Salelles és un petit nucli urbà situat dins del municipi de Sant Salvador de Guardiola, a la comarca del Bages, Catalunya. Té els seus orígens en una sagrera medieval i conserva de manera notable la seva fesomia tradicional, convertint-se en un dels exemples més ben conservats de sagrera a la comarca, juntament amb Sant Fruitós de Bages. Actualment, l'antiga parròquia de Salelles està repartida entre els termes municipals de Sant Salvador de Guardiola i Manresa, tot i que el sector amb més habitants correspon a Manresa, on Salelles es considera un barri de nova creació sense vinculació directa amb l'antic nucli.

Toponímia i orígens El topònim Salelles deriva del germanisme Sal·la, que feia referència a un gran i poderós mas, la qual cosa suggereix un origen anterior a la sagrera, possiblement com una vil·la. Documents antics del ja esmenten el “lloc de Salelles”, destacant que no es tractava d'un mas aïllat, sinó d'un nucli amb certa entitat i tradició. El lloc apareix per primera vegada en la documentació del 961, en relació amb el monestir de Sant Benet de Bages, i l'església de Salelles es cita el 1053. La parròquia està documentada entre el 1025 i el 1050 i confirmada en una relació de parròquies anterior al 1154.Anònim (1927). "Salellas", Indústria i Comerç, revista de propaganda, núm. 8 (3r trimestre), Manresa, p. 9-11.

La sagrera L'antic nucli urbà de Salelles es va desenvolupar al voltant de la seva església i del cementiri, en un recinte conegut com a sagrera. Aquest clos estava format per les façanes de les cases que envoltaven l'església, moltes de les quals s'han ampliat al llarg dels segles, creant passatges coberts amb volta que permetien la circulació exterior sense trencar l'estructura del recinte.BARRAL ALTET, Xavier; BENET CLARÀ, Albert; CASANOVAS ROMEU, Àngels; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre; VIGUÉ, Jordi (1984). "Sant Salvador de Guardiola", Catalunya romànica, vol. XI: "El Bages", Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p.480.

Actualment, dins de l'antic recinte es conserven quatre cases principals: la Casa Gran, cal Tatjé, cal Genovès i la Volta, a més de l'església, la rectoria i l'antic casal Santmartí. Els murs exteriors de les cases, que configuraven l'antiga muralla de la sagrera, encara són visibles en diverses façanes i es caracteritzen per un parament sòlid amb carreus de mida mitjana o petita, pràcticament sense obertures i amb certa inclinació a la base.MEDINA CAÑELLAS, Immaculada (1992). Salelles, un desconegut del Bages (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal del Bages).

L'accés a la sagrera es feia pel costat de llevant a través del carrer conegut actualment com a Carrerot, que conduïa a la plaça central. El carrer comunicava amb el camí ral de Manresa a Igualada i, al sud-oest, amb la riera de Guardiola.BENET, Albert (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, P. 455. Alguns passatges amb volta, construïts entre els segles XVII i XVIII, permetien vorejar la sagrera sense accedir-hi completament.

Evolució demogràfica i administrativa Durant els segles finals de l'Edat Mitjana, Salelles va tenir una certa puixança. Al segle XIV comptava amb vuit focs, i el fogatge de 1515 en registrava 17. El segle XVI va ser el període de màxim poblament, amb 16 cases el 1553, incloent els masos dispersos. A partir del segle XVII es va iniciar un declivi demogràfic: el cens de 1718 registrava 87 habitants, mentre que el de 1787 en mostrava 49. El 1849 Salelles tenia 42 habitants i el 1869 només nou cases habitades.

Salelles va perdre la seva independència com a municipi l'any 1840 i es va integrar al municipi de Sant Salvador de Guardiola. Tot i això, la parròquia va mantenir un paper central com a nucli rural amb identitat pròpia, impulsant diverses iniciatives comunitàries com l'ensenyament gratuït (1879), la construcció d'un nou cementiri (1879) i la creació de cooperatives agrícoles, inclòs el Sindicat Agrícola Catòlic (1918) i el futur Celler Cooperatiu de Salelles (1926).

Un episodi destacat del segle XX va ser la compra col·lectiva de terres conegudes com les Guitardes, que van permetre als pagesos accedir a la propietat i construir-hi petites casetes, formant part del veïnat dispers actual de Salelles.

Patrimoni Entre el patrimoni arquitectònic i històric de Salelles destaquen:

L'església parroquial, amb origen medieval i vinculació històrica a la Seu de Manresa. La Casa Gran, cal Tatjé, cal Genovès i la Volta, cases que configuren l'antic recinte de la sagrera. L'antic casal Santmartí i la rectoria. La Casablanca i cal Sastre, edificis del segle XVIII situats fora de l'antic recinte de la sagrera.

Notes històriques La documentació més antiga es remunta al , amb esment del lloc de Salelles i les possessions del monestir de Santa Cecília de Montserrat. L'església i la sagrera són esmentades en diversos documents entre els anys 1025 i 1131. La jurisdicció civil del nucli s'exercia tradicionalment a través d'un batlle i jurats des del segle XIV fins al segle XIX.

Vegeu també Sant Salvador de Guardiola

Referències

Categoria:Geografia de Sant Salvador de Guardiola Categoria:Entitats de població del Bages