Berenguer de Santjoan (fl. inicis ) fou lloctinent del Regne de Mallorca entre 1311 i 1316, i de nou el 1318 i el 1321, durant el regnat de Sanç I. La documentació el qualifica de milite (cavaller) i l'esmenta com a tenente locum nostrum in regno Maioricarum.
Activitat de govern En iniciar la lloctinència (1 de juny de 1311) percebia sou mensual de 9 lliures mallorquines, segons fonts cronístiques que recullen registres d'arxiu.
Participà en l'execució a Mallorca de la confiscació dels béns del Temple arran de l'extinció de l'orde (1312), procés que —com a la resta de la Corona d'Aragó— implicà traspassos i gestions amb la cúria i amb l'orde de l'Hospital. La butlla Ad providam (2 de maig de 1312) adjudicà els béns templers als hospitalers, amb excepcions territorials a la Corona d'Aragó.
Negocià amb el bisbe de Mallorca la signatura d'un pariatge que delimitava la jurisdicció a la porció temporal de la Seu (competències civils i criminals) i el repartiment de l'administració de justícia entre corona i eclesiàstics; el model de pariatge fou característic del regnat de Sanç.
Defensa marítima Davant l'augment dels atacs corsaris i pirates a naus mallorquines (amb incidents documentats a Granada, Bugia i Tunis des de 1312), Berenguer impulsà, d'acord amb els jurats, la creació d'una flota permanent de vuit vaixells com a complement del sistema defensiu estàtic iniciat per Jaume II. La concòrdia de 1316 establí el finançament compartit: meitat a càrrec del patrimoni reial i meitat de la Universitat. La nova armada fou coneguda com la flota del pariatge; es posà en marxa aquell mateix any.
Referències
Categoria:Lloctinents del Regne de Mallorca