La Cultura d'Ortucchio és una cultura arqueològica que va existir sobretot durant la segona meitat del III mil·lenni abans de la nostra era a la península Itàlica central. Pren el nom del jaciment a l'aire lliure d'Ortucchio, a la vall del Fucin, al cor dels Abruços. Ortucchio fou habitat en diferents períodes, sobretot durant l'eneolític. Des del segle XIX s'hi han recollit diferents tipus d'objectes.Colini G. A., 1899, Il sepolcreto di Remedello Sotto nel Bresciano e il periodo eneolitico in Italia, Bullettino di Paletnologia Italiana, vol. 25, p. 1-32, 218-295 (toscà). S'hi feren excavacions el 1958,Puglisi S. M., 1958, Ortucchio (Valle del Fucino), Notiziario, Rivista di Scienze Preistoriche, vol. 13, p. 208 (toscà). i als anys 1960 i 1970.Cazzella A., Cocchi Genick D., Del Lucchese A., Grifoni Cremonesi R., Maggi R., Moscoloni M., Negroni Catacchio N., Radi G., Sarti L., Vigliardi A., 1988, L’Età del Rame nell'Italia centrale, in Cocchi D. (coord.), Congresso Internazionale "L'Età del Rame in Europa", Viareggio 15-18 octobre 1987, Rassegna di Archeologia, vol. 7, Comune di Viareggio assessorato alla cultura, Museo Preistorico e Archeologico "Alberto Carlo Blanc", p. 331-400 (toscà). Aquesta recerca va permetre a A. M. Radmilli caracteritzar la cultura epònima.Cremonesi G., Grifoni Cremonesi R., Radi G., Tozzi C., Nicolis F., 1998, L’Italie centrale, in Guilaine J., Atlas du Néolithique européen. L’Europe occidentale, ERAUL 46, Paris, p. 165-231 (toscà). Al principi es va associar amb la Cultura de Conelle perquè la ceràmica de les dues cultures presenta moltes similituds.Grifoni R., Radmilli A. M., 1964, La grotta Maritza e il Fucino prima dell'età romana, Rivista di Scienze Preistoriche, vol. XIX, p. 53-127 (toscà). En una segona fase, es van dissociar. Encara poc coneguda, les característiques de la Cultura d'Ortucchio s'han aclarit gràcies a descobriments recents a l'àrea de Roma.Carboni G., Anzidei A. P., 2013, L’Eneolitico recente e finale nel Lazio centro-meridionale: una puntualizzazione sullo sviluppo e la durata di alcuni aspetti culturali sulla nase delle più recenti datazioni radiometriche, in Cocchi Genick D., Cronologia assoluta e relativa dell'Età del Rame in Italia, Atti dell'Incontro di Studi, Università di Verona, 25 giugno 2013, Qui Edit, Verona, Vol. I, p. 91-118 (toscà).
Cronologia i distribució geogràfica Cronologia Durant molt de temps, només dues datacions de radiocarboni en el jaciment epònim i a la Cova de Piccioni havien permés especificar la cronologia d'aquesta cultura.Silvestrini M., Pignocchi G., 1998-2000, Gli insediamenti preistorici di Fontenoce di Recanati (Macerata), aspetti del Neolitico ed Eneolitico marchigiano, Origini, vol. XXII, p. 135-185 (toscà). Les noves dates i dades estratigràfiques dels jaciments de l'àrea de Roma fan proposar quatre fases de desenvolupament entre el 2670 ae i el 2130 ae. Aquestes se superposen perquè en alguns casos una nova fase apareix en una àrea mentre que l'anterior continua en una altra:
fase I: entre el 2670 i el 2550 ae fase II: entre el 2580 i el 2470 ae fase III: entre el 2500 i el 2290 ae fase IV: entre el 2350 i el 2130 ae
Distribució geogràfica i influències La principal àrea de desenvolupament de la Cultura d'Ortucchio abasta la zona costanera i l'interior de la part central del Laci. Se n'estén més enllà, a la conca del Fucin, als Abruços, en què només se'n produeix la fase III. Els jaciments d'Ortucchio hi formen un veritable enclavament, perquè els jaciments de les muntanyes que envolten aquesta vall s'atribueixen a altres cultures.Radi G., 2003, Il sito di Le Coste (Ortucchio, AQ) : Il livello eneolitico, in Atti della XXXVI Riunione Scientifica, Preistoria e Protostoria dell'Abruzzo, Chieti – Celano 27-30 Settembre 2001, Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Firenze, p. 239-252 (toscà).
La Cultura d'Ortucchio és contemporània d'algunes cultures eneolítiques, en concret les de Spilambert, Rinaldone i Gaudo, amb les quals comparteix alguns trets, sobretot en la forma i la decoració de la ceràmica.Melis M. G., 2009, La Sardaigne et ses relations méditerranéennes entre les Ve et IIIe millénaires av. J.C., quelques observations, in De Méditerranée et d'ailleurs... Mélanges offerts à Jean Guilaine, Archives d’Écologie Préhistorique, Tolosa, pàg. 509-520. A l'àrea de Roma, alguns jaciments presenten elements relacionats amb diverses d'aquestes cultures.Carboni G., Salvadei G., 1993, Indagini archeologiche nella piana della Bonifica di Maccarese (Fiumicino – Roma), Il neolitico e l'eneolitico, Origini, vol. XVII, p. 255-279 (toscà). Així, a Torre Spaccata, algunes ceràmiques presenten elements comparables als de la ceràmica de les cultures de Conelle i campaniforme.Anzidei A. P., Carboni G., 2003, Strutture d'abitato di Età Neo-Eneolitica nel territorio di Roma, in Bernabò Brea M., Bietti Sestieri A. M., Cardarelli A., Cocchi Genick D., Grifoni Cremonesi R., Pacciarelli M., Le comunità della preistoria italiana, studi e ricerche sul neolitico e le Età dei Metalli, Castello di Lipari, Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Atti della XXXV Riunione Scientifica, Chiesa di S. Caterina, 2-7 giugno 2000, 2 vol., Firenze, vol. 2, p. 797-80 (toscà). Suposant que aquestes cultures arqueològiques corresponen a comunitats reals, a l'àrea de Roma les comunitats de Gaudo, Rinaldone, Ortucchio i Laterza haurien coexistit llavors.Anzidei A.P., Carboni G., Mieli G., 2012, Il gruppo Roma-Colli Albani: un decennio di ricerche e studi sulla facies di Rinaldone nel territorio di Roma, in Preistoria e protostoria in Etruria, Atti del decimo incontro di studi. L’Etruria dal Paleolitico al Primo Ferro. Lo stato delle ricerche, vol. I, Centro Studi di Preistoria e Archeologia, Milano, p. 197-214 (toscà). Pantano Borghese, a prop de Roma, hauria constituït, per exemple, un enclavament d'una fase evolucionada de la Cultura de Laterza al cor del territori ocupat per la Cultura d'Ortucchio.
Alguns elements de la Cultura d'Ortucchio s'han identificat més enllà del centre d'Itàlia, al nord fins a Úmbria i al sud fins a Trasanello a Basilicata i Paestum a Campània.Albore Livadie C., Arcuri F., Napoli G., 2011, Vecchi scavi, nuove conferme: riesame della necropoli di facies Laterza presso il tempio di Cerere (Paestum, Salerno), in XLIII Riunione Scientifica, L’Età del Rame in Italia, 26-29 novembre 2008, Bologna, Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Firenze, p. 329-334 (toscà). En una tomba del jaciment de Gricignano-US Navy de Campània aparegué ceràmica d'aquesta cultura en associació amb ceràmica de la Cultura de Laterza.
Orígens i extensió El desenvolupament de la Cultura del vas campaniforme a la Itàlia central hauria provocat una mutació de la Cultura de Laterza. Aquesta expansió dugué a l'aparició de la Cultura d'Ortucchio al Laci, que després hauria coexistit amb la de Laterza, encara present a la part sud d'aquesta província i a les altres províncies del sud itàlic. En una segona fase, la Cultura d'Ortucchio s'hauria estés cap al Fucin, una àrea on la Cultura campaniforme és pràcticament absent.Cazzella A., 2003, Aspetti e problemi dell'Eneolitico in Abruzzo, Atti della XXXVI Riunione Scientifica, Preistoria e Protostoria dell'Abruzzo, Chieti – Celano 27-30 Settembre 2001, Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Firenze, p. 221- 238 (toscà). En aquesta vall, G. Carboni i A. Anzidei proposen canviar el nom de la fase recent de la Cultura d'Ortucchio com a "fàcies de la ceràmica decorada amb la pinta arrossegada" ("fàcies della ceramica a pettine trascinato" en toscà).
La transició de la Cultura de Laterza a la d'Ortucchio no hauria estat pas brusca. Hi ha canvis graduals en la producció artesana, com ara en les formes i decoracions de la ceràmica. La manera de subsistència, però, continua sent-ne la mateixa, els pobles es troben a les mateixes zones i les pràctiques funeràries en són les mateixes. Hi na, tanmateix, el desenvolupament de nous petits jaciments a la zona que limita amb aquesta cultura, així com a la zona costanera del Laci.
La fi de la Cultura d'Ortucchio, per contra, sembla marcar una ruptura completa amb l'edat del bronze, si més no a l'àrea de Roma.Petitti P., Persiani C., Conti A. M., 2012, Il passaggio dall'Eneolitico all'età del bronzo sul versante medio-tirrenico della penisola italiana. Problemi e prospettive, in Preistoria e protostoria in Etruria, Atti del decimo incontro di studi. L’Etruria dal Paleolitico al Primo Ferro. Lo stato delle ricerche, vol. I, Centro Studi di Preistoria e Archeologia, Milano, p. 299-328 (toscà).
Estil de vida Com quasi totes les comunitats neolítiques i eneolítiques de la península Itàlica, la població de la Cultura d'Ortucchio estava formada sobretot per llauradors-pastors. El bestiar, però, sembla ser força rar. Es testimonien altres activitats de subsistència: s'han descobert pesos de xàrcia de pesca a la Cova de Maritza de Fucin. La caça sembla haver tingut una importància limitada, tret del jaciment d'Ortucchio, on s'han descobert moltes restes de cérvols.
També se'n documenten activitats artesanes, com ara: a la Cova de Maritza les fusaioles donen testimoni de la pràctica del teixit.
Ús del sòl i hàbitat Els pobles de la Cultura d'Ortucchio ocupaven ecosistemes molt variats, com ara les planes i els turons del Laci, però també les valls dels Apenins, al voltant del llac Fucin.
Alguns pobles de la zona de Roma, com ara Torre della Chiesaccia 1, donen informació sobre l'arquitectura d'aquest període. Els forats de pals indiquen la presència d'estructures fetes de materials peribles, sobretot fusta. A Quadratto di Torre Spaccata s'han identificat cabanes rectangulars, a vegades amb cantons arredonits.Anzidei A. P., Carboni G., 2007, Il villaggio neo-eneolitico di Quadrato di Torre Spaccata (Roma) : nuovi dati dagli scavi del Giubileo 2000, in Bietti A., Strategie di insediamento fra Lazio e Campania in età preistorica e protostorica, Atti della XL Riunione Scientifica, Roma, Napoli, Pompei, 30 novembre – 3 dicembre 2005, Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Firenze, vol. 2, p. 421-435 (toscà). Al poble d'Osteria del Curato-via Cinquefrondi, també s'ha identificat una gran estructura de pedra, fosses, un forn i tombes barrejades amb les cases.Anzidei A. P., Carboni G., Castagna M. A., Celant A., Cianca M., Egidi R., Favorito S., Funiciello R., Giordano G., Malvone M., Tagliacozzo A., 2007, L'abitato eneolitico di Osteria del Curato-via Cinquefrondi : nuovi dati sulle facies archeologiche di Laterza e Ortucchio nel territorio di Roma, in BIETTI A., Strategie di insediamento fra Lazio e Campania in età preistorica e protostorica, Atti della XL Riunione Scientifica, Roma, Napoli, Pompei, 30 novembre – 3 dicembre 2005, Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Firenze, vol. 2, p. 477-508 (toscà).
Producció de materials Ceràmica La ceràmica de la Cultura d'Ortucchio sembla inspirada en gran manera en la del vas campaniforme.
Els gerros amb pasta gruixuda i superfície llisa tenen forma truncada o ovoide. Les anses són verticals, algunes amb forma de cinta. També hi ha pestanyes que permetien manipular els gerros. Les decoracions són en part relleus en forma de cordonets i botons. També hi ha decoracions estampades, a voltes complexes, que formen bandes o motius geomètrics composts per punts impresos indefinits.
En ceràmica fina, hi trobem bols, gerros en forma d'ampolla o fins i tot gerros bicònics. Les decoracions en són incises o fetes amb pinta. Consten de línies puntejades o ratllades que formen patrons o bandes geomètriques. Els punts impresos sovint es disposen en roseta. A voltes es combinen diferents tècniques decoratives en un mateix gerro.
Eines de tallar roca