La Cultura de Remedello correspon a una fase de l'edat del coure en una part del nord d'Itàlia. El jaciment epònim d'aquesta cultura el van descobrir a la fi del segle XIX a Remedello sotto Brescia. La majoria dels jaciments coneguts i atribuïbles a aquesta cultura es descobriren entre els anys 1872 i 1899. No fou, però, fins a mitjan segle XX que l'obra de L. Zambotti la va definir clarament. Cornaggia Castiglioni O., 1971, La cultura di Remedello, problematica ed ergologia di una facies dell'Eneolitico padano, Memorie della Società Italiana di Scienze Naturali e del Museo Civico di Storia Naturale di Milano, vol. XX, fasc. 1, p. 5-79 (toscà). Aquesta definició fou enriquida després per l'obra d'O. Cornaggia Castiglioni. Aquest últim considera entre els elements específics d'aquesta cultura les tombes de fossa, els punyals bifacials de sílex, certs tipus d'objectes metàl·lics, i algunes ceràmiques i elements d'adorn.
Molts investigadors han demostrat que la majoria d'aquests elements suposadament característics en realitat tenen una distribució significativament més àmplia que aquesta cultura.Mottes E., 2001, Bell Beakers and Beyond: Flint daggers of northern Italy between technology and typology, in Nicolis F. (Ed.), Bell Beakers Today, Pottery, people, culture, symbols in prehistoric Europe, Servizio Beni Culturali Ufficio beni archeologici, Proceedings of the International Colloquium, Riva del Garda (Trento, Italy), 11-16/05/1998, 2 vol., provincia autonoma di Trento, vol. 2, p. 519-545. En canvi, també s'ha demostrat que hi ha una diversitat significativa entre els jaciments d'aquesta cultura, tant en els artefactes descoberts com en les estructures.Barfield L. H., 1998, The chalcolithic in Italy: considerations of metal typology and cultural interaction, in Bagolini B., Lo Schiavo F. (Eds), Metallurgy: origins and technology, The Copper Age in the Near East and Europe, UISPP 1996 n. 13, Colloquium XIX, Ed. ABACO, Forlì, p. 65-74.Barfield L. H., 1985, 10- Burials and boundaries in Chalcolithic Italy, Malone C., Stoddart S. (Eds), Papers in Italian Archaeology IV, part ii, Prehistory, The Cambridge Conference, BAR International Series 244, Archaeopress, Oxford, p. 152-174. La noció de "Cultura de Remedello", però, continua sent molt utilitzada en publicacions científiques.
Cronologia La datació d'aquesta cultura ha estat durant molt de temps molt imprecisa i errònia, perquè alguns autors la van situar al bell mig del II mil·lenni abans de la nostra era. Una sèrie de datacions per radiocarboni fetes sobre els ossos d'individus d'unes tombes del jaciment de Remedello permet ara situar-la entre finals del IV mil·lenni ae i la primera meitat del III mil·lenni ae. A partir d'aquestes dates i dels objectes descoberts en aquestes tombes, se n'han definit dues fases:De Marinis R. C., 1992, La piu antica metallurgia nell'Italia settentrionale, in Höpfel F., Platzer W., Spindler K. (Eds), Der Mann im Eis. Bericht über das Internationale Symposium 1992 in Innsbruck, Eigenverlag der Universität Innsbruck, Innsbruck, p. 389-409.Bietti Sestieri A. M., Macnamara E., 2007, Prehistoric Metal Artefacts from Italy (3500-720 BC) in the British Museum, British Museum Press, London, p. 27.
Remedello I: del 3350 ae al 2900 ae Remedello II: del 2900 ae al 2500 ae
Aquesta cronologia "llarga", però, s'ha debatut. L'atribució a una o altra fase dels diferents tipus d'objectes descoberts als enterraments no és pas clara i les excepcions al patró proposat són moltes. Per tant, alguns investigadors proposen una durada molt més curta per a aquesta cultura.Steiniger D., 2010, The Relation between Copper and Flint Daggers in Chalcolithic Italy, in Anreiter P., Goldenberg G., Hanke K., Krause R., Leitner W., Mathis F., Nicolussi K., Oeggl K., Pernicka E., Prast M., Schibler J., Schneider I., Stadler H., Stöllner T., Tomedi G., Tropper P., 2010, Mining in European History and its Impact on Environment and Human Societies. Proceedings for the 1st Mining in European History-Conference of the SFB-HIMAT, 12.-15. November 2009, Innsbruck, Innsbruck University Press, Innsbruck, p. 151-156.
Àrea de distribució L'extensió de la Cultura de Remedello és limitada si només considerem els jaciments que n'han proporcionat tots els trets que se suposen característics. Aquests jaciments només són al bell mig de la vall del Po, a la mateixa zona on es troba el cementeri de Remedello. La seua extensió és molt més gran si només considerem certs elements, com ara la ceràmica amb mètopes. Aquesta ceràmica es troba en uns quants jaciments al nord d'Itàlia, des del Piemont fins al Vèneto.Bagolini B., Pedrotti A., 1998, L’Italie septentrionale, in Guilaine J., Atlas du Néolithique européen. L’Europe occidentale, ERAUL, vol. 46, Paris, p. 233-341.
Estil de vida Fins ara, cap jaciment domèstic ha proporcionat mobiliari que permeta atribuir-lo sense dubtes a la Cultura de Remedello. No se n'ha descobert cap poble a la vall del Po central. Els únics jaciments d'aquesta àrea són cementeris. Per això, la reconstrucció de l'estil de vida de la població es basa sols en els elements dipositats a prop dels enterraments. Les diferents categories d'objectes provenen de produccions artesanes variades. Això indica que la població practicava diferents activitats i feia bescanvis amb les comunitats que elaboraven aquests objectes. Aquestes activitats abasten la metal·lúrgia, la producció d'estris de pedra tallada i polida, la de ceràmica i el teixit. Se'n desconeixen les activitats de subsistència. Per tant, es desconeix la importància de la ramaderia (pastoralisme) en relació amb l'agricultura.
Produccions de materials Ceràmica La ceràmica descoberta a les tombes és de baix nivell tècnic. És escassa, perquè sols se n'han registrat 9 exemples i 10 fragments a la necròpolis de Remedello per a més de 100 tombes excavades.Longhi C., 2010, La ceramica della necropoli dell'età del Rame di Remedello Sotto, Brescia, Rivista di Scienze Preistoriche, vol. LX, p. 145-165. Molt sovint, la pasta és gruixuda, està mal cuita i, per tant, és fràgil. D'acord amb Cornaggia Castiglioni, hauria estat feta per a ser col·locada a les tombes.
Els gerros són carenats, amb fons pla. Les formes, força variades, són generalment molt profundes. La decoració més freqüent conté motius metòpics, és a dir, en quadrilàters plens de línies o punts incisos i impresos a la panxa dels gerros. Aquesta decoració, tal vegada feta amb una pinta, pot constituir diversos frisos en el mateix gerro. A vegades, una banda de grans cercles és visible a la carena. Alguns gerros, de qualitat tècnica superior, corresponen a estils d'altres cultures. Així, s'han descobert gerros d'estil campaniforme en alguns enterraments de Remedello.
Eines i armes fetes de roca tallada Les puntes de fletxa i les dagues són relativament comunes en les tombes. Aquests objectes apareixen en 27 de les 79 tombes amb mobiliari registrades per Cornaggia Castiglioni per a la Cultura de Remedello. A vegades, la diferència entre les dues categories es basa només en les dimensions, perquè el mànec no es conserva mai. Les puntes petites es consideren puntes de fletxa i les més grans dagues. La posició d'aquestes, a prop de les mans dels enterrats, referma aquesta interpretació.Colini G. A., 1898, Il sepolcreto di Remedello sotto nel Bresciano e il periodo eneolitico in Italia, Bullettino di Paletnologia Italiana, vol. 24, p. 292. Tots dos tipus d'objectes es fan amb la conformació bifacial en grans ascles de sílex. Les dagues són molt més rares que les puntes de sageta. E. Mottes n'enumera unes dotzenes. En la major part, estan modelades amb sílex de les Muntanyes Lessins. La qualitat d'execució n'és òptima. Seria abusiu considerar-les només com a imitacions dels exemplars metàl·lics. Si més no, una part presenta traces d'ús com a ganivet.
A part d'aquestes dagues i puntes de sageta, a vegades apareixen a les tombes lames i algunes fulles de roca tallada.
L'enterrament d'Asola, atribuït a la Cultura de Remedello,Barecelli P., 1971, Ostiano e Volongo (Basso Oglio), Note di preistoria bresciana, Oblatio, in Raccolta di Studi di Antichità ed Arte in onore del Prof. A. Calderini, Como, p. 81-108. contenia una daga feta amb una gran fulla de sílex segurament originària dels jaciments de Forcalquer, al sud-est de l'estat francés.Guilbeau D., 2010, Les grandes lames et les lames par pression au levier du Néolithique et de l'Énéolithique en Italie, Thèse de doctorat, Université Paris-Ouest, Nanterre .
Objectes metàl·lics En primer lloc, cal destacar l'absència total de jaciments metàl·lics a la Plana Padana. Els objectes metàl·lics de la Cultura de Remedello, per tant, provenen d'altres àrees o s'elaboraren amb metall d'altres àrees. Al cementeri de Fontanella Mantovana, hi ha un objecte de coure per cada 10 tombes.Acanfora M. O., 1956, Fontanella Mantovana e la cultura di Remedello, Bullettino di Paletnologia Italiana, vol. 65, p. 321-385 (toscà). Tot i que són relativament rars, alguns dels objectes metàl·lics trobats als jaciments d'aquesta cultura són característics:
Els punyals de tipus Remedello tenen una fulla triangular ampla amb un nervi central, una espiga rectangular curta i estreta amb un forat per a la fixació al mànec amb un rebló. Estan fets de coure amb una proporció alta d'arsènic.Cornaggia Castiglioni n'enumera 9 per a tota aquesta cultura. Les destrals són planes, amb el taló recte. Són de coure prou pur. Dos objectes d'argent, una agulla amb cap en T i un pectoral en forma de mitja lluna, es descobriren en tombes de la necròpolis homònima. També es registren altres objectes, alguns de fragmentaris, com ara punxons i fulles, i elements d'adorn.
Així com en la Cultura de Rinaldone, els elements de coure pur són més comuns en la Cultura de Remedello que en altres cultures coetànies.Giardono C., 2000, The beginning of metallurgy in Tyrrhenian south-central Italy, in Ridgway D., Serra Ridgway F., Pearce M., Herring E., Whitehouse R. D., Wilkins J. (Eds), Ancien Italy in its Mediterranean Setting: Studies in Honour of Ellen Macnamara, Accordia Specialist Studies on the Mediterranean, volume 4, Accordia Research Institute, University of London, p. 49-65.
Objectes de pedra polida Cornaggia Castiglioni enregistra 22 destrals en diferents enterraments de la Cultura de Remedello. Si més no, algunes són de jadeïta. No són pas imitacions d'objectes metàl·lics.Pétrequin P., Cassen S., Gauthier E., Klassen L., Pailler Y., Sheridan A., 2012, Chapitre 11 – Typologie, chronologie et répartition des grandes haches alpines en Europe occidentale, in Pétrequin P., Cassen S., Errera M., Klassen L., Sheridan A., Pétrequin A.-M., Jade. Grandes haches alpines du Néolithique européen. Ve et IVe millénaires av. J.-C., Presses universitaires de Franche-Comté, Centre de Recherche archéologique de la Vallée de l'Ain, Besançon, Gray, Tome 1, p. 574-727 p. 701.
Altres produccions materials Els adorns dels enterrats contenen plaques de petxines, anellets, cilindres de pedra calcària i esteatita, i penjolls de marbre. Els ullals de senglar apareixen en alguns enterraments.Acanfora M. O., 1956, Fontanella Mantovana e la cultura di Remedello, Bullettino di Paletnologia Italiana, vol. 65, p. 321-385 (toscà). L'empremta d'una tela en la daga metàl·lica de la tomba 83 del jaciment epònim mostra la pràctica del teixit. També treballaven l'os i la banya, com ho demostren dos punxons descoberts a Fontanella Mantovana i dues beines de destral a Remedello.
Pràctiques funeràries