Kibiro és un poblet pesquer d'Uganda que es troba a la riba sud-oriental del llac Albert. Els habitants no poden conrear productes agrícoles i han de comerciar amb altres pobles per a cobrir la majoria de les seues necessitats. Els habitants de Kibiro es mantenen sobretot gràcies a la producció i el comerç de sal. Pel seu valor cultural, aquest lloc fou inscrit en la llista indicativa del Patrimoni Mundial de la UNESCO el 10 de setembre del 1997.
Entorn geogràfic Kibiro és al fons de la vall occidental del Rift, a Àfrica, i a la riba oriental del llac Albert. "Kibiro és en una ombra de pluja i té molta menys pluja que el país adjacent. Es caracteritza per tenir un clima ventós i càlid, amb temperatures anuals que oscil·len entre els 22,0°C i els 29,3°C. "La plana costera de Kibiro té forma de triangle; amb la base formada pel fons de l'escarpa; és més ampla que l'estreta plana del nord-est, mentre que al sud-oest, entre Kibiro i Hoima, en alguns indrets no hi ha plana en absolut". "No hi ha carretera fins a Kibiro; l'accés principal hi és una senda costeruda que descendeix per la escarpa. El sòl de Kibiro és poc fondo i rocós, i l'escarpa adjacent crea una ombra de pluja local. El poble actual de Kibiro és un assentament d'habitatges relativament dispersos que s'estenen uns quilòmetres al llarg de la plana costanera. Es divideix en dues parts per la vall de Mukihanga: la part més gran del poble és al sud-oest i es coneix com a Bubare, la part del nord-est es coneix com a Kihenda. La plana costera de Kibiro té dos nivells: una zona lleument més alta de terreny inclinat, normalment pedregós, que frega amb la base de l'escarpa; i una zona més baixa, més plana, sovint pantanosa, d'arena, adjacent al llac però separada per dues crestes de platja.
Història La producció de sal a Kibiro és una indústria important. La seua economia gira a l'entorn de la sal. "Sense la seua indústria salinera, Kibiro seria probablement només un petit llogaret de pescadors, sense els seus extensos i profunds jaciments arqueològics". La sal, la produeixen només les dones. "La producció de sal de Kibiro es basa en la lixiviació del sòl salí, la salmorra resultant es bull per a evaporar l'aigua". El procés de producció de sal de Kibiro és un poc més sofisticat que d'altres, perquè reutilitza constantment el mateix sòl. "Aquest reciclatge s'aconsegueix escampant repetidament terra solta i seca sobre la superfície d'un jaciment salí humit, del qual l'acció capil·lar induïda pel sol extrau la humitat salada". El procés d'obtenció de la sal comportava tècniques més tedioses que els relativament senzills mètodes de recol·lecció emprats en els llacs de cràter de l'equador. Amb la tècnica que es fa per a produir sal a Kibiro, es creu que el més probable és que mai no es quede sense sal; l'única forma en què s'acabaria la sal és si les aigües termals s'assecassen, però abans que això ocórrega, es creu que el més probable és que els saliners es resten sense llenya. La riba bunyoro del llac Albert té relativament pocs recursos, tret de la sal produïda a Kibiro i antigament en altres llocs.
Procés de producció de sal No hi ha pas constància del procés de producció de sal abans dels informes europeus del segle XIX. Les tècniques de producció de sal descrites pels primers europeus divergeixen en molts aspectes de les usades pels habitants d'ara de Kibiro.
Hui, a Kibiro, l'aigua de les fonts termals flueix sobre el sòl salí de la zona, i el manté humit. Els treballadors n'escampen terra seca per damunt, i això extrau la sal de la terra. Tot seguit, es recull la terra i es col·loca en un tamís situat sobre una gran olla. S'aboca aigua sobre la terra, i l'aigua arrossega la sal a l'olla. Aquesta solució es bull per a produir sal.
Arqueologia miniatura|Kibiro Salt Gardens, situat al districte de Hoima, Uganda El jaciment de Kibiro té gran interés, i es troba a prop de l'oest d'Uganda. "La superfície de la zona alta de la plana costanera de Kibero presenta una dispersió de ceràmica trencada que s'estén més d'un quilòmetre de nord-est a sud-oest". Es tracta d'una troballa única, perquè no n'hi ha cap més lloc que presente "dipòsits d'ocupació profunds, extensos i ben estratificats, creats per agricultors que utilitzaren el ferro durant el darrer mil·lenni". "Els fragments de ceràmica trencada, que localment es coneixen com a nkibo, formen una catifa quasi contínua en la superfície de Kihenda, gran part de la qual només té una fina coberta d'herba". La sal fabricada a les deus de Kibero, a l'oest de Bunyoro, es distribuïa a través del llac Albert en piragües a les poblacions de la zona de Lendu, al nord-est del Congo.
L'arqueòleg Graham Connah feu una sèrie d'excavacions al petit llogaret de Kibiro. Connah excavà Kibiro per primera vegada el 1989. El jaciment de Kibero constava de quatre talls discrets, en què es van prendre mostres de tres parts separades de la zona més extensa de dipòsits de l'assentament. La zona en què es feu el tall es coneix com a Kihenda, i es troba entre els dos grups més grans de jaciments salats; es diu que és la part més antiga del llogaret.
El primer tall, excavat a començament del 1989, era només un pou de prova, per a obtenir una comprensió preliminar dels dipòsits i el seu contingut, i per a establir una cronologia radiocarbònica inicial. La determinació d'on realitzar el primer tall es va basar en el cas que els dipòsits que fossen a menys de 3 m però a més de 0,8 m de profunditat durien a la troballa de dipòsits naturals. En el tall I, els dipòsits excavats formaven una sèrie irregular d'unitats, que contenien terra cendra en els nivells superiors i arena, grava i llim en els inferiors. Hi havia fragments de carbó de fusta i tests de ceràmica. A més dels ecofactes, les restes culturals que es trobaren en el Tall I eren trossos de pipes de fumar, grans de disc de petxina d'aigua dolça, i dos objectes de petxina que constaven d'una valva del bivalve d'aigua dolça Mutela emini. També es trobaren ossos d'animals al jaciment. Tot això, unit a les altres proves trobades, indica que les activitats domèstiques eren un factor important en la seua formació.
Els talls II-IV s'excavaren el 1990; mentre que el tall I s'havia excavat en divisions arbitràries, els talls II-IV s'excavaren en unitats estratigràfiques. Una vegada excavat el jaciment, el treball de Connah demostrà que l'estratificació era poc visible. Per a obtenir una estratificació millor, hagueren de retirar determinats blocs de dipòsits per a poder veure'n millor l'estratificació.
Els jaciments més importants de Kibiro constitueixen un monticle d'assentament pla de forma irregular.
Artefactes Al jaciment de Kibiro es van trobar restes de ceràmica: "fragments de ceràmica, queixals de pedra: ocasionalment hi han aparegut grans, fragments de pipes de fumar, petxines de cauri, trossos de petxines d'aigua dolça i restes d'ossos de mamífers i de peixos". En les dues excavacions que s'hi feren es van recuperar més de dues tones mètriques de ceràmica trencada. La ceràmica actual de Kibiro té una decoració semblant a la de les restes que s'hi han recuperat. La ceràmica de Kibiro tenia una decoració de tires nuades, en la qual manquen les tires retorçades. La variació en els patrons no es limitava a una mena de decoració, sinó que els diferents tipus de patrons també mostraven variacions cronològiques a Kibiro. Com hi ha molta variació en la ceràmica de Kibiro, sembla poc probable que es fabricàs ací. Hi ha hagut formes semblants de la mena de ceràmica que es troba a Kibiro en àrees veïnes.
En excavar a Kibiro es van trobar altres materials. Alguns n'eren de ferro, trossos de pipes de fumar i granadures. Els grans que s'hi trobaren eren comuns mentre es realitzaven les excavacions. En general, es tractava de grans de petxina d'aigua dolça en forma de disc i, més endavant en els jaciments, també es van trobar grans de vori i de vidre, que són poc comuns. A més de la ceràmica i altres materials culturals trobats en les excavacions de Kibiro, també n'hi havia restes d'animals. La majoria n'eren ossos que semblaven ben conservats, però massa destrossats per a poder diagnosticar-los. Els ossos d'animals indiquen que els habitants de Kibiro s'alimentaven de peix i de vaques, cabres i ovelles domesticades. A més de peixos i vaques, s'hi trobaren altres restes d'animals salvatges, com ara llebres, rosegadors, cocodrils, serps, granotes i ocells, que es creu que en complementaven la dieta o que eren en els jaciments per raons que no són del tot clares.
Estratigrafia La sèrie de talls que es va realitzar a Kibiro va mostrar una sèrie de dipòsits estratificats que s'havien acumulat al llarg d'un període de 700-800 anys fins ara, i que semblaven ser el resultat d'activitats domèstiques i industrials. Quan s'examinaren més detingudament els talls, es veié que els talls I, III i IV eren horitzontals, i en comparança, el Tall II estava inclinat, en zones molt escarpades. "El Tall II era a la vora del que semblaven els dipòsits arqueològics més profunds, i revelava enderrocs de roca inclinats que devien ser resultat de la llarga pràctica de retirar pedres dels jaciments de sal adjacents i amuntegar-les fora del camí". Els altres talls tenien una gran varietat de gruixos composts per terra, arena, grava o llim, barrejats amb pedres de diferents grandàries i també amb un gran nombre de restes de ceràmica en la majoria de casos. En el procés d'excavació del Tall II es va descobrir una llar que sembla que s'utilitzava en el procés de cocció de la sal. El descobriment dels fogons també evidencià que l'elaboració de sal a Kibiro es va produir durant tota l'ocupació. Segons Graham Connah en el seu article publicat el 1991, afirma que "pel fet que el Tall I era un pou de prova limitat, el Tall II tenia dipòsits parcialment inclinats i el Tall IV prenia mostres de la part menys fonda dels dipòsits arqueològics a prop de la vora del llac Albert, el Tall III en proporciona la seqüència estratificada més fiable i completa".
Discussió Amb les moltes excavacions que s'estan realitzant a Kibiro, cal adonar-se de les conseqüències que comporten els treballs arqueològics que s'hi fan. Si no hagués estat per la indústria de la sal, Kibiro només es coneixeria com un petit poble de pescadors. La demanda de sal feu que la gent volgués viure a la zona per a formar part de la indústria. Calia comprendre que, "a mesura que augmenta la població del llogaret, sembla inevitable que l'excavació d'aquests pous destruïsca com més va més els importants jaciments de Kibiro". Tot i que és important conéixer els orígens d'un antic regne, es fa a costa d'explotar els recursos que fan únic el petit llogaret de Kibiro i fan que deixe de ser el lloc en què se'n poden rastrejar els inicis.
Referències
Categoria:Geografia d'Uganda Categoria:Jaciments arqueològics d'Àfrica