consciència pretemàtica i operativa del passat expressada a través del cos.
Antonio Damasio anomena aquestes reaccions als records marcadors somàtics, emocions que s'expressen principalment com a sensacions físiques.
Aquests records sovint s'associen amb el dolor fantasma en parts del cos, on el cos sembla recordar el trauma passat. També s'han relacionat amb la idea de records reprimits, com en casos d'abús sexual, que poden emergir a través de sensacions físiques.
Escepticisme Tot i l'interès creixent, la comunitat científica continua debatent la validesa de la memòria corporal com a fenomen independent del cervell. El 1993, Susan E. Smith va qüestionar la base empírica d'aquestes afirmacions. A més, alguns neurocientífics argumenten que les respostes corporals són simplement manifestacions de processos cerebrals inconscients.
Bases científiques La memòria corporal s'ha vinculat a processos com la memòria implícita, la plasticitat sinàptica i la codificació motora. El cerebel i els ganglis basals juguen un paper clau en la consolidació de moviments apresos.
Evidències en animals Alguns estudis amb cucs plans (planàries) han suggerit que poden conservar aprenentatges fins i tot després de ser seccionats i regenerats, cosa que ha despertat interès sobre la possibilitat de memòria no neuronal.
Memòria cel·lular La memòria cel·lular és una teoria que proposa que les cèl·lules del cos poden retenir informació més enllà del cervell, com s'ha especulat en casos de trasplantaments d'òrgans on els receptors afirmen tenir records o preferències dels donants.
Estrès i memòria emocional L'estrès pot activar respostes corporals que queden gravades com a memòria emocional. Aquestes respostes poden manifestar-se com a tensió muscular, palpitacions o conductes evitatives.
Memòria metabòlica i estats nutricionals Algunes investigacions suggereixen que el metabolisme pot influir en la memòria corporal, especialment en relació amb la nutrició, la gana i la resposta a la insulina.
Programació reproductiva i del desenvolupament Factors epigenètics poden afectar la memòria corporal en etapes primerenques del desenvolupament, incloent la programació hormonal, la resposta immunitària i la maduració sexual.
Cucs plans Els cucs plans han estat objecte d'estudi per la seva capacitat de regeneració i aparent conservació de records, cosa que ha generat debat sobre la ubicació de la memòria.
Ús actual i recerca La memòria corporal s'utilitza en teràpies com el treball somàtic, EMDR, psicoteràpia corporal i dansa-teràpia. La recerca actual explora la seva aplicació en el tractament del trauma, la rehabilitació neuromotora i la salut mental.
Perspectives psicoanalítiques Diversos autors del camp del psicoanàlisi han explorat el paper del cos en la formació de la memòria. Freud ja reconeixia la importància de les experiències corporals en el desenvolupament psíquic. Wilhelm Reich va introduir el concepte de cuirassa muscular com a expressió somàtica de conflictes reprimits. Donald Winnicott i Didier Anzieu van aprofundir en la relació entre el cos i el jo, destacant el paper de la pell com a frontera psíquica.
Aquestes perspectives suggereixen que certes vivències arcaiques, especialment les que no poden ser verbalitzades, queden inscrites en el cos i poden influir en la conducta i les emocions al llarg de la vida.
Aplicacions terapèutiques La memòria corporal ha inspirat diverses tècniques terapèutiques que busquen accedir a records no verbals mitjançant el cos. Algunes d'aquestes són: Teràpia somàtica: treballa amb les sensacions corporals per desbloquejar emocions reprimides. EMDR: utilitza estímuls bilaterals per accedir a memòries traumàtiques. Teràpia de moviment i dansa: utilitza el moviment per expressar i integrar emocions. Psicoteràpia corporal: integra el cos en el procés terapèutic, especialment en casos on la paraula no és suficient.
Aquestes perspectives suggereixen que certes vivències arcaiques, especialment les que no poden ser verbalitzades, queden inscrites en el cos i poden influir en la conducta i les emocions al llarg de la vida.
Referències Memoria corporal: un almacén de experiencias. NeuroDoza. González, M. (2018). La memoria del cuerpo: una justificación teórica de las intervenciones corporales en psicoterapia psicoanalítica. Revista de Psicopatología y Salud Mental del niño y del adolescente, 31(2), 45–60. Levine, Peter A. (1997). Waking the Tiger: Healing Trauma. North Atlantic Books. Diamond, Nicola (2013). Body Memory, Metaphor and Movement. Routledge. Casey, E. S. (2000). Remembering: A Phenomenological Study. Indiana University Press. Fuchs, T. (2012). Body memory and the unconscious. In D. Lohmar & J. Brudzinska (Eds.), Founding Psychoanalysis Phenomenologically. Springer. Summa, M. (2014). Body memory and the integration of experience. Phenomenology and the Cognitive Sciences, 13(4), 737–751. Damasio, Antonio (1994). Descartes' Error: Emotion, Reason, and the Human Brain. Putnam Publishing. Scaer, Robert (2005). The Body Bears the Burden: Trauma, Dissociation, and Disease. Routledge. Smith, Susan E. (1993). False Memory Syndrome Conference. Psychology Today. Cosier, J. (2000). Cellular memory and transplant phenomena: A review. Journal of Transplant Psychology, 12(3), 45–52. Lilienfeld, S. O. (2003). Science and pseudoscience in clinical psychology. Guilford Press. Koch, S.; Fuchs, T. (2012). Embodied Arts Therapy and Body Memory. In: Body Memory, Metaphor and Movement. John Benjamins Publishing Company. Ansermet, F. (2018). The Origins of Memory: Psychoanalysis and Neuroscience. Routledge. Price, C. J. (2005). Body-oriented therapy in the treatment of trauma. Journal of Psychotherapy Integration, 15(3), 329–349. DOI: [10.1037/1053-0479.15.3.329](https://doi.org/10.1037/1053-0479.15.3.329) Riva, G. (2018). The neuroscience of body representation in mental health. Frontiers in Psychology, 9, 1672. DOI: [10.3389/fpsyg.2018.01672](https://doi.org/10.3389/fpsyg.2018.01672) McConnell, J. V. (1966). Memory transfer through cannibalism in planarians. Journal of Neuropsychiatry, 7(2), 123–130. Zhang, Y.; Liu, Y.; Wang, T. (2018). Epigenetic regulation in memory formation. Nature Neuroscience, 21(6), 774–783. DOI: [10.1038/s41593-018-0153-0](https://doi.org/10.1038/s41593-018-0153-0)
Enllaços externs La memòria cel·lular insinua els orígens de la intel·ligència, Nature, datat el 23 de gener de 2008
Categoria:Medicina de trasplantaments Categoria:Pseudociència Categoria:Articles amb traduccions sense revisar